« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "El Club de l'escapada"

Viatge lul·lià a Mallorca

La història d'aquest viatge comença amb la proposta de l'Albert Mestres d'aprofitar la commemoració de l'Any Llull per comentar el "Llibre d'Amic e Amat", una col·lecció de màximes filosòfiques i morals que forma part de la que es considera la primera novel·la moderna: El llibre d'Evast e Blanquerna. Així doncs, vam compartir la idea amb al club de lectura de Salt i vam convidar a l'Albert Pijuan (Nix tu Simona, El franctirador), que aquest setembre publicarà una biografia de Llull. Amb ell vam fer la sessió del club a Randa, la muntanya on diu la llegenda que Ramon Llull es va il·luminar i des d'on va començar el seu projecte de conversió universal. Com que és impossible resumir el que vam comentar per la complexitat del personatge, les mil facetes de la seva vida, les relacions que s'esdevenen, etc. hem decidit que l'Albert P. torni a Caldes per presentar el seu llibre.

A l'illa ens vam allotjar a la Fundació ACA, un espai de creació situat al poble de Búger, un lloc idíl·lic, envoltat d'ametllers, lledoners i de totes les espècies vegetals autòctones. Aquestes eren les vistes que teníem des del Mirador Joan Alcover. 

Cantaven los auçells l’alba e despertà’s l’amich, qui és alba. E los auçells feniren lur cant e l’amich murí per l’amat en l’alba. (Llibre d'Amic e Amat)

Les quatre habitacions (cel·les) duien el nom d'un artista mallorquí.

El dissabte al migdia vam pujar a Randa on vam fer la sessió del club en aquest racó arrecerat del vent. 

 

—Digues, foll, què és aquest món?
Respòs: —Presó dels amadors, servidors de mon amat.
—E qui els met en presó?
Respòs: —Consciència, amor, temor, renunciament, contrició, companyia d’àvol gent. E és treball sens guardó, on és puniment.  
(Llibre d'Amic e Amat)

Albert Pijuan

Entre Randa i la Fundació ACA, vam dinar al restaurant Marina de Sa Pobla

A una gran festa tenc l'amat gran cort de molts honrats barons, e féu gran convits e gran dons. (Llibre d'Amic e Amat)

El que vam viure a la Fundació ACA també va ser molt especial, sobretot pel tarannà del seu propietari, el músic Antoni Caimari. El dissabte al vespre ens va explicar la seva particular visió de la composició musical i vam escoltar una de les seves obres, del que ell anomena música electroacústica artesanal. Entre els seus referents s'hi compta Josep M. Mestres Quadreny, pare de l'Albert, amb qui vam tenir el plaer de compartir una de les sessions més destacades del club. Josep M. Mestres Quadreny a la biblioteca de Caldes. També John Cage o Beethoven.

En aquest vídeo el podeu veure en plena acció, us el recomanem. Nosaltres no vam poder gaudir de la seva música en directe perquè Caimari compon mentre toca i el que ofereix al públic són les seves composicions gravades. 

 

"Cage, definia la seva metodologia creativa de gran part de la seva producció com a electroacústica en brut. Antoni, prefereix denominar la seva producció dins d'aquest espai musical com electroacústica artesanal" (Antoni Gost, poeta).  

El que va ser brut va ser l'arròs del sopar, que ens va cuinar a la seva Fundació mateix.

Embriagava’s l’amic de vi qui membrava, entenia e amava l’amat. Aquell vi amarava l’amat ab los plors e ab les llàgremes de son amic. (Llibre d'Amic e Amat)

El que vam escoltar i sentir va ser una creació compartida amb altres artistes, com el desaparegut poeta Miguel Ángel Velasco o l'escultor Ben Jakober.

