« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Gent del club"

Escriptors al club de les meravelles

Inspirades en el títol d'un dels contes que vam presentar, us oferim un petit resum de l'última sessió del club de lectura.

Divendres passat vam haver d’anul·lar la visita d’en Joaquim Carbó per una grip inoportuna. Aprofitant que al grup hi ha un bon nombre d’escriptors, l’Albert Mestres va proposar fer una presentació de la seva obra recent. 

Va començar l’Albert llegint alguns dels poemes de Nous (Edicions 62, 2013). Un llibre  del que ja vam parlar amb anterioritat en aquest mateix bloc.

Nous al bloc

La Magalí ens va presentar l’últim llibre de la seva col·lecció infantil publicada per l’editorial de Fornells de la Selva Pedra de toc i que té com a protagonista en Pau, un nen que va en cadira de rodes. El vam conèixer en el seu primer llibre Sóc en Pau i l’hem llegit fent atletisme, jugant a bàsquet o a tennis . Aquesta vegada l’esport escollit és el Goalball, l’únic esport paralímpic creat específicament per a persones invidents o amb deficiència visual. Com que els jugadors porten antifaços també hi poden participar les persones vidents. Us recomanem molt els contes de la Magalí, estan escrits amb un gran coneixement del tema, tant de l’esport com del tractament dels valors. Ens va donar un exemplar per la biblioteca i des d’aquí li volem agrair.

La Mary Nash, catedràtica de la Universitat de Barcelona, és una historiadora reconeguda a nivell internacional i tenim la grandíssima sort de que formi part del club de lectura. Ens va presentar una obra col·lectiva que ha dirigit ella mateixa. Es titula Feminidades y masculinidades: Arquetipos y prácticas de género (Alianza Editorial, 2014). Un estudi sobre els ideals de la feminitat i masculinitat al segle XX i l’arrelament i la dificultat de canviar aquests mites en diferents contextos: el futbol, el cinema, etc.

 

 

La següent intervenció va ser d’una dona que s’estrenava al club perquè tot just acaba d’aterrar a Caldes, i de quina manera! És la Mònica Boixader que acaba de guanyar el VI Premi de Narrativa Curta en llengua catalana L’Illa-Vadelletra amb el conte que ens va llegir dolçament i que us pengem perquè el gaudiu una altra vegada. La Mònica ens va explicar que tradueix obres del gallec. Seguirem el seu treball.

Quan va arribar l’arbre

I, finalment, va presentar-nos la seva primera obra destinada al públic infantil la Montse Vila, una dona del gremi bibliotecari que ja havia vingut a altres trobades del club i que esperem que s’hi quedi. La Montse va presentar el conte estrella de les biblioteques gironines: Cabretes al país de les meravelles publicat per Edicions Sidillà de La Bisbal. És una divertida història inventada per ella i il·lustrada per la Montse Mayol inspirada en un fet real: la recuperació de la raça autòctona de cabres, la cabra catalana.


 

Va ser una trobada molt ben aprofitada que va servir per a reunir els dos clubs de lectura i per conèixer a una mica més alguns dels nostres escriptors. Del sopar posterior i dels problemes gastrointestinals de Rilke en parlarem en una altra ocasió.

En Pau juga a tennis

 

La Magalí torna a publicar una de les històries d'en Pau. Vet aquí un altre títol de la col·lecció de la que ja us vaig parlar en una entrada anterior.

Aquest vegada l'esport escollit és el tennis i els seus protagonistes juguen una competició mixta, alguns amb cadira de rodes i altres sense.  Al pròleg, escrit per Ivan Tubau, President del Consell Català de l'Esport, hi llegim:

Practicar esport ens fa millors persones i ens ajuda a aprendre moltes coses. Esports com el tennis ens ensenyen a respectar un reglament, a concentrar-nos i  a ser més hàbils. I això ho pot aprendre tothom, tant si està assegut en una cadira de rodes com si no. Aquesta és la màgia de l'esport: ens fa iguals a tots i ens permet viure millor gràcies a uns valors que perduren per tota la vida.

