Comtessa de Dia
Al segle XIII, es va donar una petita revolució al món feudal occità. En ple auge de la poesia trobadoresca, van irrompre un seguit de dones poetes que van gaudir de la mateixa consideració que els seus col·legues mascles, un fet inèdit fins llavors a la cultura occidental (no és el cas en certes literatures orientals) potser des que la poeta Safo es va tirar a l'illa de Lesbos d'un espadat.
La trobairitz que gaudeix avui encara de més prestigi poètic és la comtessa de Dia o Beatriu de Dia, de la qual no se sap res ni es pot assegurar que el que diu la seva vida sigui cert. La seva poesia es distingeix per la passió i l'aparent falta d'artifici, cosa que li proporciona un efecte de sinceritat. Us proposem un parell de les quatre cançons seves que es conserven.
COMTESSA DE DIA o BEATRIU DE DIA (finals s. XII- principis s. XIII)
VIDA
La comtessa de Dia si fo moiller d’En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos.
La comtessa de Dia va ser muller de Guilhem de Peiteu, bella dona i bona. I es va enamorar de Rambaut d’Orenga i li va fer moltes camçons.
I
Estat ai en greu cossirier
Per un cavallier qu’ai agut,
E vuoil sia totz tenps saubut
Cum ieu l’ai amat a sobrier;
Ara vei qui’eu sui trahida
Car ieu non li donei m’amor,
Don ai estat en gran error
En lieig e quand sui vestida.
II
Ben volria mon cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu’el s’en tengra per erubut
Sol qu’a lui fezes cosseillier;
Car plus m’en sui abellida
Non fetz Floris de Blancheflor
eu l’autrei mon cor e m’amor
Mon sen, mon huoills e ma vida.
III
Bels amics avinens e bos,
Cora.us tenrai en mon poder?
E que jagues ab vos un ser
E qu’ie.us des un bais amoros;
Sapchatz, gran talan n’auria
Qu’ie.us tengues en luoc del marit,
Ab so que m’aguessetz plevit
De far tot so qu’ieu volria.
TRADUCCIÓ
I
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
II
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
III
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
Cançó
Beatritz de Dia: Estat ai en greu cossirier
I
A chantar m'er de so qu'ieu non volria,
Tan em rancur de lui cui sui amia,
Car ieu l'am mais que nuilla ren que sia:
Aneu lui no .m val merces ni cortesia
Ni ma beltatz ni mos prêt ni mos sens,
C'atressi .m sui enganad'e trahïa
Com degr 'esser, s'ieu fos desavinens.
II
D'aisso.m conort car anc.non fi faillenssa,
Amics, vas vós per nuilla captenenssa,
Anz vós am mais non Fetz Seguis Valenssa,
I platz meu Mout quez eu d'estimar vós venssa,
El mieus amics, car etz el més valens;
El meu faitz orguoill en ditz et en parvenssa,
I si etz francs vas Totas autras gens.
III
Be .m meravill com vostre cors s'orguoilla
Amics, vas me, per qu'ai razon qu'ieu .m duoiilla;
Non és ges dreitz c'autr'amors vós la meva tuoilla
Per Nilla ren qu'ie .us digui ni acuoilla;
I Membre vós cals fo .l comenssamens
De nostr'amor! Ja Dompnedieus non vuoilla
Qu'en ma colpa sia .l departimens.
IV
Proesa grans qu'el vostre cors s'aizina
I ho rics prtez qu'avetz m'en ataïna,
C'una non sai, loindana ni veïna ,,
Si vol estimar, vas vós non si 'aclina;
Mas vós, amics, etz ben tan conoissens
Que ben devetz conoisser la plus fina,
I Membre vós de Nostres covinens.
V
Valer meu deu us prêt i mos partagés
I ma beltatz i més mos fis cratges,
Per qu'ieu vos envieu lai on és vostr 'estatges
Aquesta chansson que em isa messatges:
Ieu vuoill saber, el mieus bels amics gens,
Per que vós m'etz tanta fers ni tant salvatges,
Non sai, si s'és orguoills o maltalens.
VI
Mas aitan plus vuoill li diguis messatges,
Qu'en trop d'orguoills o ant gran donen maintas gens.
TRADUCCIÓ
I
Ara hauré de cantar del que no voldria,
Tant em lamento de què no sóc amiga,
Car l'estimo més que a qualsevol cosa al món
Però no valen davant ell ni la pietat ni la cortesia
Ni la meva bellesa ni el meu valor ni el meu parer,
Perquè soc enganyada i traïda
Com succeiria si fos poc agraciada.
II
Em conforto pensant que mai i de cap manera
Cometria equívoc vers vós, amic,
Sinó que us estimo més del que Segui va estimar Valensa,
I m'agrada vèncer-vos d’estimar,
Amic meu, perquè sou el millor;
Sou orgullós amb mi en les paraules i les maneres,
Mentre que us mostreu amable amb tothom.
III
Em sorprèn com vers mi el vostre cor es mostra dur,
Amic, perquè tinc raó que em dolgui;
No és just en absolut que un altre amor us aparti de mi,
Sigui el que sigui el que us digui o concedeixi;
I recordeu quin va ser l'inici del nostre amor!
El Senyor Déu no vulgui
Que sigui culpa meva la separació.
IV
La noble virtut que habita en el vostre cor
I l'alt valor que posseïu m’intimiden,
Car no conec dama propera o llunyana,
Que, disposada a estimar, no sigui atreta per vós.
Però vós, amic, teniu tant judici
Que bé heu de conèixer la més perfecta;
I recordeu el nostre pacte.
V
Han d’ajudar-me mèrit i noblesa
I la bellesa i encara més la sinceritat d'ànim,
Per això us envio allà on sigueu
Aquesta cançó, que em sigui missatgera;
I vull saber, gentil i bell amic meu,
Per què sou tan altiu i cruel amb mi:
No sé si per orgull o mal humor.
VI
Però encara vull que us digui el missatger:
Per massa orgull molta gent ha patit gran mal.
Cançó:
Beatriz de Día – A chantar m’er de so qu’eu no volria
LECTURA RECOMANADA
Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII. Barcelona, La Sal, 1983.
Albert Mestres
Programa "Sons de l'Edat Mitjana" que a Catalunya Música dedicat a les trobairitz