Si una nit d’hivern un viatger explica les vicissituds d’una lectura frustrada. Els protagonistes són un lector —el Lector— i una lectora —la Lectora— i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s’ha proposat aniquilar tota fascinació per la lectura. Amb aquesta novel·la excepcional, Italo Calvino fa una reflexió insòlita sobre la literatura i captiva el lector precisament amb una història sobre la impossibilitat de llegir.
Text de la contraportada del llibre: Calvino, I. Si una nit d'hivern un viatger. La butxaca. 2010
"És probable que darrere la fesomia i el caràcter del protagonista d'aquest llibre", adverteix Sándor Márai a l'inici de L'amant de Bolzano, "el lector descobreixi els trets inconfusibles d'aquel cèlebre aventurer del segle XVII que va ser Giacomo Casanova". No és gens fàcil contradir aquest descobriment. L'heroi d'aquesta novel·la s'assembla molt a aquell caminant intrèpid, apàtrida i infeliç que el 31 d'octubre de 1756 es va escapar a mitjanit d'una presó de Venècia i es va dirigir cap a Múnic en companyia d'un frare corrupte. Però després de l'episodi de la fugida, la recreació de Márai ens sorprèn: Casanova arriba a Bolzano, interromp el seu viatge i esdevé el pretext per a una magnífica reflexió sobre la vida i la mort, sobre la realitat i la ficció.
Text de la contraportada del llibre: Márai, S. L'amant de Bolzano. Empúries. Barcelona. 2003
Recull de contes de diferents autors
Després de la 1a. Guerra Mundial i en temps de repatriacions, l'hotel Savoy -tal vegada l'hauríem trobat a la ciutat polonesa de Lotz- era un bon cau, un lloc de múltiples trobades; per a Gabriel Dan era tot un món, provisori, una fita vers l'occident. Però l'esplèndida façana de l'hotel que prometia luxe i diversions, també amagava la fosca alenada dels marginats al seu interior. Davant d'aquestes petites tragèdies es va alçant l'estendard de la revolta. Així és com es conforma l'escenari d'aquesta prosa encisada i envaïda de colors, una crítica en què el carcasme es combina amb un fons plenament sentimental.
Text de la contraportada del llibre: Roth, J. Hotel Savoy. Laertes. Barcelona. 1985
La vida de Robert L. Stevenson, un dels escriptors més importants de la novel·la d'aventures -i per a alguns l'escriptor més important-, no va haver d'envejar gaire la que menaven els seus protagonistes. Nascut a Edimburg el 1850, va ser un jove rebel, va estudiar una carrera que es va negar a exercir i finalment es va dedicar a viatjar per Europa i Amèrica. Fascinat per la bellesa del Pacífic, es va establir definitivament a l'illa d'Ulpolu, on va morir a 44 anys. En aquesta curta vida va escriure moltes obres d'aventures i de misteri, entre les quals no es pot oblidar El cas mistreios del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Però la seva gran obra, com siderada tot un clàssic, és l'Illa del tresor, amb uns personatges -com el peculiar Jim Hawkins, o John Silver, amb la seva cama de fusta, el lloro i la crossa- tan coneguts com la mateixa novel·la. Aquest és un llibre d'aventures en el sentit més clar del terme, on no falta ni l'acció, ni l'emoció, ni el punt de tendresa que ha fet del gènere, i especialment d'aquesta obra, una lectura tan especial, tan divertida i alhora tan plaent.
Text de la contraportada del llibre: Stevenson, R.L. L'Illa del tresor. Editorial Pòrtic. BArcelona. 1989
Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluècia de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. ¿Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Vallbó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?
Text de la contraportada del llibre: Moncada, J. Calaveres atònites. La Magrana. Barcelona. 1999
Fidel Sala, un escriptor que ha fet fama als Estats Units, decideix tornar a la seva ciutat nadiua, al costat del mar. Allí retroba Simoneta Vega, una amiga d'infantesa, infermera de bellesa singular; i coneix Alexandre Peris, un professor tímid i sensible. Entre si es creuen sentiments diversos: d'admiració al principi i de passió i rivalitat, després. Altres personatges intervenen en la trajectòria dels protagonistes, com una jove inquieta, un maître d'hotel elegant i reflexiu, una àvia pendent sempre del seu aspecte, una americana de raça negra... i, sobretot, l'ombra d'un metge desaparegut.
Tots ells ens plantegen temes com l'absència i el record, l'amor i la gelosia, la bellesa... I a la base, la qüestió de fins a quin punt som lliures.
Contraportada de: Barbal, M. Bella Edat. Edicions 62. Barcelona. 2003
El lector que tiene en sus manos Ficciones es una persona en la frontera, un ser humano que está a punto de abandonar el mundo seguro y confortable del que está hecha la vida cotidiana para adentrarse en un territorio absolutament nuevo. Borges descubre en su obra, o quizás inventa, otra dimensión de lo real. Con seguridad el título, que nos sugiere la idea de mundos imaginados y puramente ilusorios, es sólo una sutil ironía del autor, una más, que nos señala lo terrible y maravillosamente real de sus argumentos.
Text de la contraportada del llibre: Borges, J.L. Ficciones. Bibliotex. 2001
