Novel·la policíaca en català
Malgrat que ja abans de la Guerra Civil s'havien publicat algunes novel•les policíaques d'autor català, es pot considerar que el naixement de la novel•la policíaca en català arrenca als anys seixanta amb la creació de la col•lecció de traduccions La Cua de Palla, on es van publicar tots els grans clàssics de la novel•la negra americana i francesa.
A finals dels anys setanta comencen els primers intents seriosos d'encarar el gènere com a tal, mentre que els vuitanta i els noranta condueixen cap a la normalitat. Així, són ja clàssics del gènere, des d'enfocaments molt diferent i fins i tot oposats, Manuel de Pedrolo, Llorenç Sant Marc, Núria Mínguez (l'Agatha Christie catalana, com se'n diu), Jaume Fuster, Andreu Martín, Antoni Serra des de Mallorca i Ferran Torrent des de València, a part de Jaume Carbó des de la perspectiva juvenil.
Teresa Solana aporta frescor al gènere en llengua catalana gràcies a la seva malícia i ironia i al joc paròdic amb les mateixes formes del gènere.
Albert Mestres