W. G. Sebald
El llibre d'estiu d'enguany és una mica fruit de l'atzar. En ple confinament la Mercè va anar al Servei de Biblioteques de Girona i va veure les caixes de llibres disponibles. Una d'elles era Els emigrats de W. G. Sebald. També és una mica fruit de l'atzar que me'l presentessin l'any 2000 a Norwich, a la University of East Anglia, on ell donava classes i jo gaudia d'una beca de traducció. Sebald és el tipus d'escriptor "pòstum". Discret durant la vida, sense ambicions mundanes, ben lluny del seu país, va anar fent el seu camí. I va ser a partir de la seva mort el 2001 d'accident de trànsit que es va començar a fer conegut i traduït.
Sebald feia un tipus de literatura que ara és habitual però que llavors era poc corrent, on es barregen realitat, ficció i autobiografia. El llibre és constituït de quatre narracions que reconstrueixen la vida de quatre persones que comparteixen episodis traumàtics durant el nazisme, a través de les emocions de l'autor i sempre des d'un compromís ètic, que caracteritza tota la literatura de Sebald.
Albert Mestres