En la publicació hi han col·laborat el Consell Català de l’Esport, la Federació Catalana de Tennis, la Fundació Tommy Robredo, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), el club GEIEG, la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FPCEE).

Llegim també la notícia a el diari El Punt/Avui.

Un conte infantil de Grand Slam

Moltes felicitats Magalí. Ens encanten els contes d'en Pau!

Aquí la teniu, a la presentació del llibre a la fundació Federació Catalana de Tennis.

Angelina Colubret i March. L'herència de silenci

Quan la Mercè Barnadas va proposar-me que escrivís sobre la meva mare, vaig acceptar de seguida. Però no vaig tenir en compte com n’era de feixuc reobrir velles ferides. D’una banda, l’oblit i el silenci imposats per gairebé quaranta anys de repressió, por i obscuritat al qual ens van sotmetre aquells que havien guanyat una guerra que ells mateixos havien començat. I d’altra, el ressentiment, la frustració i el silenci en els quals la meva mare va embolcallar-nos a tots els que érem al seu voltant, eren muntanyes molt altes d’escalar. I, finalment, vaig delegar la tasca en la meva filla Montserrat. Aquí en teniu el resultat.

Àurea Farssac i Colubret.

L’Angelina era una dona d’extraordinàries facultats. Intel•ligent i culta, independent, de sòlids valors morals i claríssims principis polítics, posseïa un fort caràcter que li permetia superar amb valentia i determinació les limitacions que la seva època imposava a les dones. Dones idealistes, nobles, valentes- que van haver de travessar després la llarga nit obscura del franquisme, moltes d’elles, com la meva àvia: amb les ànimes trencades, les veus extintes i els ulls ja incapaços de plorar. Inhabilitades per a l’amor, la felicitat o la compassió. De per vida.
La meva àvia va excel•lir com a mestra i va ser una important propagandista de la Secció Femenina d’Esquerra Republicana de Catalunya. Amb només 21 anys, l’Ateneu Barceloní la va admetre com a sòcia –una de les primeres dones que en ser-hi admesa. Va col•laborar amb freqüència als setmanaris Lluita i La Humanitat i va ser una gran defensora de la pedagogia moderna –propugnada per pedagogues com Rosa Sensat- i de l’ús del català a l’escola. Va col•laborar –sempre de forma anònima, com la majoria dels intel•lectuals d’aquella època de foscor- amb l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Català-Valencià-Balear.
Tot i la seva inhabilitació professional per vint anys –conseqüència del consell de guerra al qual va ser sotmesa- gairebé mai no va deixar d’ensenyar. Al començament, en la clandestinitat de llars amigues. Més tard –a partir dels anys setanta- cada vegada de forma més visible. Després de la dictadura, quan va ser necessari tornar a ensenyar català a l’escola d’adults de Torroella de Montgrí, el poble que la va acollir i estimar fins a la seva mort, el 1998. Manllevant els versos del gran mestre Espriu, la meva àvia a ser un dels que havien viscut per a salvar-nos els mots, per a recordar-nos el nom de cada cosa.
Talents com el de l’Angelina van ser emmudits arbitràriament per la dictadura i la nostra nació va ser privada de molts dels seus cervells més lúcids, deixant-la òrfena i desemparada. Com orfes i desemparats vam créixer tots aquells que som fills i hereus de la por i el silenci. Perquè la inhabilitació arriba fins els nostres dies i ens han tallat les ales i ens han impedit créixer a molts de nosaltres. No sabem qui som. Som els hereus de l’oblit.
Ara, ens cal recuperar i preservar la memòria per tal de poder edificar el futur damunt dels fonaments del coneixement i l’experiència, per tal de llegar als nostres descendents tota la memòria que a nosaltres ens va ser negada a causa del sofriment infligit per aquells que van abanderar –i encara ho fan avui dia- en nostre genocidi identitari, no tant sols com a poble sinó com a persones.
La nostra herència és un deure. Un deure de memòria. Un deure de justícia. Fer que les veus que un dia foren trencades tornin ara a ressonar en llibertat.


Montserrat Rosario i Farssac.

