Maria de França
D'aquesta poeta, la primera dona a escriure en francès, no se'n sap res més del que ella mateixa diu en un poema, que es diu Maria i que és francesa. La temàtica dels seus poemes, d'origen britànic, fa pensar que va viure a Anglaterra. Va escriure una conjunt de poemes narratius que són una pura delícia. Podeu comporvar-ho.
MARIA DE FRANÇA (SEGLE XII)
XI.
Chievrefueil.
Asez me plest e bien le vueil
del lai qu'um nume Chievrefueil
que la verité vus en cunt
coment fu fez, de quei e dunt.
Plusur le m'unt cunté e dit
e jeo l'ai trové en escrit
de Tristram e de la reïne,
de lur amur ki tant fu fine,
dunt il ourent meinte dolur ;
puis en mururent en un jur.
Li reis Mars esteit curuciez,
vers Tristram, sun nevu, iriez ;
de sa terre le cungea
pur la reïne qu'il ama.
En sa cuntree en est alez.
En Suhtwales u il fu nez
un an demura tut entier,
ne pot ariere repairier ;
mes puis se mist en abandun
de mort e de destructiün.
Ne vus en merveilliez niënt :
kar cil ki eime leialment
mult est dolenz e trespensez,
quant il nen a ses volentez.
Tristram est dolenz e pensis :
pur ceo s'esmut de sun païs.
En Cornuaille vait tut dreit
la u la reïne maneit.
En la forest tuz suls se mist,
ne voleit pas qu'um le veïst.
En la vespree s'en eisseit,
quant tens de herbergier esteit.
Od païsanz, od povre gent
perneit la nuit herbergement.
Les noveles lur enquereit
del rei cum il se cunteneit.
Cil li diënt qu'il unt oï
que li barun erent bani,
a Tintagel deivent venir,
li reis i vuelt feste tenir,
a pentecuste i serunt tuit ;
mult i avra joie e deduit,
e la reïne od lui sera.
Tristram l'oï, mult s'en haita.
Ele n'i purra mie aler
qu'il ne la veie trespasser.
Le jur que li reis fu meüz
est Tristram el bois revenuz
sur le chemin que il saveit
que la rute passer deveit.
Une coldre trencha par mi,
tute quarree la fendi.
Quant il a paré le bastun,
de sun cultel escrit sun nun.
Se la reïne s'aparceit,
ki mult grant guarde s'en perneit,
de sun ami bien conuistra
le bastun quant el le verra ;
altre feiz li fu avenu
que si l'aveit aparceü.
Ceo fu la sume de l'escrit
qu'il li aveit mandé e dit,
que lunges ot ilec esté
e atendu e surjurné
pur espier e pur saveir
coment il la peüst veeir,
kar ne poeit vivre senz li.
D'els dous fu il tut altresi
cume del chievrefueil esteit
ki a la coldre se perneit :
quant il s'i est laciez e pris
e tut en tur le fust s'est mis,
ensemble poeent bien durer ;
mes ki puis les vuelt desevrer,
la coldre muert hastivement
e li chievrefueilz ensement.
'Bele amie, si est de nus :
ne vus senz mei ne jeo senz vus!'
La reïne vint chevalchant.
Ele esguarda un poi avant,
le bastun vit, bien l'aparceut,
tutes les letres i conut.
Les chevaliers, ki la menoënt
e ki ensemble od li erroënt,
cumanda tost a arester :
descendre vuelt e reposer.
Cil unt fait sun comandement.
Ele s'en vet luinz de sa gent ;
sa meschine apela a sei,
Brenguein, ki mult ot bone fei.
Del chemin un poi s'esluigna.
Dedenz le bois celui trova
que plus amot que rien vivant.
Entre els meinent joie mult grant.
A li parla tut a leisir,
e ele li dist sun plaisir ;
puis li mustra cumfaitement
del rei avra acordement,
e que mult li aveit pesé
de ceo qu'il l'ot si cungeé,
par encusement l'aveit fait.
A tant s'en part, sun ami lait ;
mes quant ceo vint al desevrer,
dunc comencierent a plurer.
Tristram en Wales s'en rala,
tant que sis uncles le manda.
Pur la joie qu'il ot eüe
de s'amie qu'il ot veüe
par le bastun qu'il ot escrit,
si cum la reïne l'ot dit,
pur les paroles remembrer,
Tristram, ki bien saveit harper,
en aveit fet un nuvel lai.
