Henry James, l'art del pinzell
Retrat a l'oli de Henry James, per John Singer Sargent, (1856-1925)
Henry James (1843-1916) és un dels grans escriptors en llengua anglesa del segle XIX. El fet que fos americà, encara que resident a Anglaterra, i que moltes de les seves novel·les tinguessin paisatge bostonià (James només parlava de Boston, segons ell l'única ciutat americana digna d'aquest nom: el seu segon paisatge preferit és Venècia), va comportar que no fos apreciat en la justa mesura fins a la segona meitat del segle XX, al contrari del seu germà filòsof William James, avui poc recordat però molt reconegut a la seva època. James introdueix a la novel·la realista del segle XIX dos conceptes clau del que serà la novel·la del segle XX, la mirada subjectiva, sovint a través d'un narrador interposat que no té personalitat, i el goig del matís, en les subtils pinzellades verbals.
Aquesta imatge de Boston de l'any 1860 és la fotografia aèria conservada més antiga del món. És de James Wallace Black.
L'obra de James no té pèrdua, des de les grans novel·les (La princesa Casamassima, La copa daurada), les novel·les (Els papers d'Aspern, Els europeus, Els ambaixadors, Washington Square, Les bostonianes, El que Meisi sabia) fins als magistrals contes de fantasmes. Triar-ne una era difícil, personalment hagués preferit que llegíssim El que Meisi sabia (llegiu-la, si us plau, en la llengua que sigui), però tant se val, les traduccions disponibles ens han dictat la tria. Segur que en gaudireu!
Albert Mestres