« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Enigma literari

La Mila ens fa arribar aquest comentari:

"Algú/na de vosaltres sap què vol dir "cluig-clig"?

Us escric la frase a on trobat aquesta expressió: "Passa també per les botigues amb cluig-clig a la porta"

El protagonista de la meva novel·la sent el metge que dius als seus pares:

"Si aquest nen no fa repòs absolut, morirà aviat.

En sentir això li va venir una onada de rebel·lia, no volia morir, havia començat a descobrir el món i li agradava, sobretot la llum. Se'n va anar a la part més alta del poble i va mirar cap al mar... Però el millor de tot era al costat del poble: la ribera seca del riu per on li vagava de caminiar tot descobrirnt un món de plantes, pedres, ocelss i papallones, arbres i canyes, sorolls i silencis i besllums provocades pel vent. Era massa agradable per anar-se'n tan aviat d'aquest món. Decidí que el metge s'equivocava i sentí una energia interior que li sortia de la panxa, del baix ventre, i li pujava a l'estómc i el cor. Amb aquesta força escalfaria el cos feble per seguir vivint i gaudir de la meravella del món"

Podeu endevinar qui arribarà a ser aquest nen?"

 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. El "cluig-clig" no podria ser una onomatopeia d'una campaneta d'aquelles que sonen quan obres una porta? No sé.

  2. si sumes en horitzontal surt 33
    si sumes en vertical ... també !!
    no serà tirolès el personatge ???
    ajajaja

  3. La pista no té res a veure amb els números de la foto....
    Com has arribat a la conclusió de que el personatge és tirolès perquè la suma vertical i horitzontal és 33 és un misteri per mi ;) És per allò de digui 33?? No pot ser...

  4. Us escric un altre paràgraf a veure si us ajuda. Aquest forma part d'una conversa amb un bisbe:

    "- La religió no és feta d'idees, sinó de sentiments i d''Intuïcions; ... la religió no ha de lluitar amb la ciència.
    - Ni la ciència amb la religió.
    - Teniu raó, cadascuna té el seu àmbit. Però no n'han de sortir. Si la ciència no sap detectar l'esperit, tampoc no té dreta a negar-ho, i la religió no té dret a renegar de la ciència quan aqeusta demostra les seves hipòtesis."

    Va, a veure si us animeu a contestar!!!

    Nandes, que hi dius?

  5. No hi entenc res,
    la campaneta de la porta té a veure amb el nen-personatge promesa ?
    El dibuix és un pista o no ho és ??
    Això més que un enigma és una Gimkama...hi rumio més...

  6. BREVE DICCIONARIO ESPAÑOL GAÉLICO campana, timbre
    clag (m), cluig

  7. Vaig veure aquests números de la imatge no fa ni un any en un lloc que vaig anar a visitar. Així que sé qui és el personatge. La Mercè m'ho ha confirmat. Mila, ho faig públic o fem pensar al personal una miqueta més?

  8. Bé, rebuda l'autorització, ho faig públic. L'any passat vaig anar a visitar la Sagrada Família i em vaig fixar que, a l'entrada (i a d'altres llocs), hi havia aquest requadre amb números però no vam aconseguir esbrinar què significaven (encara no ho sé). Ara segur que ja sabeu qui és el personatge. Sí, sens dubte, és en Gaudí.

  9. és un físic d'origen alemany?

  10. Perdona Magalí, no vaig poder validar el missatge de la Marta fins ahir. Ja veus que no era cap físic alemany! Aviat penjaré les fotos de Reus.

  11. MOLTES FELICITATS, MARTA, HAS RESOLT L'ENIGMA!!!!!!!!!

    Aquest cap de setmana hem deduit que la simbologia dels nombres del mosaic és d'edat de la mort de Crist, totes les sumes dónen 33...

    Us escrit un últim fragment:

    " A Ciutat de Mallorca es delectà en la conversa amb mossèn Costa i Llobera, que li dedicà un gran elogi el dia de l'acabament de la reforma. En Gaudí admirava un sonet del poeta, que rellegia sovint, quan la solitud li mossegava el cor. En Costa i Llobera havia escrit:

    Plau-me avançar per un jardí desert,
    quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
    vegent sota el ramatge que s'inclina
    com lluny blaveja l'horitzó entreobert,

    vegent muntanyes de contorn incert,
    i en la pols d'or amb què la llum declina
    daurada bellament qualque reïna
    dins la planura que en la mar se perd...

    Plau-me veure de marbres rodejat
    l'estany, on neden sobre l'aigua pura
    bells cignes de plomatge immaculat,

    i plau-me omplir la solitud obscura
    de mon cor, amb la triple majestat
    de la història, de l'art i la natura. "

    Fins el proper enigma, manteniu-vos alerta...

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/