Asez briefment le numerai :
'Gotelef' l'apelent Engleis,
'Chievrefueil' le nument Franceis.
Dit vus en ai la verité,
del lai que j'ai ici cunté.
TRADUCCIÓ
Lligabosc
M'agrada molt, i bé ho vull, explicar la veritable història del lai que en diuen Lligabosc, per què va ser fet, com i on. Molts m'ho han explicat i jo ho vaig trobar escrit en un llibre sobre Tristany i la reina, sobre el seu amor que va ser tan perfecte,
pel qual van patir tant dolor i van morir després en un mateix dia.
El rei Marc estava enfurit, enfurismat amb el seu nebot Tristany. El va fer fora de la seva terra a causa de l'amor que sentia per la reina. Tristany va tornar al seu país, el sud de Gal·les, on havia nascut. Un any sencer va estar allà sense poder tornar. Es va abandonar als pitjors perills i a la mort. No us en sorprengueu gens: aquell que estima lleialment es lliura a la tristesa i al dolor quan no pot obtenir el que desitja.
Tristany estava abatut i pensatiu; per això va sortir de la seva terra i se'n va anar directe a Cornualla on romania la reina. Es va amagar sol al bosc, no desitjava ser vist. D'allí sortia al capvespre, a l'hora de buscar un resguard i passava la nit amb els camperols, amb la gent pobra, preguntant-los sobre el rei, el que succeïa amb ell; aquests li van explicar que, segons el que havien escoltat, els barons havien estat convocats per un ban reial perquè es dirigissin a Tintagel on el rei volia fer una festa. Tots hi seran per Pentecosta, hi haurà molta festa i alegria, la reina acompanyarà el rei.
En sentir aquestes notícies Tristany es va alegrar molt: la reina no podria anar-hi sense que ell la veiés passar. El dia en què el rei es va posar en marxa, Tristany va tornar a bosc, al camí per on ell sabia que el seguici havia de passar. Va tallar per la meitat una branca d'avellaner i la va tallar de forma quadrada; quan el bastó va estar a punt, amb el seu ganivet hi va escriure el seu nom. Si la reina se n'adona, ella que estava sempre atenta a aquests senyals, i altres cops els havia vist, reconeixerà fàcilment el bastó del seu amic quan el vegi. L'essència del missatge de Tristany era el següent: que des de feia molt de temps ell estava en aquest lloc, esperant, espiant i buscant una ocasió per a veure-la, car no podia viure sense ella. A ells dos els succeïa com al lligabosc, que s'uneix a l'avellaner: així que ha calat i s'ha adherit, i que s'ha enredat al voltant del tronc, poden viure junts molt de temps, però si se'ls vol separar, l'avellaner mor ràpidament i el lligabosc també: "Bella amiga, així ens passa: ni tu sense mi, ni jo sense tu. "
La reina anava cavalcant, va mirar el camí inclinat, va veure el bastó i el va reconèixer, va comprendre totes les lletres. Va ordenar als cavallers que anaven amb ella escortant-la s'aturessin: volia baixar del cavall i descansar. Ells van obeir les seves ordres. Ella s'allunya de la seva gent, crida al seu costat la seva donzella, Brangien, que li era molt fidel. Es va allunyar una mica de camí i va anar a trobar al bosc aquell que estimava més que res al món. Els dos senten una alegria molt gran. Ell li va parlar de tot el que va voler i ella li va dir el plaer que sentia de veure'l. Després ella li va mostrar com reconciliar-se amb el rei, i li va dir que molt li havia pesat que així el bandegés; ho havia fet a causa d'una acusació.
Llavors ella se'n va i deixa el seu amic; però en el moment de la separació van començar tots dos a plorar. Tristany va tornar a Gal·les fins que el seu oncle va demanar per ell.
Per l'alegria que havia tingut de veure la seva amiga i pel que ell havia escrit al bastó, com havia dit la reina, per recordar aquestes paraules, Tristany, que bé sabia tocar l'arpa, va compondre un nou lai; l'anomenaré amb brevetat: Gotelef en diuen els anglesos, lligabosc en diuen els francesos. Us he dit la veritat del lai que us he explicat aquí.
Recomanació bibliogràfica
Un altre lai en català a
Albert Mestres