El primer trobador: Guilhem de Peiteu
Guilhem de Peiteu, comte de Peiteu i duc d'Aquitània, és el primer trobador conegut. Això no vol dir que fos el primer, sinó que no es té notícia de cap d'anterior. Era un gran senyor i de fet tenia més poder que el mateix rei de França. Era, pel que sembla, i no solament ho diu la seva Vida, un home molt inquiet, tant pel que fa a disputes feudals, com pel que fa a les dones. Va estar a la primera croada i es va casar dues vegades, però va repudiar les dues dones, i de fet va aparellar-se amb Dangerosa, cosa que li va valer l'excomunió. No solament va ser el primer trobador sinó que va ser un dels més singulars i millors. El poema "Farai un vers de dreit nien", que proposem llegir, es considera un referent de la poesia moderna i "Farai un vers, pos mi sonelh" és un dels més divertits de tota la poesia medieval, propi d'un conte de Boccaccio. Aquest últim el podeu escoltar també en reconstrucció històrica o interpretat al seu gust per Marc Egea.
GUILHEM DE PEITEU (1071-1126)
VIDA
Lo coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon e dels majors trichadors de dompnas, e bons cavalliers d'armas e larcs de dompnejar; e saup ben trobar e cantar. Et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill, que ac per moiller la duquessa de Normandia, donc ac una filla que fo moiller del rei Enric d'Engleterra, maire del Rei Jove e d'En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
TRADUCCIÓ
El comte de Peiteu va ser un dels homes més cortesos del món i un dels majors traïdors de dones, i bon cavaller d'armes i liberal a fer la cort, i va saber trobar i cantar bé. I va córrer molt de temps del món per enganyar les dones. I va tenir un fill, que va tenir per muller la duquessa de Normandia, de la qual va tenir una filla que va ser muller del rei Enric d'Anglaterra, mare del rei Jove i de Ricard i del comte JOfre de Bretanya.
FARAI UN VERS DE DREIT NIEN
I
Farai un vers de dreit nien:
non er de mi ni d'autra gen,
non er d'amor ni de joven,
ni de ren au,
qu'enans fo trobatz en durmen
sus un chivau.
II
No sai en qual hora·m fui natz,
no soi alegres ni iratz,
no soi estranhs ni soi privatz,
ni no·n puesc au,
qu'enaisi fui de nueitz fadatz
sobr'un pueg au.
III
No sai cora·m sui endormitz,
ni cora·m veill, s'om no m'o ditz;
per pauc no m'es lo cor partitz
d'un dol corau;
e no m'o pretz una fromitz,
per Saint Marsau!
IV
Malautz soi e cre mi morir;
e re no sai mas quan n'aug dir,
Metge querrai al mieu albir,
e no·m sai tau;
bos metges er, si·m pot guerir,
mor non, si amau.
V
Amigu'ai ieu, non sai qui s'es:
c'anc no la vi, si m'aiut fes;
ni·m fes que·m plassa ni que·m pes,
ni no m'en cau:
c'anc non ac norman ni franses
dins mon ostau.
VI
Anc no la vi et am la fort;
anc no n'aic dreit ni no·m fes tort;
quan no la vei, be m'en deport;
no·m prez un jau:
qu'ien sai gensor e belazor,
e que mais vau.
VII
No sai lo luec ves on s'esta,
si es en pueg ho es en pla;
non aus dire lo tort que m'a,
abans m'en cau;
e peza·m be quar sai rema,
per aitan vau.
VIII
Fait ai lo vers, no sai de cui;
e trametrai lo a celui
que lo·m trametra per autrui
enves Peitau,
que·m tramezes del sieu estui
la contraclau.
TRADUCCIÓ
I. Faré un vers sobre absolutament res: no serà sobre mi ni sobre altra gent, no serà d'amor ni de joventut, ni de res més, sinó que vaig ser trobat dormint sobre un cavall.