Mano

Miro tu mano quieta
sobre mi pecho,
tan tímida que apenas se diría
que ha crepitado al roce
de una espuma nocturna, que muy dócil
se somete a esa música
precisa de la sangre, y que un arder
aún más de álgida fiebre ya le pulsa
su racha de coral en otra atmósfera.
Quién lo diría de este manso lirio,
que tu mano de luz se sueña estrella
abriéndose de noche, una bengala
en fuga del arrullo y la caricia.


Miquel Ángel Velasco (1985 y 2010)

Obra de Ben Jakober

Antoni Caimari

El diumenge vam llevar-nos d'hora i després de comprar les típiques ensaïmades (d'un forn petit de poble, boníssimes) vam anar a respirar aire de mar al cap de Formentor i a fer el primer bany de l'any al Port de Pollença, per acomiadar el que va ser un gran viatge literari i musical, ple de bones vibracions.

Cap de Formentor

Digues, foll: quina cosa és meravella?
Respòs:
- Amar més les coses absents que les presents; e amar més les coses invisibles incorruptibles, que les vesibles corruptibles. (Llibre d'Amic e Amat)

Què dir de Ramon Llull?

Escultura de Ramon Llull al portal de l'església de Sant Miquel a la Ciutat de Mallorca

Què dir de Ramon Llull? Si fos americà seria un dels Pares Fundadors de la Pàtria, però per a ell l'única pàtria era Déu, un Déu tan diferent del dels estaments eclesiàstiques i els predicadors i filòsofs-teòlegs de l'època, que per a uns era sant i per a altres, heretge, i per això malgrat els segles no ha passat de beat. La seva filosofia és un dels grans monuments del pensament medieval, precursora de moltes coses que van venir després, tot i que durant segles la llegenda es va quedar amb una figura alquimista allunyada de la realitat. Es pot dir que va inventar d'alguna manera la combinatòria i la teoria dels conjunts, en el seu afany per ordenar el món dins d'una espiritualitat terrenal.

La Il·luminació de Randa i Llull ensenyant a París


Enguany se celebra el setè centenari de la seva mort, un centenari molt relatiu ja que no sabem ni quan ni com ni on va morir. Algunes llegendes diuen que va morir a Tunis predicant, altres que va tornar a Mallorca. L'únic que sabem del cert és que l'última notícia seva que tenim és el llibre que va signar el 1315 a Tunis. Diu també la llegenda que Llull era un cortesà que es dedicava a la bona vida fins que un dia es va il·luminar a la muntanya de Randa, propietat familiar, i va canviar aquella vida per l'ascetisme, la filosofia i la predicació.


Per a la literatura catalana Llull és un dels primers grans pilars sobre la qual se sosté. Va ser el primer a escriure poesia en català en comptes de catalanooccità, com feien llavors els poetes, tot i que les seves eren, és clar, religioses. Va escriure la primera novel·la europea, en el sentit actual del terme, i també en el sentit totalitari que té la novel·la contemporània. Es tracta del Llibre d'Evast i Blanquerna, la història d'un ric hereu que ho deixa tot per dedicar-se a la santedat, una nova manera, des de l'art, d'aprofundir en el seu univers espiritual. Aquesta novel·la inclou, entre altres, el Llibre d'Amic e Amat, un bellíssim recull de prosa poètica que constitueix un diàleg entre Déu i l'ànima.

Muntanya de Randa

Per intentar comprendre aquesta figura i aquesta obra tan complexa, vam proposar llegir el Llibre d'Amic e Amat, el seu llibre potser més assequible per a la sensibilitat contemporània, al costat probablement del Llibre de les bèsties. I vam proposar fer-ho in situ, és a dir, a dalt de la muntanya de Randa. Aviam si també ens il·luminem. Ens hi acompanyarà l'Albert Pijuan, que porta un any investigant Llull arran d'un encàrrec editorial, i l'Antonina Canyelles, tots dos vells coneguts del club.

