Xocolata a Perpinyà
La segona opció del club de l'escapada 2012 és més modesta però no menys interessant que la del viatge a Dublín.
Es tracta de fer la nostra sessió del club de lectura a Perpinyà. L'autor escollit seria Joan-Lluís Lluís i la lectura Xocolata desfeta (La Magrana, 2010).
Aquest llibre és ben peculiar i original. A partir d'un conte curt, Lluís fa tot un exercici d'estil i ens proposa 123 maneres de reescriure'l. Quin sentit té aquest joc literari? El propi escriptor ens ho explica en el pròleg: "En definitiva, doncs, he anat confegint aquest edifici textual amb l'ambició de demostrar, primer a mi mateix i després a l'eventual lector, fins a quin punt són infinites les possibilitats de la imaginació quan són combinades amb una necessària tossuderia i amb l'assumpció potser un bri destralera de la plasticitat de la llengua catalana".
El conte original és aquest:
RELAT
Com cada dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petrixol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número disset, ja que una noia em va aturar, amb l’aire malhumorat. Era força bonica, duia els cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: “Jo també sóc de Cassà de la Selva” i, sense deixar-me temps per contestar, va treure un ganivet de la seva bossa i va clavar-me’l a la panxa.
Em vaig despertar dos dies més tard, a l’hospital. Prop meu, un policia d’uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: “Somreia, mentre us apunyalava?”.
Lluís el reescriu de totes les maneres que us pogueu imaginar: una notícia d'un telenotícies, una cançó de Lluis Llach, un himne nacional, una sardana, a la manera de Miró, de Pollock, d'un superheroi....
Us he triat tres versions curtes. La primera és un haiku, aquesta forma de poesia japonesa, la segona, molt divertida, explica la mateixa història amb interjeccions i la tercera, com a homentage a un dels nostres convidats al club, és a la manera d'Enric Casasses.
HAIKU
Xocolata, no,
Una noia amb ganivet;
I un somriure?
INTERJECCIONS
Catric-catroc… Yeah!, nyam-nyam!, xup-xup!... Ep! Ahhhh! Csà! Txaac! Aiii! Pataplaf!
Ufff… Oh! Oh! Mmm… Hi hi hi?!
ENRIC CASASSES
Mandrós faig cap a petritxol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta.
Comentaris
quina bona proposta la de Perpinyà!, i a més, per a mi és més assequible i propera. I el llibre em va deixar molt bon gust: no precisament de xocolata -que m'agrada molt!-, sinó el bon gust que deixen els bon llibres amb grans dosis d'humor i un domini enorme del llenguatge com si es tractés contínuament d'un joc de paraules senzill, "aparentment" senzill, i molt divertit. Segueixo setmanalment en Joan-Lluís Lluís a la revista Presència on escriu "A cremallengües", uns articles on sempre aprenc i ric, i això no té preu.
jo no he estat mai a Perpinyà i ja va sent hora.... Si a més en Bezsonoff ens fes d'anfitió ja seria massa !!!
Ai Nandes que ja ens hi trobem...!!!!
I amb en Bezsonoff de cicerone pot ser massa!!!
De tota manera no crec que l'Albert "ens perdoni" la lectura, haurem de llegir l'Ulisses que prenia xocolata desfesta...
Em sembla fantàstic anar a Perpinyà a prendre una xocolata!! (i ho tenim aquí mateix!), però també m'agradaria molt fer l'escapada a Dublin que segur estarà molt be tenint en compte la companyia i la lectura de l'Ulises.
(crec però q pels volts de l'estiu bitllets barats ja no se'n troben!!)
Bon Any 2012!!!
Montse
Eps !
Doncs jo crec que és molt atractiva la idea de la xocolata a Perpinyà ... i més factible per tothom ara com ara no ???
A més ... sempre ens quedarà Dublín !!!
I no només xocolata, que sé un lloc on podem menjar unes ostres molt bé de preu. També podem demanar consell a en Bezsonoff, que ell segur que sap llocs interessants!
Doncs mireu, què voleu que us digui, una bona xocolata desfeta a Perpinyà tampoc no estaria malament... Tot dependrà de com estinguin les nostres economies...