Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Guillem de Berguedà

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia


 

Guillem de Berguedà és el millor trobador català i un dels millors entre tots. Com a personatge no deixa pas enrere el comte de Peiteu. De caràcter violent i doner, com reflecteix la seva vida, és sobretot conegut pels sirventesos, malgrat que va fer poesia de tots els gèneres trobadorescos. Es va fer molts enemics, però amb el que es va acarnissar més, almenys poèticament, és amb el pobre Ponç de Mataplana, a qui dedica el poema que hem triat i a qui va dedicar tanmateix un plany a la seva mort. Aquest sirventès és un bon exemple del trobar leu, és a dir, de poesia planera i accessible. L'estrofa V al·ludeix a l'homosexualitat del marquès.

GUILLEM DE BERGUEDÀ (1130-1195)


VIDA


Guillems de Bergeda si fo us gentils bars de Cataloigna, vescoms de Bergedan e seigner de Madorna e de Riechs. Bons cavalliers fo e bons gerriers, et ac gerra ab Raimon Folc de Cardona, q'era plus rics e plus grans que el. Et avenc se q'un jorn el se trobet ab Raimon Folc et aucis lo malamens; e per la mort d'En Raimon Folc el fo desretatz. Longa sazon lo mantengront siei paren e siei amic; mas pois l'abandoneron tuich per so qe totz los escogosset e de les moillers e de las fillas e de les serors, que anc non fo neguns qe.l mantengues, mas n'Arnautz de Castelbon, q'era uns valens gentils hom d'aquella encontrada. Bons sirventes fetz, on disia mals als uns e bens als altres, e vanava se de totas las dompnas que.il sofrion amor. Mout li vengront de grans aventuras d'armas e de dompnas, e de grans desaventuras. E puois l'aucis uns peons. Et aissi sont escriut dels sieus sirventes.


Guillems de Bergeda va ser un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i de Puig-reig. Va ser bon cavaller i bon guerrer, i va tenir guerra amb Raimon Folc de Cardona, que era més ric i més gran que ell. I va passar un dia que es va trobar amb Raimon Folc i el va matar a mala mort; i per la mort de Raimon Folc va ser desheretat. Molt de temps el van mantenir els seus parents i amics; però després el van abandonar tots perquè els va fer tots cornuts amb les dones i les filles i les germanes, de manera que no en va quedar ni un que el mantingués, excepte Arnautz de Castelbon, que era un valent gentilhome de la contrada . Va fer bons sirventesos, on deia mal o bé dels altres, i es vantava de totes les dones que patien el seu amor. Va tenir moltes grans aventures d'armes i de dones, i grans desventures. I al final el va matar un peó. I aquí estan escrits els seus sirventesos.



I

Cansoneta leu e plana,

leugereta, ses ufana,

farai, e de mon Marques

del traichor de Mataplana,

q'es d'engan farsitz e ples.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.


II

Marques, ben aion les peiras

a Melgur depres Someiras,

on perdetz de las dentz tres;

no.i ten dan que las primeiras

i son e non paron ges.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.


III

Del bratz no.us pretz una figa,

que cabreilla par de biga

e portatz lo mal estes;

ops i auria ortiga

qe.l nervi vos estendes

.A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.


IV

Marques, qui en vos se fia

ni a amor ni paria;

guardar se deu tota ves

qon qe.z an: an de clar dia,

de nuoitz ab vos non an ges.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.


V

Marques, ben es fols qui.s vana

c'ab vos tenga meliana

meins de brajas de cortves;

et anc fills de crestiana

pejor costuma non mes.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.


TRADUCCIÓ


I

Cançoneta lleu i plana,

lleugereta, sense pretensions,

jo faré del meu Marquès,

del traïdor de Mataplana,

que és d'engany farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.


II

Marquès, bé hagin les pedres,

a Melgur, prop de Someires,

on perdéreu tres de les dents;

no tenen cap dany que les primeres

encara continuen allò i no ho sembla gens.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.


III

Pel braç no us dono una figa,

que sembla cabiró de biga

i el porteu mal estès;

es necessitaria ortiga

que el nervi us estengués

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.


IV

Marquès, qui en vós confia

no té amor ni companyia;

ha de gaurdar-se sempre

en qualsevol ocasió: sigui de dia

i de nit no vagi en vós de cap manera.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.


V

Marquès, és ben boig qui es vana

de fer migdiada amb vós

sense calces de cordovà;

i mai fill de cristiana

pitjor costum no ha permès.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.


Albert Mestres

Comentaris

Mercè
05 de juny de 2020 - 11:25

I tant! i quina descoberta les trobairitz. Silenciades abans i ara.

Ramon
05 de juny de 2020 - 08:01

Molt interessant aquesta sèrie d'articles sobre els trobadors.

Nou comentari