Joan Cavallé
Nascut a Alcover el 1958, és membre del col•lectiu literari La Gent del Llamp des del 1978 i ha conreat sobretot la narrativa i el teatre. Com a narrador, ha publicat les novel•les Rei de mi (1994) i Contemplant el monstre (2007), i també textos de narrativa breu (L’amor no és problema, 1988; Les flors verinoses, 1990), prosa literària (Camell de doble gepa, 1989, i Dimes i l’altre, 1996) i literatura infantil i juvenil (L’home que volia ser rei, 2006, i Eva i el bosc, 2008). Com a dramaturg, ha estrenat Entaulats (Fira de Teatre de Tàrrega, 1983), El telèfon (Tarragona, 1989), Senyores i senyors... (Fira de Teatre de Tàrrega, 1990), El concurs (Teatre Romea, 1994), El bagul (Sitges Teatre Internacional, 1994), Estranyament estrany (Versus Teatre, 1997) i Dinastia Ming (Teatre Municipal de Salt, 1998). Ha guanyat nombrosos premis en tots dos gèneres: Salvador Reynaldos de teatre inèdit 1986 per L’espiral. Exercici d’autofàgia; Ciutat d’Alzira de novel•la 1993 per Rei de mi; Crítica “Serra d’Or” de teatre 1999 per Dinastia Ming, i 14 d’abril de teatre 2008 i Crítica “Serra d’Or” per Peus descalços sota la lluna d’agost. Així mateix, ha publicat estudis històrics i literaris, entre els quals remarquem Tarragona escrita (2007) i Crema Troia a Tarragona (2007), i ha traduït obres de Samuel Beckett, Guy de Maupassant i Raymond Radiguet. Entre el 1998 i el 2006, va dirigir la col•lecció Textos a Part d’Arola Editors.
Francesc Foguet i Boreu