« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Sopar grec dedicat a Heròdot

La Mila inaugura aquest espai dedicat a la cuina grega. Per anar obrint boca...Podeu anar-hi afegint les vostres receptes. De passada ens ajudareu als que no tenim una vocació clara per la cuina...

La cuina de la Grècia Clàssica.

Els cuiners de la Grècia Clàssica tenien tanta fama com els filòsofs o els poetes. Realitzaven magnífiques preparacions amb ingredients propis i altres portats de les seves colònies comercials baix la supremacia d’Esparta i Atenes. Contaren amb refinats gourmets, però a la vegada eren sobris i senzills a l’hora de menjar; i sostenien que els menjars simples donaven tantes satisfaccions com els sumptuosos.

A Sibaris ( actual Calàbria) , el refinament va arribar a la seva màxima expressió. Els Sibarites lliuraven patents als cuiners per a protegir les seves receptes. Aquesta ciutat fou destruïda en el segle VI aC.

EL PEIX:
El poble grec tenia una pesca rica i abundant, però consumien el peix de riu els rics o apoderats i el de mar sols era pres pel poble. La carpa era considerat un peix sagrat, i el més consumit era la tonyina, que la conservaven dins oli. També pescaven i comercialitzaven amb orades, sardines i molls, aquest darrer , era un dels peixos més apreciats a tot el mediterrani.. Pedaç o rèmol , congre, pop, moluscs i crustacis, completen la dieta de peix dels grecs. I dels grecs, com no, també ens han arribat varies tècniques de cuinar el peix : els grecs descobriren la tècnica de coure el peix dins llet o vi i el solien farcir amb formatge, bolets, ceba, etc. Cal dir, però, que el peix fresc sols era consumit pels pescadors i mariners, ja que els poble el solia consumir salat. Un plat heretat directament dels grecs i que trobam a alguns dels receptaris de cuina Mallorquina és la cassola de peix amb oli d’oliva: Cuina Mallorquina de Pere d'Alcàntara Penya. ed Raixa1994

LA CARN
Menjaven quasi totes les varietats, sobre tot el xot, que solia ésser consumit a l’ast. Bevien llet , però no coneixien la mantega. A diferència d’altres pobles la carn de porc era molt valorada. Els grecs descobriren ta tècnica d'embotir la carn dins el budells dels animals, molt consumits, era un tipus de mortadel·la amb baies de murtons.
Pel que fa al porc el solien farcir amb tords, olives, figues, rovells d’ou, ostres i altres moluscs. Grècia estengué l’ús del porc a les altres cultures.
L’aviram també era molt variat: oques, pollastres, etc. Així com la caça (practicada Europa i Àfrica, els grecs) també era important: Lleons, panteres, porc senglars, llebres. aquesta darrera era adobada amb oli, comí, farigola, orenga i cebes, i la elaboraven com un civet amb sang. Fins a les hores casi cap poble havia valorat la sang com a un possible ingredient més, fou el poble grec qui l'emprà per primer cop
Una altre espècie de caça molt consumida i apreciada era l'agró reial, a pesar del seu gust ranci, el solien acompanyar amb un pastís de mores i murtons. De caça de ploma podem remarcar els tords i les tórtores.

L' AGRICULTURA:
El poble grec posseïa un gran assortiment d’herbes aromàtiques, de les quals la més utilitzada era l’orenga, també coneixien i empraven les infusions. Els senyors grecs feien feina al camp ja que es considerava una tasca noble. Devem als grecs el conreeu dels cereals. Els primers cuiners foren abans forners, i es coneixen , gràcies a diverses troballes , més de 72 classes de pa diferents: d’ordi, de sagó egipci, de civada, de blat, entre d’altres. El pa era cuinat de moltes maneres, dins motl.lo, al caliu, damunt planxes, dins pelles. El solien pastar amb llet, i li solien donar forma de tronyella, barca o croissant.

CUINA I COSTUMS :



Igual que nosaltres els grecs feien tres menjades importants al llarg del dia:

1) El Berenar , a tret d’auba, anomenat AKRÁSTINA o AKRASTISMÓS; consistent en sopes de vi ( ákratos)
2) El dinar, ÁRISTON, també lleuger consistent en carn torrada, pa i vi
3) el sopar, el menjar més important del dia anomenat DEÎPNON. Normalment es feia a la posta de sol i era el moment en que es celebraven els banquets.
4) Durant el DEÎPNON , a vedades es servien uns aperitius a base de formatge, ous, mariscs, els PRÓPOMA
5) Les postres ( EPIDÓRPISMA o segona taula )
6)En ocasions el DEÎPNON anava seguit del SYMPOSIUM, dedicat a la beguda






http://lacuinadelaisabel.blogspot.com/2010/08/tzatziki-cuina-grega.html
http://vaixelldodisseu.blogspot.com/2011/02/sis-receptes-de-cuina-classica.html




7) Durant el SYMPOSIUM es servien unes llepolies: fruits secs , fruites, llegums torrades , ect. S’anomenava TRAGEMATA

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Jo faré el iogurt. El faig casolà i no té res a envejar als iogurts grecs que compreu al súper.

  2. Perfecte Paulí, jo portaré unes figues seques per si algú vol afegir-les al iogurt...

    Jo faré una mussaka, amb i sense bechamel i formatge.

