« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Cossos amb ànima

Divendres passat vam gaudir de valent amb Nix tu, Simona, també amb el seu autor i l'Aina Calpe,  l’actriu que protagonitza l’obra. La Montse (Fernández) ens en va fer una lectura inoblidable i el col•loqui va ser molt interessant.
L’Albert Pijuan ens va dir que la Simona va aparèixer per dins del seu cap a partir de la pel•lícula El milagro de Ana Sullivan. Un relat sobre la vida d’una nena cega i sord-muda que, gràcies a Anne Sullivan, la seva educadora, aprèn a comunicar-se a través de l’alfabet manual.  Aquesta és una història real i la veritable Helen Keller va aconseguir finalment ser escriptora i conferenciant.
Us escullo un petit fragment de la pel•lícula, el moment on Helen descobreix el món exterior (l’aigua, la terra, els arbres, els seus pares, la seva mestra) i comença a comunicar-se de debò.


El Milagro de Ana Sullivan (The Miracle Worker).
Any: 1962
Director: Arthur Penn
Repartiment: Anne Brancroft, Patty Duke, Inga Swenson, Víctor Jory.
Va obtenir dos Òscars (actriu i actriu secundària) i el premi a la millor actriu al Festival de San Sebastià.

I també us retallo un fragment de la web Cos de lletra on parla de les dues obres que trobem al volum 9 d'Off cartell que edita l'Albert Mestres.

L'espedaçament, de Ruth Vilar, i Nix tu, Simona, d'Albert Pijuan, coincideixen -si més no- en un punt: ens proposen un exercici d'empatia en què no hi ha espai per a l'eufemisme. Un exercici d'empatia cap als malalts físics o cap als deficients mentals, respectivament. Vilar i Pijuan constaten així la deshumanització de les relacions, segons la qual els homes i les dones passen a ser objectes sense ànima. I es fan ressò, ni que sigui de manera indirecta, de la problemàtica de l'alteritat, que és agredida, amenaçada o anul·lada. O, si es vol, de la irreversible pèrdua de l'ànima humana. Difícilment es pot fer servir un patró, per més científic que sigui, per a totes les persones. Difícilment, tot i compartir trets comuns, cap ésser humà s'assembla a un altre. No hi ha cossos sense ànima. Ni ànimes sense cos. Si a L'espedaçament són els metges els que -com en El malalt imaginari molieresc- queden bastant mal parats, a Nix tu, Simona és la humanitat sencera la que demostra la seva capacitat insadollable de fer mal

Aviat podreu veure les fotos de la trobada.
 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. M'ha passat una cosa ben curiosa...

    Molts i moltes de vosaltres no sabeu que tinc tres fills, dos de la meva actual parella i un d'una relació anterior...

    Ahir, quan va arribar a casa, el meu home va trobar una guitarra que fins aquell moment no hi havia estat mai. Em va trucar i li vaig dir que possiblement l'havia deixat en Martí, el meu fill gran, perquè la deuria portar de casa del seu pare.

    Quan vaig tornar de treballar en Biel i la Berta, els meus fills petits, en van dir:

    - Mama, hi ha una sorpresa... Una guitarra!!!

    - Vaja - vaig dir jo- de qui deu ser?

    La seva contesta em va impressionar i em va portar de nou amb la Simona:

    - Olora, olora... fa olor de Martí. És d'en Martí!!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/