« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Música"

Retrobaments

D'entre tot l'univers poètic de Francesc Parcerisas hi ha un tema que pren força al llibre L'Edat d'or (Quaderns Crema, 2003). És el del retrobament. Poemes seus i també d'altres poetes ens parlen d'amors retrobats, amb finals més o menys feliços. Us en faig una selecció i hi poso música.

El primer es titula directament "Retrobament" i és una apoteosi del present. Un poema magnífic que ha musicat Jaume Arnella. i que trobem al seu àlbum "La raó del desig" (1997). Ell mateix ens ha fet arribar la cançó. Des d'aquí li volem agrair la seva generositat.

Retrobament (Francesc Parcerisas)

Retrobament per Jaume Arnella

Dues més que trobem al llibre, d'autors diferents.

Als quaranta anys de Josep Elias

La Desesperació de Penèlope de Iannis Ristos

L'acompanyarem amb una altra Penèlope

I un altre Ulisses. Mazoni. Ulisses i el paper en blanc

Continuem amb retrobaments feliços.

Triomf del present

Amb música és més difícil que aquest retrobaments no siguin traumàtics. Us en proposo dues més.

No és ben bé en el sentit dels anteriors però és tan bonica... i tan trista! Etta James. I'd Rather to Go Blind

Magníficament versionada per Gemma Ray

I per acabar, i com que nosaltres som gent sense complexos ni prejudicis, i (parlo per mi) això de la música culta em queda una mica lluny encara, us en recomano una del grup barceloní Love of Lesbian: Mi primera combustión.

Totes aquestes cançons les podeu trobar a la biblioteca. Ho escoltareu molt millor. En sabeu alguna més?

Un nas elegant...

Aroma de pa de figues, una llàgrima densa...

Aquestes són algunes de les descripcions dels vins que vam degustar divendres en una vinoteca per recordar. Alguns de vosaltres us vau decidir a escriure el que el vi, la literatura i la mateixa sessió us suggerien. Us  transcric els vostres pensaments en aquest espai, afegint-hi música.

Vino noble, vino noble!!! / y esa luna? / belleza... / y lúdica y mágica noche!!

Préssecs i vi. Suspirs

Embriaga des del primer moment

Vi, pell, olor / aromes, sensacions / dolçor...sentiments / retrobats...

Un bon vi, una bona companyia, música per les orelles i una bona narrativa. Un plaer, un 10, una paraula que et fa interpretar els petits plaers de la vida. Dolçor...cos...amargor...eternitat.

Dolçor continguda en una gran vetllada

Companyia agradable. Nit inoblidable. El vi ens agermana. Desig de complicitat eterna.

S'omple la boca de vi, s'omple el cor de vida.

Amb vi i literatura alegrem la vida.

Profitós i del país, genial.

Visca l'Empordà i el seu vi, garnatxa, macabeu...

Una celler selectíssim i una caixa de llibres (Guerau de Liost)

Vi i literatura, bona companyia...saviesa i sensibilitat compartida.

Experiència fantàstica per a repetir.

Una vetllada sublim, amb permís de Yeats.

Visca els llibres, visca el vi, visca la mare que ens va parir.

Més cançons relacionades amb el vi. La Mila ens recomana aquestes dues:

Música per a "Un crim imperfecte"

Aquesta vegada la banda sonora del llibre ve acompanyada d'imatges de pel·lícules mítiques de cinema negre. Espero que us agradi la selecció.
 

GILDA (1946)
Direcció: Charles Vidor
Música: Doris Fisher, Allan Roberts, Hugo Friedhofer

Cinema negre al voltant d’un triangle amorós interpretat per Rita Hayworth, Glenn Ford i Georges Macready.  Us passo el ball amb bofetada inclosa. Segons informacions no contrastades, la Mame del títol de la cançó: “Put the Blame on Mame”, era una cantant francesa de l’època que acabava les seves cançons amb un striptease.

GILDA


LA NOCHE DEL CAZADOR (1955) The Night on the Hunter
Direcció: Charles Laughton
Música: Walter Schumann

Basada en la novel•la de Davis Crubb del mateix títol. Una història realment negra i sinistra narrada des del punt de vista d’uns nens. Un gran Robert Mitchum és el dolent de la pel•lícula. Segons informacions, ara sí, contrastades, el director no va fer cap més pel·lícula arran de les males crítiques que va rebre. Ara és considerada un dels millors exponents del gènere.


Mireu quin minut i mig més inquietant.

Pearl's Dream

Una altra escena de la pel·lícula, aquesta més sòrdida.

Under Water


SED DE MAL (1958). Touch of Evil
Direcció: Orson Wells
Música: Henry Mancini

Un altre clàssic del cinema negre. Welles va fer una adaptació molt lliure d’una novel•leta de Whit Masterson “Badge of Evil”
Una història de corrupció en un poble mexicà fronterer amb Estats Units amb un inici impressionant, un sol pla seqüència amb la música de fons de Henry Mancini. Tres primers minuts que ens condueixen directament a la història però que també que són un relat en sí mateixos. Brillant.

TOUCH OF EVIL
 

Algunes pel·lícules del cinema actual conserven encara característiques del gènere, tot i que alguns dels elements ja s'han superat, com ara la misogínia, moltes vegades explícita i gairebé sempre latent, que contenien moltes d'elles. La dona fatal encara existeix però ha canviat el seu paper. Us n'he escollit dues que crec que es podrien incloure dins d'aquest context.

