« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Angelina Colubret i March. L'herència de silenci

Quan la Mercè Barnadas va proposar-me que escrivís sobre la meva mare, vaig acceptar de seguida. Però no vaig tenir en compte com n’era de feixuc reobrir velles ferides. D’una banda, l’oblit i el silenci imposats per gairebé quaranta anys de repressió, por i obscuritat al qual ens van sotmetre aquells que havien guanyat una guerra que ells mateixos havien començat. I d’altra, el ressentiment, la frustració i el silenci en els quals la meva mare va embolcallar-nos a tots els que érem al seu voltant, eren muntanyes molt altes d’escalar. I, finalment, vaig delegar la tasca en la meva filla Montserrat. Aquí en teniu el resultat.

Àurea Farssac i Colubret.

L’Angelina era una dona d’extraordinàries facultats. Intel•ligent i culta, independent, de sòlids valors morals i claríssims principis polítics, posseïa un fort caràcter que li permetia superar amb valentia i determinació les limitacions que la seva època imposava a les dones. Dones idealistes, nobles, valentes- que van haver de travessar després la llarga nit obscura del franquisme, moltes d’elles, com la meva àvia: amb les ànimes trencades, les veus extintes i els ulls ja incapaços de plorar. Inhabilitades per a l’amor, la felicitat o la compassió. De per vida.
La meva àvia va excel•lir com a mestra i va ser una important propagandista de la Secció Femenina d’Esquerra Republicana de Catalunya. Amb només 21 anys, l’Ateneu Barceloní la va admetre com a sòcia –una de les primeres dones que en ser-hi admesa. Va col•laborar amb freqüència als setmanaris Lluita i La Humanitat i va ser una gran defensora de la pedagogia moderna –propugnada per pedagogues com Rosa Sensat- i de l’ús del català a l’escola. Va col•laborar –sempre de forma anònima, com la majoria dels intel•lectuals d’aquella època de foscor- amb l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Català-Valencià-Balear.
Tot i la seva inhabilitació professional per vint anys –conseqüència del consell de guerra al qual va ser sotmesa- gairebé mai no va deixar d’ensenyar. Al començament, en la clandestinitat de llars amigues. Més tard –a partir dels anys setanta- cada vegada de forma més visible. Després de la dictadura, quan va ser necessari tornar a ensenyar català a l’escola d’adults de Torroella de Montgrí, el poble que la va acollir i estimar fins a la seva mort, el 1998. Manllevant els versos del gran mestre Espriu, la meva àvia a ser un dels que havien viscut per a salvar-nos els mots, per a recordar-nos el nom de cada cosa.
Talents com el de l’Angelina van ser emmudits arbitràriament per la dictadura i la nostra nació va ser privada de molts dels seus cervells més lúcids, deixant-la òrfena i desemparada. Com orfes i desemparats vam créixer tots aquells que som fills i hereus de la por i el silenci. Perquè la inhabilitació arriba fins els nostres dies i ens han tallat les ales i ens han impedit créixer a molts de nosaltres. No sabem qui som. Som els hereus de l’oblit.
Ara, ens cal recuperar i preservar la memòria per tal de poder edificar el futur damunt dels fonaments del coneixement i l’experiència, per tal de llegar als nostres descendents tota la memòria que a nosaltres ens va ser negada a causa del sofriment infligit per aquells que van abanderar –i encara ho fan avui dia- en nostre genocidi identitari, no tant sols com a poble sinó com a persones.
La nostra herència és un deure. Un deure de memòria. Un deure de justícia. Fer que les veus que un dia foren trencades tornin ara a ressonar en llibertat.


Montserrat Rosario i Farssac.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Què bella forma de nombrar a la dona que ha estat la teva àvia i què sàvia la reflexió, tan aplicable al moment actual..
    Gràcies per haver-ho escrit i a Mercè per proposar-ho.

  2. Moltes gràcies, Àurea per intentar-ho i, en no poder, delegar-ho a la teva filla.
    Gràcies, doncs, Montserrat, per fer-nos aquestes pinzellades tan explícites i clares sobre la teva àvia, dona que, com altres companyes seves de l'època, formen part de la meva tasca reivindicativa. De no ser per vosaltres, mai no n'hauria tingut gaire més notícia de l'Angelina Colubret que la que pots trobar en "Dones d'ERC".
    He començat treballant amb autores literàries, tanmateix són tantes les dones de les quals gairebé no en tenim coneixement que, m'he proposat de reinvidicar totes les dones que, amb la seva lluita silenciada, van treballar de valent i mereixen un lloc en la nostra memòria.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/