Okonkwo és un jove ibo ple d'ambició que viu immers en la vida de la seva tribu. Lluitador visceral i temut en un poble religiosament supersticiós, Okonkwo ha de fer front a tota mena d'adversitats: males collites, un pare gandul i insolvent, una filla posseïda i un accident fatal que el portarà a l'exili. Però Okonkwo es mostra incombustible davant la tragèdia fins al dia que apareix un home blanc sobre un cavall de ferro per instaurar un nou ordre contra el qual ningú no es podrà rebel·lar. Tot se'n va en orris és una finestra oberta a un món extingit, una novel·la de gran valor antropològic en què els costums, els rituals i els hàbits culinaris del poble ibo s'entrellacen amb una història trepidant que ens acosta sense sentimentalismes ni nostàlgia a la violenta irrupció del món occidental en una comunitat indígena. Chinua Achebe és a l'Àfrica el mateix que Salman Rushdie a l'Índia o García Márquez a Llatinoamèrica: el màxim exponent de la literatura postcolonial.
Text de la contraportada del llibre: Achebe, C. Tot se'n va en orris. Edicions 62. Barcelona, 2000.
Article de Roberto Goñi sobre el llibre "Tot se'n va en orris"
Reunió prevista pel 2 de desembre de 2010 a les 21.00 h.
Saps?, si jo cregués que no has de fer-me l'amor mai més, mai més, baixaria a la cuina, cercaria el ganivet més llarg i esmolat que hi hagués i me l'enfonsaria al mig del cor, t'ho juro, que ho faria!
Però a mi em manca l'encant del vençut, encara sóc dalt del ring i estic disposada a guanyar! Què ha de fer la gata damunt la teulada de zenc calenta?... Tant de bo ho sabés... Suposo que s'hi ha de quedar tant de temps com pugui...
Reunió prevista pel dia 21 d'octubre de 2010 a les 21.00 h.
En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.
"Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals"
Text de la contraportada del llibre: Pagès, V. Els jugadors de whist. Empúries. Barcelona, 2009
Reunió prevista pel dia 30 de setembre de 2010 a les 21.00h.
París, 1965. Guy Roland abandona l’agència de detectius on treballa per investigar la seva pròpia vida, la vida anterior a un accident que l’havia deixat amnèsic quinze anys abans. Recollint les pistes que li van donant vells coneguts, Guy es remuntarà fins a la Segona Guerra Mundial per descobrir la seva autèntica identitat. Una recerca vertiginosa li confirmarà que en realitat havia estat Jimmy Pedro Stern, un jueu de Salònica que treballava a la legació de la República dominicana a París, fins que l’ambient opressiu de l’ocupació alemanya el va obligar a fugir amb una dona al poblet alpí de Mégève. Modiano és un dels pocs autors capaços de crear atmosferes misterioses i alhora subjugar el lector amb una intriga novel·lesca. Misteri i intriga no sempre van de bracet, però Modiano sap fer totes dues coses alhora. Carrer de les Botigues Fosques és una obra singular, una investigació profunda dels abismes d’una ànima errant que absorbeix el lector en una trama detectivesca.
Text de la contraportada del llibre: Modiano, P. El carrer de les botigues fosques. Proa. Barcelona. 2009
Poemari que ha merescut el premi de poesia Ausiàs March de Gandia.
Allà on les grues nien és una oda a la mare metròpoli i als costums de vida que ja hem fet consubstancials a l’individu del XXI. Consubstancials i difícilment reversibles.
Text extret de: http://www.edicions62.cat
Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth.
Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia.
Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar.
Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia.
El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.
Text extret de: http://www.xtec.cat
Article de Marcos Ordóñez a El País sobre una versió de Macbeth de la companyia Cheek by Jowl
Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el Monestir de Sant Pere de Rodes s'alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d'altres, acull en Sebastià, l'administrador de l'hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l'amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat.
Però són temps convulsos, i l'abat Berenguer, un home server i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del compte d'Empúries i el vescompte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.
En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d'esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans que no arribi el Jubileu.
Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats...
Text de la contraportada del llibre: Esponellà, N. Rere els murs. Columna. 2009
La casa de les belles adormides és un relat que gira a l'entorn d'un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d'una jove nua i narcotitzada a la qual es comprometen a no tocar. El llibre que inspirà la novel·la de Gabriel García Márquez Memoria de mis putas tristes.
«Aquesta és l'obra màxima de Kawabata i una de les creacions més valuoses de la literatura japonesa.» Yukio Mishima
Text extret de: http://www.vienaeditorial.com
Sin capacidad para cualquier otra actividad intelectual, Mirko Czentovicz se reveló, ya desde niño, como un genio del ajedrez, del que ha llegado a ser campeón del mundo. Pero, en un viaje en barco de Nueva York a Buenos Aires, se le presenta un enigmático contrincante: el señor B., noble vienés que huye de los nazis. Uno de los pasajeros del vapor se acerca a los dos personajes acompañando al lector a la confrontación entre los dos jugadores. Si “Novela de ajedrez” nos presenta el choque de dos naturalezas antagónicas, nos muestra también, y en buena medida, la capacidad de resistencia del ser humano sometido a una presión extraordinaria. Y todo ello con unas grandes dosis de intriga y maestría.
Text extret de: http://www.acantilado.es
