En Max ja és aquí
El 7 de desembre passat, tal i com li havia recomanat la seva tia, va néixer en Max. La Margarita i la Montse (Fernández) del club són la seva àvia i tia-àvia respectivament. Moltíssimes felicitats a totes dues!
Pietat
Agafa'ls i llança'ls amb els braços ben amunt,
com un globus fràgil de paper que s'enlaira
entre l'esbalaïment i els xiscles dels menuts;
o fes-los passar l'estany, mig trontollant,
damunt aquest tauló gruixut: hauran de recordar,
com tu recordes, un volcà de foc en cada peix vermell,
i l'aire segant-los les orelles, velocíssim,
enfilats al bòlid espurnejant d'algun carreró lent.
Aquesta és la pietat natural, la de l'espècie:
animals grans que ens agombolen perquè algun dia recordem
l'obagor tenebrosa d'un bosquet, o el safareig
que ens era un oceà demesurat. Ja no ens aguaiten
espectres rere les portes o als racons,
el bosc és buit, a la butxaca les claus de casa.
Agafa el menut del seient de l'automòbil,
duu-lo pels aires fins a qualsevol cabana de plomes
i treu-li les sabates. Vés per on també pots ser
un gegant bondadós en la constel·lació dels somnis.
Francesc Parcerisas
I si ha d'anar a l'escola, ja sabeu, que sigui l'escola dels Somiatruites
Benvingut Max.
Comentaris
Moltes felicitats iaia i tia-iaia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ho sento noies però estic escoltant La cabra mecànica i entendreu que no pugui dir res mínimant poètic...
Moltes gràcies Mercè i companyia ... molt gran la Pietat d'en Parcerises ... emociona moltíssim .... aquest senyor l'hem de fer venir !!
Moltes felicitats!!
(quina poesia tan preciosa!)