La segona opció del club de l'escapada 2012 és més modesta però no menys interessant que la del viatge a Dublín.

Es tracta de fer la nostra sessió del club de lectura a Perpinyà. L'autor escollit seria Joan-Lluís Lluís  i la lectura Xocolata desfeta (La Magrana, 2010).

Aquest llibre és ben peculiar i original. A partir d'un conte curt, Lluís fa tot un exercici d'estil i ens proposa 123 maneres de reescriure'l. Quin sentit té aquest joc literari? El propi escriptor ens ho explica en el pròleg: "En definitiva, doncs, he anat confegint aquest edifici textual amb l'ambició de demostrar, primer a mi mateix i després a l'eventual lector, fins a quin punt són infinites les possibilitats de la imaginació quan són combinades amb una necessària tossuderia i amb l'assumpció potser un bri destralera de la plasticitat de la llengua catalana".

El conte original és aquest:

RELAT
Com cada dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petrixol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número disset, ja que una noia em va aturar, amb l’aire malhumorat. Era força bonica, duia els cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: “Jo també sóc de Cassà de la Selva” i, sense deixar-me temps per contestar, va treure un ganivet de la seva bossa i va clavar-me’l a la panxa.
Em vaig despertar dos dies més tard, a l’hospital. Prop meu, un policia d’uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: “Somreia, mentre us apunyalava?”.

Lluís el reescriu de totes les maneres que us pogueu imaginar: una notícia d'un telenotícies,  una cançó de Lluis Llach, un himne nacional, una sardana, a la manera de Miró, de Pollock, d'un superheroi....

Us he triat tres versions curtes. La primera és un haiku, aquesta forma de poesia japonesa, la segona, molt divertida, explica la mateixa història amb interjeccions i la tercera, com a homentage a un dels nostres convidats al club, és a la manera d'Enric Casasses.

HAIKU
Xocolata, no,
Una noia amb ganivet;
I un somriure?

INTERJECCIONS
Catric-catroc… Yeah!, nyam-nyam!, xup-xup!... Ep! Ahhhh! Csà! Txaac! Aiii! Pataplaf!
Ufff… Oh! Oh! Mmm… Hi hi hi?!

ENRIC CASASSES
Mandrós faig cap a petritxol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta.

Quina imatge més bonica, no us sembla? és Dublín de nit. Una imatge que podrem veure en directe si ens decidim a visitar aquesta ciutat l'any que ve. És una de les propostes per al club de l'escapada 2012, lligada amb la lectura del proper estiu que serà ni més ni menys que l'Ulisses de James Joyce.

Ens hem de decidir aviat per tal que els bitllets ens sortin bé de preu. L'altra proposta, completament diferent, us la passaré en un altre post.

Per anar obrint boca, l'Albert ens envia un l'informe que va escriure de la seva visita a Dublín quan preparava el projecte de Museu de Literatura.

Visita a Dublín

Per acabar, un dels grups de pop dublinesos més coneguts. Un tema sobre el conflicte d'Irlanda del Nord.

El cap de setmana del 12 i 13 de febrer ens anem a Reus a veure l'estrena de l'obra de teatre "Peus descalços sota la lluna d'agost" , el text de Joan Cavallé que vam llegir al club. La dirigeix l'Albert Mestres. Aquí hi trobareu tota la informació.

Marxarem el dissabte 12 amb tren, ens quedarem a dormir a Reus i tornarem l'endemà després d'un bon dinar al Serrallo de Tarragona.

Teniu fins aquest proper divendres 14 de gener per apuntar-vos a la sortida. La setmana que ve ja començarem a buscar allotjament i reservarem les entrades.