« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Lectures d'estiu I

Us he demanat que, si us ve de gust, ens digueu quines han estat les vostres lectures d'estiu, els vostres viatges literaris. Molts/es de nosaltres hem estat al front d'Aragó gràcies a la meravellosa novel·la de Joan Sales. Jo per partida doble perquè m'estic llegint les cartes de Sales a Màrius Torres i també en parla. I, tal i com en fa dos estius, me n'he anat a un sanatori per a tuberculosos, també per partida doble, ja que la correspondència de l'autor d'Incerta Glòria va dirigida a uns interns d'un d'aquests llocs que vam conèixer bé a la Muntanya Màgica. El que he llegit aquest estiu que també tracta aquest tema de manera contundent i molt personal és un que tenia pendent des de feia temps, es tracta de "El mar" de Blai Bonet. Més tirolesos per la Montse!

És ella, la  Montse Fernández, qui obre el primer post amb les seves lectures d'estiu. Diu així.

Doncs aquest estiu jo he fet força feina,

M'he llegit l'Incerta Glòria (i no descarto tornar-ho a fer)

He rellegit (com si no hi hagués llibres al món) :
El viajero del siglo (Andrés Newman) perquè m'agrada molt i molt.

Un fragment:

En realidad es imposible estar completamente en un lugar o irse del todo. Los que se quedan siempre pudieron haberse ido o podrían hacerlo en cualquier momento, y los que se han marchado quizá pudieron quedarse o podrían volver. Casi todo el mundo vive así, ¿no?, entre irse y quedarse, como en una frontera. […]

Lo mejor, dijo Hans, sería ser extranjero. ¿Extranjero de dónde?, dijo el organillero. Extranjero, se encogió de hombros Hans, así, a secas.


Oasi + Tendre és la nit (Silvia Manzana)

M'he cruspit "Una semana en el motor de un autobús" d'en Nando Cruz

I ara estic enmig dels "crabats" de Nix tu, Simona d'Albert Pijoan.

*Tampoc he deixat les adiccions al Jueves, al Rockdelux i a les Gavarres (però no sé si això compta)

Així ràpid, penso que no m'he deixat res ....

Apali,

;-)) nandes

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Bé, jo no he llegit tants llibres com la Montse: "Solar", l'últim de l'Ian McEwan (m'encanta aquest escriptor); i "Límit", l'últim d'en Frank Schätzing (quina indigestió! Res a veure amb l'anterior, "El quinto día", que em va agradar moltíssim). Per no oblidar el meu anglès macarrònic també he llegit "Chill factor", de la Sandra Brown. I ara reparteixo el meu temps entre el Camp dels Ninots i el front d'Aragó.

  2. Jo "El Mar" no l'he llegit, però vaig veure la versió pel cinema d'Agustí Villaronga ... és angoixantment tirolesa ....

    http://www.youtube.com/watch?v=huudI6o5rO8

  3. Uf, ja em tremolaven els dits, necessitaven "bloguejar"!!!!

    Jo també he anat per feina i he acabat "Incerta Glória", si amigues i amics, me l'he acabat un mes abans de la trobada, ni jo mateixa m'ho crec... Per cert, el comentari el faré al post de l'Albert...

    A més a més he començat "Al faro" la de Virginia Wolf. Us haig de dir que m'he està costant molt la lectura. De tota manera hi ha paràgrafs magistrals :

    "Pero, en cuanto oyó hablar a la muchacha, todo se replegó tranquilamente en ella, como se repliegan tranquilas las alas de un pájaro después de haber volado a través de la luz del sol, y el azul de sus plumas pasa de un acero vivo a un tenue matiz violado. Se quedó ahí de pie silenciosa, ya qu eno había nada que decir.

    Quien viese a nadie tan triste! En el camino que lleva de la luz del día a las tenebrosas honduras de su alma, quizá a medio camino de sea oscuridad, se formó una lágrima; quizá vertiose; las aguas oscilaron de un lado y de otro, la recibieron y volvieron a reposarse. ¿Quien viese a nadie tan triste?

    Estaba silenciosa siempre. Sabía, pues; sabía, sin haber aprendido. La simplicidad suya penetraba lo que personas más inteligentes falseaban. La simplicidad suya de espíritu la hacía caer vertical como una plomada, aterrizar con la precisión del pájaro, le daba naturalmente esa intrépida captación de la verdad por el alma que encanta, alivia, sostiene... "

    Espero poder acabar aquest llibre...

  4. Aquests fragments de la Wolf són magnífics!
    Doncs la pel·li "El mar" no l'he vista. Però sembla que l'encerta amb el to inquietant i oníric que també té el llibre.
    "Estic en silenci, amb el paper dins les mans, mirant-me les cames marcades sota el llençol, on la claror que entra per la finestra oberta em recorda la calç sobre la qual ajeuen els cadíacs morts perquè no s'inflin. No sé perquè la claror em recorda la calç. És una idea estranya. Aquí tots som al·lucinats, decarnats, com si estiguéssim en calç, i parlam i pensam i estimam sense caràcter, com un sol home, amb una veu immunda com una mort viva. "

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/