II. No sé en quina hora vaig néixer, no estic alegre ni trist, no sóc esquerp ni sóc sociable, ni puc ser d'altra manera, perquè així vaig ser fadat de nit sobre una alta muntanya.
III. No sé quan dormo ni quan estic despert, si no m'ho diuen; per poc se'm trenca el cor d'una cordial dolor; i això no m'importa una formiga, per Sant Marçal.
IV. Estic malalt i temo morir-me; i només sé el que sento dir. Buscaré metge al meu capritx, i no en sé de cap així; serà bon metge si pot curar-me, però no [ho serà] si empitjoro.
V. Tinc amiga, no sé qui és: car mai l'he vist, a fe meva, ni ha fet [res] que em plagui ni que em pesi, i no m'importa: perquè mai hi ha hagut normand ni francès dins de casa meva.
VI. Mai l'he vist i l'estimo molt; mai n'he tingut favor ni m'ha fet ofensa; quan no la veig, m'ho prenc de broma: no m'importa un gall. Perquè en sé d'una més gentil i més bella i que més val.
VII. No sé si el lloc cap on viu és a la muntanya o és al pla; no goso dir com és d'injusta amb mi, sinó que callo; i em sap molt de greu que ella es quedi aquí, [i] per això me'n vaig.
VIII. He fet el vers, no sé sobre qui, i l'enviaré a aquell que, per mitjà d'un altre, l'enviarà de part meva cap a Peitieu, [per] que m'enviï la contraclau del seu estoig.
FARAI UN VERS, POS MI SONELH
Farai un vers, pos mi sonelh,
E-m vauc e m'estauc al solelh.
Donnas i a de mal conselh,
Et sai dir cals:
Cellas c'amor de cavalier tornon a mals.
Donna no fai pechat mortal
Que ama cavalier leal;
Mas s'ama monge o clergal
Non es raizo:
Per dreg la deuri'hom cremar ab un tezo.
En Alvernhe, part Lemozi,
M'en anei totz sols a tapi:
Trobei la moller d'En Guari
E d'En Bernart;
Saluderon mi sinplamentz per san Launart.
La una-m diz en son latin:
"O, Deus vos salv, don pelerin;
Mout mi semblatz de belh aizin,
Mon escient;
Mas trop vezem anar pel mond de folla gent."
Ar auzires qu'ai respondutz;
Anc no li diz ni ba ni butz,
Ni fer ni fust no ai mentagutz,
Mas sol aitan:
"Babariol, babariol, babarian."
So diz n'Agnes a n'Ermessen:
"Trobat avem que anam queren:
Sor, per amor Deu l'alberguem,
Que ben es mutz,
E ja per lui nostre conselh non er saubutz."
La una-m pres sotz son mantel
Et mes m'en la cambra, el fornel:
Sapchatz qu'a mi fo bon e bel,
E-l foc fo bos,
Et eu calfei me volentiers als gros carbos.
A manjar mi deron capos,
E sapchatz agui mais de dos,
Et no-i ac cog ni cogastros,
Mas sol nos tres;
E-l pans fo blancs e-l vins fo bos e-l pebr'espes.
"Sor, si aquest hom es ginhos
Ni laicha a parlar per nos,
Nos aportem nostre gat ros
De mantement,
Qe-l fara parlar az estros, si de re-nz ment."
N'Agnes anet per l'enoios:
Et fo granz, et ag loncz guinhos:
Et eu, can lo vi entre nos,
Aig n'espavent,
Qu'a pauc no-n perdei la valor e l'ardiment.
Quant aguem begut e manjat,
Eu mi despoillei per lor grat;
Detras m'aporteron lo gat
Mal e felon:
La una-l tira del costat tro al tallon.
Per la coa de mantenen
Tira-l gat, et el escoisen:
Plajas mi feron mais de cen
Aquella vetz
Mas eu no-m mogra ges enquers qi m'ausizetz.
