« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"La gata damunt la teulada" de Tennessee Williams

Saps?, si jo cregués que no has de fer-me l'amor mai més, mai més, baixaria a la cuina, cercaria el ganivet més llarg i esmolat que hi hagués i me l'enfonsaria al mig del cor, t'ho juro, que ho faria!

Però a mi em manca l'encant del vençut, encara sóc dalt del ring i estic disposada a guanyar! Què ha de fer la gata damunt la teulada de zenc calenta?... Tant de bo ho sabés... Suposo que s'hi ha de quedar tant de temps com pugui...

Reunió prevista pel dia 21 d'octubre de 2010 a les 21.00 h.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Aquesta temporada el teatre lliure ha programat l'obra "Gata sobre teulada de zinc calenta". Qui vulgui i pugui la pot anar a veure del 30 de setembre al 12 de desembre. Us passo el link per qui vulgui més informació.
    http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp1011/02gata3.htm

  2. Malauradament, no vaig poder assistir a la reunió d'aquest llibre. No havia vist mai la pel·lícula ni n'havia llegit l'obra però em va agradar moltíssim. Només volia fer-ne alguns apunts:
    Penso que és una crítica ferotge a una societat burgesa que ha aparegut del no res, tot fent gala del somni americà. El reverend i la sacrosanta institució familiar representen els símbols de poder. Com pot aconseguir els diners la Maggie? Tenint fills, perpetuant la família. La manca de fills en aquesta obra és un insult cap als progenitors, els que han esdevingut rics amb l'esforç.
    D'altra banda, en aquesta obra les dones apareixen com a éssers vils i "tontos" que l'únic que els interessa són els diners. Una ho fa tenint fills, ja en té 5 i n'espera un altre. La Maggie està desesperada perquè en Brick no vol tenir relacions amb ella i en conseqüència, no tenen nens.
    Una altra classe que apareix discriminada és la classe treballadora, qui treballa en aquella casa? El servei "negre". Aquí el somni americà es palesa només per uns quants, els blancs.
    La Maggie, en un moment de l'obra diu que es pot ser jove i pobre però no vell i pobre. Ella i el seu marit ja estan entrant en una edat crítica tot i que es remarca molt que tots dos es conserven molt bé, tot i l'alcoholisme del marit.
    Una cosa que em crida l'atenció és que el pare entén l'homosexualitat del fill. Costa d'entendre igual que costa d'entendre que els dos protagonistes hagin anat a la universitat. El llenguatge i les converses que tenen no són de gent amb molts estudis. Si la Maggie no tenia ni un ral, com és que ha anat a la universitat? Com s'ho ha pagat?
    Davant d'aquests matrimonis de conveniència, tots ho són, l'única alliberació possible segons l'autor, són els diners o bé l'alcohol perquè la vida d'aquests personatges només gira entorn de la moneda, l'únic que no ho fa està alcoholitzat.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal