« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

El món d'Heròdot

"Em vénen ganes de riure quan veig que molts han traçat ja mapes de la Terra, i que ningú no els ha explicat assenyadament: representen l'Oceà que flueix envoltant la Terra, que és circular, com fet a torn, i fan que Àsia sigui igual que Europa. Perquè jo mostraré en poques paraules quina és la grandària de cada continent, i com és possible representar-los". Heròdot

Aquesta és la geografia d'Heròdot. El món que ell va conèixer, per on va viatjar i recollir les històries que ara llegim. Unes històries que s'emmarquen dins d'un context concret de la història de Grècia:
 

"Heròdot era contemporani als tràgics grecs més eminents: Èsquil, Sófocles (amb qui mantenia una amistat) i Eurípides. El seu és el segle d’or del teatre. L’art dramàtica s’apropa a l’esperit dels misteris religiosos, dels ritus populars, dels festivals patris, de les celebracions litúrgiques i de les festes dionisíaques. Això es reflecteix en la manera d’escriure dels grecs i d’Heròdot mateix. Heròdot mostra la història del món a través de la història dels individus. A les pàgines del seu llibre, que té l’objectiu de perpetuar el passat de l’humanitat, sempre hi és present l’home concret, l’home amb nom i cognom que pot ser gran o mesquí, generós o cruel, triomfant o desgraciat. Amb noms diferents i en circumstàncies i situacions canviants, hi apareixen Antígones i Medees, Cassandres i servidores de Clitemnestra, l’esperit de Darios i els llancers d’Egist. El mite es barreja amb la realitat, les llegendes amb els fets. Heròdot intenta de separar els dos universos, però no en menysprea cap i no n’estableix la jerarquia.. Sap fins a quin punt la manera de pensar de l’home i les decisions que pren depenen del món dels esperits, somnis, temors i averanys que s’amaguen dintre seu. Sap que un fantasma que s’apareix al rei en somnis pot determinar el destí del reialme i de milions dels seus súbdits. Sap com és de feble i d’indefens l’ésser humà davant de la por que neix de la seva imaginació.
I alhora, Heròdot es marca un objectiu d’allò més ambiciós: perpetuar la història del món. Ningú no ho havia intentat abans, ell és el primer a qui se li acut aquesta idea. Mentre s’escarrassa per arreplegar el material per a la seva obra magna i interroga els testimonis, els bards i els sacerdots, s’adona que cadascun recorda una altra cosa i d’una manera diferents. Per acabar-ho d’adobar, molts segles abans que nosaltres, descobreix un tret important i alhora pèrfid i trampós de la nostra memòria: la gent recorda només allò que vol recordar i no el que en efecte va esdevenir. I cadascú pinta els records d’un color diferent i, dins del seu propi gresol, en fa la seva pròpia mixtura. O sigui que és impossible de remuntar-nos al passat tal com era de debò i només ens en són accesibles múltiples variants, més o menys creïbles i més o menys agradoses al nostre paladar. El passat no existeix. Només n’hi ha una infinitat de versions."

Ryszard Kapuscinski. Viatges amb Heròdot.  Empúries/Anagrama, 2006

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/