Els colors dels dies d'Albert Mestres
Dissabte passat a primera hora de la tarda vaig obrir Els colors dels dies, l'última novel·la de l'Albert, acabada de publicar. Tenia, com sempre, un punt de llibre al costat per quan volgués parar de llegir. No el vaig fer servir. Quan vaig tancar el llibre ja l’havia acabat. D’una tirada. És una gran novel•la que va creixent a mesura que vas avançant en la lectura. El ritme està molt ben aconseguit i segueix el compàs d’aquestes vacances tan particulars. De la relaxació inicial, amb un protagonista vital en permanent estat de descoberta, fins a la tempesta final, demolidora. L'aire d’irrealitat que envolta aquesta història li dóna una força extraordinària. La por, la llibertat, la pèrdua, l’amor, la mort, el sexe… en poques pàgines hi és tot. Revelacions i transicions vitals explicades amb una gran intensitat narrativa.
No sé si tindrà o no tindrà bones critiques o ni tan sols si tindrà critiques, només sé que, per mi, és una novel•la sensacional.
Un fragment que no desvetlla res de l’argument
L’Albert, mentre espera el torn, fa un esforç per concretar les pors. Hi ha les petites pors, com la por al reny, la por a caure d’un arbre o a fotre’s una nata amb la bici, la por de ser interpel•lat a classe, la por en general a les persones grans, la por a perdre coses, ell que ho perd tot, la por a oblidar les coses, la por a desagradar, la por a decebre els pares, la por a ser feliç, la por a despullar el seu interior davant dels altres. Després hi ha les pors insuperables i paralitzadores, com la por als gossos, la por a morir, la por al càncer, la por a no ser estimat, la por a quedar-se sol, la por a la foscor, la por a la bomba atòmica, la por a la fi del món, la por al no-res. Sovint l’Albert fa l’exercici mental de posar-se a la pell d’un condemnat a mort una o dues hores abans de ser executat. No pot suportar-ho, no pot ni pensar-ho, aquella impotència davant l’inexorable l’aniquila. Ploraria. Un altre exercici mental és imaginar un món sense persones, un univers sense estrelles ni planetes. No pot ni empassar saliva. Hi ha però una por soterrada, malva, constant, com una pulsació feble però insistent del cervell que no l’allibera mai, i és la por a l’esmicolament, la por a perdre les seguretats, a veure fet miques allò que té per indestructible, una por que s’assembla massa a una intuïció, a un pressentiment.
Passeu per la biblioteca, en tenim dos exemplars.
Us enllaço amb una entrevista que li van fer a l'Albert a Ràdio Badalona. Comença al minut 9.
La Montse Ariño ens fa arriba, molt amablement, un vídeo amb la presentació de la novel·la la llibreria Embat llibres de Palma. Us trobareu amb un presentador ben original. Era relament l'Albert el que era allà? va desaparèixer finalment? va devorar la dona del públic a l'Antoni Serra?
Presentació d'Els colors del dies a Embat llibres
Comentaris
A mí em va agradar molt el color dels dies !! Val la pena i es més que llegir ... es devora !!!
*Esther, el diagnòstic de la Mercè l'has clavat .... és una crack ... llàstima de les males companyies .... que li xuclem l'energia !!
Caram!, felicitats per la novel·la que ha sortit a la llum. Només el tros que hem pogut llegir ja mana la pressa per prendre-la i devorar-la... Està molt ben escrit, amb un llenguatge planer i actual i un contingut més que suggeridor, que convida a voler saber-més i més. Em sembla que em saltaré el testament a Praga i embastiré els colors de l'Albert, vull dir dels dies...
He llegit totes les obres de l'Albert i de novel.la aquesta és la que més m'agrada , fins i tot l'he trobada massa curta.
I em va passar com a la Mercè, no em va caldre punt perque la vaig començar i acabar tot d'una.
Gràcies Albert i Gràcies Mercè !
Ostres !!! Amb aquest post t'entren ganes uuurgents d'agafar el llibre !!! Jo demano tanda ... qui és l'últim ????
No tinc dubtes que l'Albert escriu bé, us asseguro que em llegiré el llibre (que per cert, no coneixia). Però tu, Mercè, tu sí que en saps de fer-te entendre. I amb aquesta careta de no haver trencat mai cap plat. Potser que t'ho plantegis seriosament, últimament estàs donant mostres d'un talent mal aprofitat, en sèrio! Seran els aires de Caldes, les males companyies o la indigestió de lectures, a veure si algú m'ajuda a fer un diagnòstic millor!!!!!! Moltes gràcies per tot el que s'aprèn i es disfruta amb vosaltres.