FARGO (1966)
Direcció: Joel Coen
Música: Carter Burwell

Humor negre, comèdia descontrolada, barreja de gèneres cinematogràfics….L’acció se situa en el paisatge blanc i fred de Minnesota, d’on són originaris els germans Coen, responsables d’aquesta producció. Grans interpretacions i un guió brillant fan d'aquesta pel·lícula un clàssic del nostre temps.

Fargo

PULP FICTION (1994)
Director: Quentin Tarantino

Violència, sexe, drogues...aquest són els elements amb els que juga Tarantino en aquesta pel·lícula de ritme trepidant. Per acabar amb bon humor us enllaço amb el magnífic ball dels dos protagonistes: Vincent Vega (John Travolta) i Mia (Uma Thurman). La cançó és "You never can Tell"  de Chuck Berry .

Pulp Fiction

(Special thanks to Lluís Feliu)

Música per a "Peus descalços sota la lluna d'agost"

La Por

“En aquell moment se’m va glaçar la sang, perquè em vaig témer el pitjor que pogués imaginar-se. Però el pitjor no podia imaginar-se "


El Dolor

“Va quedar una pudor
com de clavellines ràncies,
com de roses podrides,
com de poncems pansits.
Enmig del munt de pedres,
del marge on florien la falguera i el liquen,
s’incediaven els ossos,
s’esbadellava la majestat dels cranis
que el temps metamorfosaria en fòssils.
Un odi integral encenia l’aurora
i sota les estrelles ploraven els espectres”
 

El Record

“Tot això va passar
el darrer dotze d’agost
de la nostra malaurada vida.
Aquell dia tot va acabar
per a nosaltres. Els morts
no fan preguntes.
Des de llavors som aquí,
a l’altra banda de tot,
esperant que algú faci alguna cosa
per nosaltres. Recordeu-vos de nosaltres.
Recordeu-vos de nosaltres.”

 L'Esperança

 “Perquè aquesta pedra perpetuï
la idea del dolor i la ignomínia
caiguda sobre el poble.
Contra l’oblit,
geranis i assutzenes,
clavells, violetes, lliris,
tulipes i falgueres.”
 

Hallelujah. Música per a la lectura de "Mansfield Park"

Aprofitant que estem llegint aquesta novel·la d'amors possibles i impossibles, de fugides d'amants, de finals feliços i dramàtics, etc...he pensat que ja posats ens hi acabem de llençar de cap i ens ensucrem definitivament la lectura. Ens posarem romàntics doncs. Us enllaço amb un vídeo que és un recull d'escenes de diferents pel·lícules basades en novel·les de Jane Austen. No m'interessa tant el contingut visual com el musical. El cantant que versiona "Hallelujah", aquest magnífic tema de Leonard Cohen, és Rufus Wainwright, un cantautor nord-americà amb una veu poderosa. Escolteu-lo i jutgeu vosaltres mateixos/es.

Rufus Wainwright 

Aquí la teniu interpretada pel seu autor: Leonard Cohen.

Hi ha més artistes que l'han versionada. Jo em quedo amb la d'en Jeff Buckley, La trobareu al seu àlbum "Grace" (1994). Senzillament impressionant.

La lletra, en anglès i traduïda al castellà.

"Hallelujah"

Now I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah

Hallelujah…

Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew her
She tied you
To a kitchen chair
She broke your throne, and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah

Hallelujah…

You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light
In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah

Hallelujah…

I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though
It all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah

Hallelujah…


Traducció al castellà:

He oído que existe un acorde secreto
que David solía tocar, y que agradaba
al Señor.
Pero tú realmente no le das mucha
importancia a la música, ¿verdad?
Era algo así como la cuarta, la quinta
cae la menor y sube la mayor.
El rey, confundido, componiendo un aleluya.

Aleluya…

Tu fé era fuerte, pero necesitabas una prueba.
La viste bañarse en el tejado.
Su belleja, y el brillo de la luna, te superaron.
Te ató a la silla de su cocina.
Rompió tu trono, y cortó tu pelo.
Y de tus labios arrancó un aleluya.

Aleluya…

Dices que tomé su nombre en vano.
No conozco siquiera su nombre.
Pero si lo hice, bueno, realmente, ¿qué significa para tí?
Hay un resplandor de luz
en cada palabra.
No importa la que hayas oído.
La sagrada o la rota. Aleluya.

Aleluya…

Hice lo mejor posible, no fue mucho.
No podía sentir, así que intenté tocar.
Dije la verdad, no te tomé el pelo.
Y aún así
todo salió mal.
Permaneceré ante la oración del Señor,
sin nada en mi lengua más que el aleluya.

Aleluya…
 

Corrandes d'exili i altres cançons republicanes

Us faig arribar alguns enllaços relacionats amb cançons republicanes.

Aquí hi trobareu himnes i cançons de la Guerra Civil, amb lletra i música.

També voldria passar-vos dues versions molt diferents del poema de Joan Oliver (Pere Quart) "Corrandes d'exili".  Una de l'Ovidi Montllor, que va ser el primer en posar-li música i l'altra, una adaptació de Lluís Llach interpretada per Sílvia Pérez Cruz, una magnífica cantant de Palafrugell que aquest proper setembre actuarà en un dels concerts que organitzem a la biblioteca. Espero que us agradin.

Ovidi Montllor

Sílvia Pérez Cruz

 Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/