« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Fa cosa de trenta anys...

Us enllaço amb les quatre últimes pàgines de l'estudi sobre Mansfield Park que fa Vladimir Nabokov en el seu "Curso de Literatura europea" (Ediciones B, 1997). El dia de la trobada podreu llegir tot el text complet, val la pena. En el fragment que he escollit parla sobre la importància de l'estil i l'estructura de la novel·la.

"El estilo no es una herramienta, ni un método, ni una selección de palabras tan sólo. Mucho más que todo eso,el estilo constituye un componente intrínseco de la personalidad del autor."

Nabokov

El llibre de Nabokov és una delícia. L'autor s'implica a fons en el text i ens deixa fragments curiosos, alguns destinats a la polèmica, com aquest que us passo tot seguit. És una reflexió, primer literària i després personal, a partir dels sentiments de Fanny envers Edmund i el senyor Crawford. Feu els vostres comentaris.

"La convicción de Edmund de que el único motivo que tiene Fanny para rechazar a Crawford es la novedad de toda la situación constituye un elemento estructural, ya que el posterior desarrollo de la novela necesita perseverar en sus galanteos. Así, la fácil explicación le permite proseguir sus asedios con el pleno consentimiento de sir Thomas y de Edmund. Muchos lectores, en especial lectoras, no perdonan a la sutil y sensible Fanny que ame a un tipo tan soso como Edmund; yo lo único que sé decir es que la peor forma de leer un libro es entrometerse puerilmente con los personajes, como si fuesen personas reales. Por supuesto, en la vida real oímos hablar de muchachas sensibles, fielmente enamoradas de pelmas y de presumidos. No obstante, hay que decir que Edmund, al fin y al cabo, es un ser bondadoso, afable, honesto y de buenos modales. Con esto, considero concluido el interés humano de la cuestión·"
 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Realment això de ficar-nos a la vida dels personatges de les novel•les és una cosa que fem habitualment, sobretot si la història ens ha enganxat. Suposo que ens posem tant a la pell de les persones protagonistes que no entenem que el seu cervell no és el nostre, de fet el seu cervell és de préstec, el que li dona la persona que construeix el personatge en qüestió.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/