Fotografies de la trobada amb Maria Bohigas
Quan ara mateix estava escollint les fotografies de divendres per penjar aquí al bloc m'ha vingut al cap la pel·lícula Smoke. En aquesta història, basada en un conte de Paul Auster, un dels protagonistes es dedica a fotografiar cada dia a les vuit del matí la cantonada que veu des de l'estanc on treballa. Una imatge diària d'un minúscul espai de món, el seu. Hi he pensat perquè en les fotos de les nostres trobades hi veiem sempre el mateix escenari, l'espai concret de la biblioteca on ens reunim i la mateixa gent del grup de lectura, amb petites variacions. L'escassa o nul·la qualitat de les imatges també és un clàssic, ho he de reconèixer. El que canvia és la persona a qui hem convidat per parlar de l'obra llegida i el que dóna valor a aquestes imatges és el que això ens evoca. Què recordem, què recordarem quan mirem les fotos d'aquest divendres passat? jo crec que ens faran venir a la memòria una immensa novel·la i, sobretot, una dona, la Maria Bohigas, que sap transmetre molt bé la seva passió, amb una capacitat de comunicació extraordinària i un riure expansiu i vital. Tot això en un minúscul espai de món, el nostre.
Comentaris
A vegades la vida ens regala moments de plenitud, d'estar-hi bé, de compartir amb els altres experiències que ens han fet vibrar... Un d'aquests moments va ser poder compartir la lectura d' Incerta Glòria amb la Maria Bohigas. Quina bona estona que vam passar... Ara Incerta glòria tindrà també per a mi un nou rostre (juntament amb en Joan Sales, la Trini, la Carlana, en Soleràs, en Cruells, en Lamoneda...), el la Maria Bohigas, que ens va saber transmetre l'entusiasme i l'energia del seu avi, en Joan Sales i ens va ajudar a descobrir detalls de la novel·la i de la personalitat de l'escriptor que a alguns ens havien passat per alt. MOLTES GRÀCIES MARIA!
Va ser un veritable plaer compartir unes hores amb la Maria!!
Sembla que l'objectiu ens espia pel forat de la clau del pany de la porta i ens roba aquets moments, de recolliment de vegades, d'absència per alguns, de descoberta per d'altres i de satisfacció per gairebé tothom. Aquest és el nostre món particular, independent i alhora condicionat per la nostres vides, el lloc de trobada amb les històries que expliquen d'altres i que de vegades ens fan oblidar les nostres propies. Si podem comptar amb l'ajuda de persones com la Maria Bohigues els petits detalls esdevenen importants i les paraules que hem llegit tenen molts més sentit.