Albert Mestres

Sortida amb el Club Excusionista a Romanyà

Fa uns mesos, el Club Excursionista de Caldes ens va proposar una sortida conjunta a Romanyà de la Selva, el poble on Mercè Rodoreda va viure els últims anys de la seva vida. Vam pensar que la primavera seria la millor època per anar-hi, sobretot coneixent l’amor que l’escriptora sentia per les flors i la importància que tenen en la seva obra.

Aquí teniu la data, els horaris i tota la informació necessària.

Dia: Diumenge 7 d'abril. Ruta Mercè Rodoreda i els gegants del bosc.

Descobrir Romanyà a través de la ruta de Mercè Rodoreda, visitar construccions prehistòriques i arbres monumentals.

Sortida a les 9 del Parc de la Sardana (Pineda Malavella).
Desplaçament amb vehicle propi (25’)
Recorregut a peu de dos hores, assequible per a tothom.
Portar calçat apropiat per caminar.

Advertiment: durant aquesta sortida es poden fer fotos que després es publiquen a la pàgina WEB, al blog del club o a la revista Aquae del municipi de Caldes. També es poden incloure en un àlbum Picasa o similar i compartir l’enllaç d’aquest amb la resta de participants o socis del club. Si tens algun inconvenient en la publicació o difusió de fotos on surtis tu o algun membre de la teva família, avisa’ns
.

BLOG: http://clubexcurscaldesmalavella.blogspot.com/
WEB: http://caldesdemalavella.cat Entitats, esports, Club Excursionista.
FACEBOOK

Aquest és el tríptic informatiu de la ruta.

Mercè Rodoreda a Romanyà

"No era un poble, era un bosc. Les nenes havien sortit de casa seva per anar a collir la vidalba, algunes la rosella, algunes l’escardot morat, d’altres la rosa de bardissa... i no havien sabut sortir del bosc que havien hagut de travessar i el bosc se les havia quedades. Totes anaven vestides igual: faldilla vermella, cosset de floretes blaves i grogues amb el fons de la roba blau marí. Totes eren rosses, totes duien tirabuixons, totes tenien els ulls blaus, totes duien a la mà un pom de la flor que havien anat a collir. Així que es despertaven començaven a ballar i a voltar i voltar la soca d’un arbre, cadascuna el seu, tot cantant la cançó de la matinada. «De què viviu?» «De castanyes, de les que encara tenen la closca verda, llisa, amb una punxa de tant en tant.» Una que duia un pom de llessamí em va explicar la seva vida: «A casa meva vivia bé; tenia tantes nines i tants ninus com volia, menjava sempre cervellets de colomí i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia set orxata d’ametlla tendra, dormia fins que se m’acabava la son i tenia temps de sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. S’obrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: «Volem que la nena que ho té tot vingui a collir-nos abans que l’abella faci mel de nosaltres.» Vaig llevar-me, encara era plena nit, encara anava amb la son encastada als ulls, tota jo un deliri, i caminant caminant, vaig trobar el llessamí, vaig fer un pom amb totes les seves estrelles i ara sóc una nena perduda perquè no vaig saber trobar mai més el camí de casa meva, de la meva casa amb un jardí florit de violers i de vitadímia.» Li vaig dir que si volia jo la podria acompanyar, que les podria acompanyar totes d’una a una. De seguida va fer la cara trista i el blau dels ulls se li va entelar; va acabar per confessar-me que s’estimava més ser nena perduda i viure en el bosc on a la nit les branques dels castanyers baixaven fins on era i tot abraçant-la l’acotxaven i li deien que l’estimarien fins a l’hora de la mort; que si no sortia del bosc sempre seria nena amb faldilles vermelles, amb tirabuixons com encenalls, amb el blau dels ulls ple de tendreses d’aigua i amb gotes de rosada entre el rosa dels llavis... I va afegir amb uns ulls carregats d’innocència i sense parpellejar: «Així es perd una nena, al poble li posen el nom de la nena perduda, i aquella nena es converteix en la patrona del seu poble. Compren una nina gran, la vesteixen de santa, li posen una corona de llautó, la fiquen en una vitrina i la van a visitar i a dur-li flors de tant en tant. Jo, em dic Gertrudis.» Mercè Rodoreda, Viatges i Flors. Barcelona. Edicions 62, 1980.