    Us passo una recepta de xai del programa del 33 Karakia que, per si algú/na no ho sap, recull les experiències a Catalunya de persones d'altres països que ens van explicant mentre cuinen plats de la seva terra.

    dfrikasé (estofat de xai)

    Ingredients
    Per a 6 persones: 1,5 kg de carn de xai, 6 cebes tendres, 4 enciams, 1 manat d'anet fresc, mantega, oli, sal i pebre

    Preparació
    Talleu la carn de xai a trossos. Piqueu les cebes. Renteu i talleu els enciams i trinxeu l'anet. Reserveu tots els ingredients separadament.En una cassola amb aigua, sal i pebre escaldeu les fulles trossejades dels enciams.En una altra cassola amb oli i mantega, daureu-hi la carn. Retireu-la i reserveu-la. En la mateixa cassola, sofregiu-hi les cebes tendres.Després torneu a posar la carn a la cassola, cobriu-la d'aigua i deixeu-la coure 1 hora a foc mitjà.Passat aquest temps, incorporeu a la cassola les fulles d'enciam escaldades i l'anet trinxat. Rectifiqueu-ho de sal, si convé, i que continuï fent xup-xup mitja hora més.

    i si us voleu animar a fer postres us passo la recepta que he trobat en un blog de cuina d'un pastisset extremàdament dolç...

    Baklava
    Com sempre, he adaptat la recepta als meus gustos i als ingredients que tenia per casa: l’original es fa amb festucs i no porta cabell d’àngel. Us deixo un enllaç a la seva recepta, però aquí l’escric tal i com l’he fet jo.

    Aquí teniu la recepta:

    Ingredients: (per 8 persones)

    10 làmines de pasta filo
    50g de mantega fosa
    200g d’ametlles torrades trossejades
    4 cullerades de cabell d’àngel
    1 branca de canyella
    100g de sucre
    50ml d’aigua
    1 cullerada de suc de llimona
    1 cullerada d’aigua d’azahar
    Preparació:

    Untar el fons d’un motlle amb mantega i estendre una làmina de pasta filo. Untar-la amb mantega i posar una segona capa. Repetir el procés fins a posar 4 capes. Repartir per sobre 2 cullerades de cabell d’àngel i 100g d’ametlles. Com abans, posar 3 capes més de pasta filo, escampar la resta de cabell d’àngel i d’ametlles i acabar amb 3 capes més de pasta filo. Abans d’untar l’última capa amb mantega, tallar la massa fent talls a la mida que es vulgui menjar (i, si cal, tallar els sobrants del voltant). Untar amb mantega l’última capa i coure al forn a 180º durant 40 minuts. Mentrestant, preparar un almívar espès amb l’aigua, el sucre, la canyella, el suc de llimona i l’aigua d’azahar (ha de bullir uns 10 minuts). Treure la baklava del forn i, encara calenta, regar-la amb l’almívar. Deixar refredar i servir.

    Bon profit!!!!!!!!!!!

  3. Jo faré una amanida típica amb formatge feta !!

  4. La Rosa i en Joan de la mel portaran una cosa molt especial: nèctar diví, o el que és el mateix, hidromel. És un vi de mel que fan ells mateixos i que es pren a les postres. A la Viquipèdia en fan aquesta descripció tan suggerent. Quin nivell!
    "L'hidromel o aiguamel (vi de mel) és una beguda obtinguda per fermentació de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diverses espècies com ara nou moscada o canyella.
    L'hidromel és la primera beguda alcohòlica que es coneix. Produïa als qui la bevien un estat d'èxtasi molt semblant al que provoquen les begudes alcohòliques de l'actualitat quan se n'abusa. Per aquest motiu era considerada un nèctar diví."

  5. L'Eulàlia i l'Albert portaran vi grec :)
    Per la meva part i pel vostre bé, faré una coseta senzilla que he trobat a la web que ha recomanat la Mila. Són els dàtils amb mel. També portaré alguna cosa per veure...

  6. No me'n recordava. Aquesta és la recepta. Menys és més ;)

    Ingredients:

    dàtils
    nous
    sal
    pebre
    mel

    Traiem els ossos dels dàtils i els farcim amb una nou. Els cobrim amb un polsim de sal i pebre. En una paella els fregim amb mel.

  7. Jo faré truita de patates amb pebrot i una mica de ceba. Sense formatge. Sé que no té massa a veure amb el tema que ens ocupa però, malauradament, és el més complicat que sé cuinar.

  8. Marta, estava mirant un receptari de cuina grega i he vist unes truites (Omeleta horiatiki, o truita de pagès). Si vols, et dic els ingredients i així podràs dir que has fet una truita grega:

    .Ous
    .Formatge Feta (es troba a molts súpers) a trossets
    .Olives negres sense os
    .Pebrot vermell tallat a rodanxes
    .Ceba tallada a rodanxes fines
    .Oli d'oliva
    .Sal (poquíssima o gens)

    Indicacions:

    - Sofregir les anelles de pebrot i de ceba, procurant que guardin la forma original.

    - Afegir-hi el formatge a dauets i les olives negres.

    - La resta, com la truita de patates, procurant que quedi ben cuita.

    Bon profit!

    A continuació us dic el que faré jo, uns pastisses anomenats Halvas. Són força consistens, però molt bons. Més endavant ja us donaré la recepta, que avui no tinc més temps.

  9. Em sembla que la inauguració d'aquestas categoria gastronòmica ha estat un èxit, tant de participació, per totes les receptes que hem penjat, com de la qualitat culinària de totes i tots nosaltres.

    Tots els plats del sopar de divendres passat eren boníssims. Aquesta experiència gastrònòmica es va consolidant.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/