8 de maig: Aurélia Lassaque.
Aurélia Lassaque (1983) va participar en la vuitena edició del cicle Veus Paral·leles, l’any 2010 titulat “Veus paral·leles. De l’Ebre al Roine: vuit poetes”. En aquesta ocasió, l’espectacle poètic, dirigit per l’Albert Mestres, apropava quatre poetes que escriuen en català i quatre que ho fan en occità, una poesia desconeguda per la majoria de nosaltres. Un d’aquests quatre poetes era Aurélia Lassaque que tindrem amb nosaltres aquest mes de maig. Us proposem la lectura de part de la seva obra poètica. A la gent del club us l'hem enviata per correu. Algunes també les podreu anar llegint en aquest espai.
Us escollim un primer tastet. Són dues poesies en occità traduïdes al català, la primera traducció és de la Laia Noguera i la segona de l’Albert Mestres.
An viatjat tras los matins verds
Subre las aigas de l’ailà,
An virat tantes còps
Dins los cèls clars,
An saludadas
las milantas mòrts dels astres
E son tornats als camps paures
Per centenas
Dins l’amudiment del temps present,
Los aucèls del cande matin.
Han viatjat rere els matins verds
sobre les aigües de l’enllà,
han voltat tants cops
dins dels cels clars,
han saludat
un sens nombre de morts dels astres
i han tornat als camps pobres
per centenars
dins l’emmudiment del temps present,
els ocells del matí clar.
Dins d’ostals sornes,
los vièlhs,
las femnas
e los rellotges
fan mina de dormir.
An lo morre badièr
e d’uèlhs d’aucèls morts.
Dins les fosques cases,
els vells,
les dones
i els rellotges
fan cara de dormir.
Tenen badat el morro
i ulls d'ocells morts.
Sabem prou bé que els club on llegim poesia són molt enriquidors perquè la lectura dels poemes en veu alta incrementa la seva força. Els poemes de Lassaque ja en tenen molta només llegint-los, ens encantarà escoltar-los en la seva veu i en aquesta llengua tan propera i tan desconeguda.