Els irredempts és una narració en tres temps. Com en els tríptics de Francis Bacon, els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia. És un tríptic de diapositives en fuita: un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una família superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l’amor platònic enmig de l’art.
La divisió en tres espais de diversitat narrativa s’unifica en una sola, intensa, experiència de llenguatge. Aquests episodis de situació i condició humanes, que per si mateixos agiten la passivitat distant del lector, s’eleven a través d’un manierisme contingut, que allunya la complaença en la bellesa per enfrontar el lector a una sensació d’abisme situada en el territori del sublim.
Hi podeu llegir espais d’exili, de desarrelament, de dol, històries de re- negats i de fronteres —socials, familiars, personals. D’integracions i de desintegracions. I, al final, sempre un anhel: tornar al lloc d’on venim. Si aconseguim recordar quin era.
Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975). Viu a Girona. És professora de llengua i literatura i fa classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de contes Silenci a taula (Viena Edicions, 2014). També és l’autora dels textos infantils de Plou…però quin sol! (La Meceua, 2013). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre.
Text extret de: https://labreuedicions.com/
Reunió prevista pel dia: 24 de novembre a les 20h (sessió oberta a tothom)
Conduirà la sessió Cristina Montiel Pérez i comptarem amb la presència de l'autora, Critina Garcia Molina
S'ha dit:
https://www.nuvol.com/
https://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/
Instagram Llibreria Documenta Barcelona
Instagram ACEC Escriptors
https://www.vilaweb.cat/
https://encuentosydesencuentos.wordpress.com
https://www.elpuntavui.cat
RàdioSssilenci de Granollers
El País
Més 3/24
Ràdio Tordera
La Pàgina en blanc
«L’escriptora més propera que té Amèrica a una novel·lista nacional», segons el New York Times. Una intensa narració coral sobre la fragilitat de la infància i les contradiccions de l’edat adulta, el racisme i una societat que se’ns mostra corrupta, malalta, pràcticament maleïda.
La Lula Ann va ser una nena poc estimada. El seu color de pell, negre com la nit, fou viscut com una creu a la família, de to més tènue, quasi blanc. Avui, als vint-i-tres anys, la Lula Ann es fa dir Bride i llueix amb orgull la seva contundent negror i el seu rotund èxit laboral. Aquest orgull, però, no podrà refrenar el floriment dels traumes infantils i de noves nafres emocionals: el rebuig familiar que va marcar els seus primers anys; el testimoni, quan era petita, d’uns successos aberrants; l’inesperat abandonament de la seva parella actual; la influència de la Rain, la nena amb una dolorosa història per oblidar…
Una provocadora i absorbent novel·la de la premi Nobel Toni Morrison, gairebé un tresor patrimonial als Estats Units, que retrata la complexitat d’uns individus amb arestes inassumibles, membres d’una societat que els convida a l’aïllament, a la incomprensió més profunda.
«No és culpa meva. O sigui que no me’n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d’una hora després que me la traguessin d’entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por.»
Text extret de: https://www.amsterdamllibres.cat/
Reunions previstes pels dies: 26 d'octubre a les 18.30h i 27 d'octubre a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
![]()
S’acosta el Nadal i Therese treballa de venedora en uns grans magatzems de Nova York, quan una dona atractiva s’atansa al seu taulell. Therese no està preparada per l’impacte de l’enamorament. Als dinou anys i sense família, tot just s’està obrint camí a la gran ciutat i ambiciona treballar en el món del teatre. Però té una feina que no li agrada i un xicot que no s’estima prou. En canvi, Carol, ja a la trentena, és una dona sofisticada, una mestressa de casa a punt de divorciar-se i d’iniciar una batalla legal per la custòdia de la seva única filla. Therese se sent irresistiblement atreta per Carol, i totes dues inicien un viatge que no saben on les durà.
Text extret de : https://www.lavenc.cat/index.php/cat/Els-Llibres-de-L-Avenc/Serie-Literatures/Carol
Reunions previstes pel dia: 6 d'octubre a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Quanta, quanta guerra… és l’últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat.
Si creiem el que n’explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d’amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s’encarna en un adolescent de qui diu: “Al meu Adrià l’impulsa a anar-se’n de casa la seva aspiració de llibertat. D’aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m’emociona— que només mena a un canvi de presó.” I també: “Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d’anar. Procurar-li aventures amb gent estranya.”
Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d’una galàxia formada per La mort i la primavera i Viatges i flors. Segons Jaume Coll Mariné, que n’escriu el postfaci: “el món en moviment a través d’uns ulls que tot just el comencen a descobrir”.
Text extret de: https://clubeditor.cat/
Reunió prevista pel dia: 21 de juliol de 2022 a les 21h
La sessió anirà a càrrec de l'exconsellera de Cultura, catedràtica de la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Bertrana, Mariàngela Vilallonga.
Trobada oberta a tothom que ens vulgui acompanyar.
La vegetariana narra la història d'una dona, Yeonghye, que per la simple decisió de tornar a menjar carn converteix una vida normal en un pertorbador malson. Narrada a tres veus, La vegetariana explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser. El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.