Xocolata a Perpinyà

La segona opció del club de l'escapada 2012 és més modesta però no menys interessant que la del viatge a Dublín.

Es tracta de fer la nostra sessió del club de lectura a Perpinyà. L'autor escollit seria Joan-Lluís Lluís  i la lectura Xocolata desfeta (La Magrana, 2010).

Aquest llibre és ben peculiar i original. A partir d'un conte curt, Lluís fa tot un exercici d'estil i ens proposa 123 maneres de reescriure'l. Quin sentit té aquest joc literari? El propi escriptor ens ho explica en el pròleg: "En definitiva, doncs, he anat confegint aquest edifici textual amb l'ambició de demostrar, primer a mi mateix i després a l'eventual lector, fins a quin punt són infinites les possibilitats de la imaginació quan són combinades amb una necessària tossuderia i amb l'assumpció potser un bri destralera de la plasticitat de la llengua catalana".

El conte original és aquest:

RELAT
Com cada dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petrixol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número disset, ja que una noia em va aturar, amb l’aire malhumorat. Era força bonica, duia els cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: “Jo també sóc de Cassà de la Selva” i, sense deixar-me temps per contestar, va treure un ganivet de la seva bossa i va clavar-me’l a la panxa.
Em vaig despertar dos dies més tard, a l’hospital. Prop meu, un policia d’uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: “Somreia, mentre us apunyalava?”.

Lluís el reescriu de totes les maneres que us pogueu imaginar: una notícia d'un telenotícies,  una cançó de Lluis Llach, un himne nacional, una sardana, a la manera de Miró, de Pollock, d'un superheroi....

Us he triat tres versions curtes. La primera és un haiku, aquesta forma de poesia japonesa, la segona, molt divertida, explica la mateixa història amb interjeccions i la tercera, com a homentage a un dels nostres convidats al club, és a la manera d'Enric Casasses.

HAIKU
Xocolata, no,
Una noia amb ganivet;
I un somriure?

INTERJECCIONS
Catric-catroc… Yeah!, nyam-nyam!, xup-xup!... Ep! Ahhhh! Csà! Txaac! Aiii! Pataplaf!
Ufff… Oh! Oh! Mmm… Hi hi hi?!

ENRIC CASASSES
Mandrós faig cap a petritxol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta.

Escapada a Dublín.

Quina imatge més bonica, no us sembla? és Dublín de nit. Una imatge que podrem veure en directe si ens decidim a visitar aquesta ciutat l'any que ve. És una de les propostes per al club de l'escapada 2012, lligada amb la lectura del proper estiu que serà ni més ni menys que l'Ulisses de James Joyce.

Ens hem de decidir aviat per tal que els bitllets ens sortin bé de preu. L'altra proposta, completament diferent, us la passaré en un altre post.

Per anar obrint boca, l'Albert ens envia un l'informe que va escriure de la seva visita a Dublín quan preparava el projecte de Museu de Literatura.

Visita a Dublín

Per acabar, un dels grups de pop dublinesos més coneguts. Un tema sobre el conflicte d'Irlanda del Nord.

El club de l'escapada: Reus

El cap de setmana del 12 i 13 de febrer ens anem a Reus a veure l'estrena de l'obra de teatre "Peus descalços sota la lluna d'agost" , el text de Joan Cavallé que vam llegir al club. La dirigeix l'Albert Mestres. Aquí hi trobareu tota la informació.

Marxarem el dissabte 12 amb tren, ens quedarem a dormir a Reus i tornarem l'endemà després d'un bon dinar al Serrallo de Tarragona.

Teniu fins aquest proper divendres 14 de gener per apuntar-vos a la sortida. La setmana que ve ja començarem a buscar allotjament i reservarem les entrades.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/