Pos diz N'Agnes a N'Ermessen:
"Mutz es, que ben es conoissen.
Sor, del banh nos apareillem
E del sojorn."
.xli. jorn estei az aquel torn.
Tant las fotei com auziretz:
Cen e quatre vint et ueit vetz,
Q'a pauc no-i rompei mos corretz
E mos arnes;
E no-us pues dir los malaveg tan gran m'en pres.
Monet, tu m'iras al mati,
Mo vers porteras el borsi
Dreg a la molher d'en Guari
E d'en Bernat,
E diguas lor que per m'amor aucizo-l cat.
TRADUCCIÓ
Faré un vers, ja que m'adormo, em passejo i em poso al sol. Hi ha dames de mala
intenció, i sé dir quines: aquelles que porten a mal l'amor de cavallers.
No comet pecat mortal la dama que estima lleial cavaller; però erra si estima monjo o clergue. La tal amb justícia hauria de ser cremada amb un tió.
A Alvèrnia, més enllà del Llemosí, me'n vaig anar sol, amb esclavina: em vaig trobar amb la dona d'en Garí i amb la d'en Bernat. Em van saludar planerament per Sant Lleonard.
Una em va dir en el seu llatí: «Déu vos guard, senyor pelegrí; em sembleu de molt bona condició, pel que veig; però massa veiem anar pel món gent folla.»
Ara sentireu el que vaig contestar; no li vaig dir ni calor ni bat ni but, ni ferro ni fusta, sinó només: «Babariol, babariol, babarián.»
«Germana -va dir n'Agnès a n'Ermessén-, hem trobat el que buscàvem. » «Germana, per l'amor de Déu,allotgem-lo, que és completament mut, i el nostre propòsit mai serà divulgat per ell. »
Una em va agafar sota el seu mantell i em va portar a casa seva, al costat de la llar. Sapigueu que això em va ser agradable i bonic, i el foc era bo; i em vaig escalfar gustosament al costat dels gruixuts troncs.
Per menjar em van donar capons, i sapigueu que n'hi va haver més de dos. No hi havia cuiner ni ajudant, sinó nosaltres tres sols. El pa era blanc; el vi era bo, i el pebre, abundant.
«Germana, per si aquest home és un murri i deixa de parlar per nosaltres, portem de seguida el nostre gat ros, que el farà parlar al moment, si en alguna cosa ens enganya. »
N'Agnés va anar a buscar l'odiós, que era gran i amb llargs bigotis. I jo, quan el vaig veure entre nosaltres, vaig tenir por, i per poc perdo el vigor i la intrepidesa.
Quan vam haver begut i menjat, em vaig despullar al seu grat. Em van col·locar darrere el gat malvat i pèrfid; una me'l va arrossegar des del costellam fins als talons.
De sobte estira la cua del gat, i ell esgarrapa. Aquella vegada em van fer més de cent ferides; però jo no m'hagués mogut ni que algú m'hagués matat.
«Germana -va dir n'Agnès a n'Ermessén-, es veu perfectament que és mut. » «Germana, preparem-nos per al bany i per al gaudi. » Vaig estar vuit dies, i encara més, en aquell lloc.
Les vaig fotre tant com sentireu: cent vuitanta-vuit vegades, que per poc em trenco el corretjam i l'arnès; i no us puc dir la gran malaltia que en vaig agafar.
Monet, al matí i de la meva part, portant el meu vers al sarró, aniràs directament a la
dona d'en Garí i a la d'en Bernat, i digues-los que, pel meu amor, matin el gat.
Enllaços recomanats:
MARC EGEA INTERPRETA: Guillem de Peitieu: Babariol
Guilhem de Peiteu al bloc El Temps de Crònides
LECTURA RECOMANADA
José Enrique Ruiz Domènech, La identitat de Guilhem de Peitieu (Columna, 1999).
Albert Mestres