Els colors dels dies d'Albert Mestres

Dissabte passat a primera hora de la tarda vaig obrir Els colors dels dies, l'última novel·la de l'Albert, acabada de publicar. Tenia, com sempre, un punt de llibre al costat per quan volgués parar de llegir. No el vaig fer servir. Quan vaig tancar el llibre ja l’havia acabat. D’una tirada. És una gran novel•la que va creixent a mesura que vas avançant en la lectura. El ritme està molt ben aconseguit i segueix el compàs d’aquestes vacances tan particulars. De la relaxació inicial, amb un protagonista vital en permanent estat de descoberta, fins a la tempesta final, demolidora. L'aire d’irrealitat que envolta aquesta història li dóna una força extraordinària. La por, la llibertat, la pèrdua, l’amor, la mort, el sexe… en poques pàgines hi és tot. Revelacions i transicions vitals explicades amb una gran intensitat narrativa.
No sé si tindrà o no tindrà bones critiques o ni tan sols si tindrà critiques, només sé que, per mi, és una novel•la sensacional. 

Un fragment que no desvetlla res de l’argument

L’Albert, mentre espera el torn, fa un esforç per concretar les pors. Hi ha les petites pors, com la por al reny, la por a caure d’un arbre o a fotre’s una nata amb la bici, la por de ser interpel•lat a classe, la por en general a les persones grans, la por a perdre coses, ell que ho perd tot, la por a oblidar les coses, la por a desagradar, la por a decebre els pares, la por a ser feliç, la por a despullar el seu interior davant dels altres. Després hi ha les pors insuperables i paralitzadores, com la por als gossos, la por a morir, la por al càncer, la por a no ser estimat, la por a quedar-se sol, la por a la foscor, la por a la bomba atòmica, la por a la fi del món, la por al no-res. Sovint l’Albert fa l’exercici mental de posar-se a la pell d’un condemnat a mort una o dues hores abans de ser executat. No pot suportar-ho, no pot ni pensar-ho, aquella impotència davant l’inexorable l’aniquila. Ploraria. Un altre exercici mental és imaginar un món sense persones, un univers sense estrelles ni planetes. No pot ni empassar saliva. Hi ha però una por soterrada, malva, constant, com una pulsació feble però insistent del cervell que no l’allibera mai, i és la por a l’esmicolament, la por a perdre les seguretats, a veure fet miques allò que té per indestructible, una por que s’assembla massa a una intuïció, a un pressentiment.


Passeu per la biblioteca, en tenim dos exemplars.

Us enllaço amb una entrevista que li van fer a l'Albert a Ràdio Badalona. Comença al minut 9.

La Montse Ariño ens fa arriba, molt amablement, un vídeo amb la presentació de la novel·la la llibreria Embat llibres de Palma. Us trobareu amb un presentador ben original. Era relament l'Albert el que era allà? va desaparèixer finalment? va devorar la dona del públic a l'Antoni Serra?

Presentació d'Els colors del dies a Embat llibres

Mary Nash parla de Margaret Thatcher

Us penjo una entrevista amb la Mary Nash al programa de ràdio Versió Rac1 amb en Toni Clapés i companyia. És del dijous passat, 12 de gener. La Mary parla d'aquesta política britànica que va arribar a ser primera ministra del seu país salvant tot tipus d'obstacles. Una figura controvertida, que va prendre decissions polèmiques i que ara torna a l'actualitat arran de la pel·lícula La Dama de Hierro protagonitzada per Meryl Streep.

Margaret Thatcher, la dama de ferro

Aviat tornarem a tenir com a convidada la Mary al club de lectura. Ens parlarà de la Teresa Pàmies, una sessió lligada amb el concurs de microliteratura d'aquest any. Properament us en parlarem.