Text extret de : https://www.llibres.cat/products/408234-la-vegetariana.html
Reunions previstes pels dies: 29 de juny de 2022 a les 18.30h i 30 de juny de 2022 a les 21h
Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez
L’Eliete és una dona normal de poc més de quaranta anys. Les filles no hi són quasi mai i amb el marit s’hi comunica més per Facebook que quan és a casa. Però de tant en tant passen coses i la rutina es trenca. L’àvia ha caigut i perd el cap, i de sobte l’ombra del dictador Salazar comença a planar per damunt de la família... Mentrestant, l’Eliete decideix explorar els horitzons de Tinder.
Amb una prosa magnètica, Cardoso ha creat un personatge polièdric i amb molta força, amb què reflexiona sobre la vida (aparentment normal) de tres generacions de dones portugueses.
Text extret de : https://mesllibres.cat/ficcio/7997-la-vida-normal-9788417353193.html
Reunions previstes pels dies: 25 de maig de 2022 a les 18.30h i 26 de maig de 2022 a les 21h
Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez
Escrita a partir d’una història real, Dona al punt zero, inèdita en català, relata la vida de la Firdaus. En àrab Firdaus significa ‘paradís’, però ella sembla haver transitat sempre per l’infern. Acusada d’haver assassinat un home espera al corredor de la mort mentre explica la seva existència marcada per l’explotació: filla maltractada; obligada a casar-se amb un parent ja vell; treballadora humiliada contínuament; prostituta sotmesa a un proxeneta. Cada nova etapa li ensenya a la Firdaus una amarga veritat: només és lliure qui no desitja res ni té por de res.
Nawal El Saadawi explica a la introducció: «M’asseia al terra de la seva cel·la […]. L’escoltava parlar, hores i hores, sense notar la fredor del ciment […]. La història que contava m’esbalaïa i no m’esbalaïa, tot alhora, perquè em semblava que la coneixia des d’abans de néixer, i no obstant això no l’havia sentida explicar mai.»
Text extret de: https://lafinestralectora.cat/dona-al-punt-zero/
Reunions previstes pels dies 27 d'abril a les 18.30h i 28 d'abril a les 21h
Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez
En Daniel Benchimol és un periodista angolès que somia les vides de persones desconegudes. L’artista plàstica Moira Fernandes plasma en pintura els seus propis somnis, el neurocientífic brasiler Hélio de Castro crea una màquina per filmar-los i en Hossi Kaley, hoteler i exguerriller que pateix amnèsia, hi té una relació encara més estranya i misteriosa. En Daniel Benchimol tractarà amb tots ells, mentre veu com neix a Angola, un país totalitari a la vora del col·lapse, el somni ideal de la llibertat. La societat dels somiadors involuntaris és una novel·la sobre l’Angola contemporània, però també sobre la imaginària i somiada, en un moment en què la ingerència del meravellós en el real és una necessitat vital. Una faula profètica que posa en qüestió la realitat històrica, un relat satíric convertit en un instrument de transformació que intenta superar l’esquerda entre pensament i acció.
José Eduardo Agualusa (Huambo, Angola, 1960) és escriptor i periodista. Criat a Luanda, viu a cavall entre aquesta ciutat, Lisboa i Rio de Janeiro. Ha publicat més de trenta obres literàries que han estat traduïdes a més de vint-i-cinc idiomes. És també cofundador de l’editorial brasilera Língua Geral, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentador del programa de ràdio A Horas das Cigarras, de la RDP África, sobre música i poesia africana. Ha rebut les beques literàries del Centro Nacional da Cultura, de la Fundação Oriente i de la Deutscher Akademischer Austauschdienst. L’any 2007 es va convertir en el primer escriptor africà a guanyar el premi Independent Foreign Fiction, atorgat pel diari britànic The Independent i el Consell de les Arts del Regne Unit, amb la novel·la O Vendedor de Passados. Teoria general de l’oblit (Periscopi, 2017) ha rebut el premi International Dublin Literary del 2017, i ha estat finalista del premi Man Booker International. Agualusa és considerat un dels escriptors africans més originals de les últimes dècades i una de les veus més importants de la literatura portuguesa.
Text extret de: https://periscopi.cat
Reunions previstes pels dies: 23 de febrer de 2022 a les 18.30h i 24 de febrer de 2022 a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
La bogeria (1899) és, sens dubte, una de les novel·les més populars i representatives de Narcís Oller. Sobretot, perqué, amb el seu discurs dialéctic amb Emile Zola, explica en forma de novel·la els trets i contorns més característics del "Naturalisme Catalá". Temes: Naturalisme, bogeria, destí, societat.
Text extret de: https://www.iberlibro.com/9788482643243/bogeria-154-OTROS-MAGRANA-Oller-848264324X/plp
Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les.
Text extret de: https://www.escriptors.cat/autors/ollern/biografia
Reunions previstes pels dies 26 de gener a les 18'30h i 27 de gener a les 21'00h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