Entrevista amb Mary Nash: "Els moviments socials de la xarxa recuperen l'ideari anarquista"

Mentre vaig recollint informació de música contemporània en general i de Josep M. Mestres Quadreny en particular, penjo una entrevista amb la Mary Nash en aquest any en que es commemora el centenari del moviment anarco-sindicalista i la CNT. El document, emès per Vilaweb Televisió, és del mes de febrer i crec que pot ser del vostre interès. Si vau venir a la sessió del club de lectura on vam parlar del seu llibre Rojas (Taurus, 2006) ja coneixeu la capacitat comunicativa de la Mary i la seva claredat en les explicacions. En aquesta entrevista ens parla del moviment anarquista i el compara amb els moviments socials actuals, nascuts gràcies a l'ús d'aquest nou instrument que són les xarxes socials. Hi troba punts en comú com la voluntat d’autogestió o els valors culturals: la crítica al consumisme, el desenvolupament del potencial humà, etc. Com no podia ser d’una altra manera, destaca la importància de les dones espanyoles dins de l’anarquisme, la seva singularitat respecte a altres moviments europeus i valora la seva capacitat d’organització i de gestió. També fa referència a la revista “Mujeres Libres” que vam conèixer a través d’ella i del seu llibre amb el mateix nom Mujeres libres: España 1936-1939 (Tusquets, 1976)


 

María

 

En Luis Yanischevsky ens envia un tema que acaba de gravar. En Luis ja no ve al club perquè ha marxat de Caldes per anar a viure a Girona.
Quina sorpresa més agradable.  Moltes felicitats Luis!

Maria

Veus Paral·leles 2011

VEUS PARAL·LELES 9

DELS CÀRPATS A LA SERRA D'ALCOI: VUIT POETES

 

Torna a girar per tota la geografia dels Països Catalans l'espectacle Veus Paral·leles, amb guió i coordinació d'Albert Mestres i Sofia Fonseca i posada en escena de l'Albert. Ja han fet algunes sessions però si voleu, encara els podeu veure el diumenge 10 de juliol a les 21h al Brossa Espai Escènic. Aquesta és la novena edició d'aquest espectacle que combina poetes d'aquí amb poetes d'altres cultures.

Quatre poetes romanesos i quatre de catalans, de quatre generacions, diuen la seva poesia. A partir d’un guió, una actriu enllaça les vuit obres poètiques i recita en català a Catalunya i en romanès a Romania els poemes que el mateix poeta ha recitat en català o en romanès.

Aquí hi trobareu tota la informació.

Nash i Mestres a la premsa

Us vull recomanar la lectura de dos textos apareguts aquests últims dies a la premsa i que estan relacionats amb dues persones del nostre club de lectura que coneixeu bé: l'Albert Mestres i la Mary Nash.

El primer és un article d'opinió de Jordi Llavina que va aparèixer el dia 2 de març a La Vanguardia. Llavina parla de l'obra "Peus descalços sota la lluna d'agost",de Joan Cavallé i de l'Albert.

Una obra de Cavallé

El segon és una entrevista (en anglès) de la Carme Vinyoles a la Mary Nash a la revista Catalonia Today del mes de març. Ens pot servir per commemorar del dia de la Dona.

Out of the kitchen and into the classroom.

Josep Maria Mestres Quadreny

S'ha celebrat l'exposició "De cop de poma" a "Trànsit boreal" a l'Ars Santa Mònica de Barcelona, dedicada a Josep Maria Mestres Quadreny, "una de les figures clau de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del s. XX" (El Periódico, 22 d'octubre de 2010). Mestres Quadreny és el pare de l'Albert, el conductor del nostre club. Us enllaço amb la notícia d'ahir mateix a Vilaweb. Us la recomano vivament. També l'entrevista que li fan a aquest compositor, el primer que va utilitzar un ordinador per crear música, l'any 1969 (!): «Vaig haver d'anar a l'Ajuntament de Barcelona per processar un pro­grama elaborat pel centre de càlcul de la Universitat Politècnica», re­corda el músic. Ni tan sols existia la facultat d'informàtica. Hi trobem reflexions interessants i sorprenents "la música expressa molt sense explicar res" i ho compara amb la dissecció d'un cadàver, una anàlisi que pot ser molt minuciosa però que no ens diu res de la vida d'aquella persona.

A la biblioteca tenim algunes obres de Mestres Quadreny que ens dóna l'Albert amb regularitat. 

Proposo una trobada del club dedicada a l'audició d'algunes peces seleccionades i amb el guiatge de l'Albert. Què us sembla?

Josep Maria Mestres Quadreny "La música és absolutament irracional"

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/