Maria Bohigas
El divendres 30 de setembre tindrem una convidada de luxe amb qui comentarem la novel·la Incerta Glòria. És la Maria Bohigas, néta de Joan Sales i actual directora de Club Editor. Bohigas ha editat, per exemple, les Cartes a Màrius Torres o el volum amb la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda: Cartes completes (1960-1983) i, és clar, l'onzena edició de la novel·la Incerta Glòria, la que hem llegit la majoria de nosaltres.
En aquesta entrevista ens descriu la seva relació amb Joan Sales.
Maria Bohigas: "Joan Sales renuncià a escriure per editar els altres"
He trobat dos vídeos d'ella on ens parla de l'epistolari entre el seu avi i la Rodoreda. Un recull de cartes on hi trobem el bo i millor del caràcter d'aquests dos personatges tan especials. Una relació d'una escriptora amb el seu editor sí, però quina escriptora! i quin editor!
1 minut i mig amb Maria Bohigas
Aquest és més llarg però interessant fins a no poder més (que diu la Magalí). És una emissió del programa L'Hora del Lector. Si teniu temps no us perdeu aquesta conversa amb la Maria Bohigas i la Montserrat Casals, estudiosa de Rodoreda i que també s'ha fet càrrec de l'edició de les cartes.
I ara no me'n puc estar de comentar-vos, de manera breu, el llibre del que parlen al programa. Us en poso un petit exemple perquè tot just el començo i segur que em vindrà de gust dedicar-li tota una entrada al bloc. Aquest espistolari té un avantatge respecte a les cartes a Màrius Torres i és que aquí llegim a tots dos remitents: pregunta i resposta. Es parla de tot i de manera molt natural, sobretot de literatura i del moment delicat que passa el país, Rodoreda des de fora, Sales des de dins. És fascinant.
Només de començar el volum ja et trobes amb una emprenyada monumental de la Rodoreda quan rep les modificacions que Sales (com a editor intervencionista que és) li suggereix que faci al text de La Plaça del diamant. De debò que t'ho passes bomba.
Us escullo un fragment, sense data ni res, només perquè veieu com se les gasten. Mercè Rodoreda es comença a enfadar a mesura que va passant una per una les correccions que li proposa el seu editor.
p.57. El que no sàpiga què són gasoses (que ve de gas) que es pengi d'una biga. El dia que escrigui una novel·la amb argot hi posaré coses que no us cabran ni al cap ni als ulls. Però en una novel·la sofisticada com la Plaça, no hi vull fantasies! (Encara que tres milions d'ases diguin graciosa)
116 ratlla 19. Jo tenia: hi estava de primera, que la casa se m'havia tornat una casa-desori. I no que la casa se m'havia tornat un desori - No havia vist mai un deliri de canviar coses que estan bé per altres que estan malament.
238- Aquest tros del tramvia és inacceptable. Ab-so-lu-ta-ment. Esguerra tota la intensitat emocional que tenen aquestes pàgines. No us ho dic per molestar-vos ni per orgull d'autor. Si no sabeu veure que és una pasterada.... De totes maneres us vaig advertir i inclús us vaig donar un adjectiu per substituir groc.
La resposta d'en Sales no es queda enrere.
No tinc gens de pràctica a rebre cartes com les vostres, de manera que, perplex, no sabent què s'ha de fer en casos així. De primer anava a tornar-vos-la (perquè vós mateixa veiéssiu si són coses d'escriure); però després he pensat que la mena de persones capaces d'escriure cartes tan...poc amables, deuen ser incapaces de veure-hi res de particular si el destinatari les hi torna; perquè si fossin capaces de veure-ho, ja no ho haurien escrit.
Les passo doncs a la col·lecció grafològica de la meva dona, ja que m'imagino que deuen constituir espècimens curiosos. Jo ni hi entenc gens.
Quan la Mercè Rodoreda llegeix Incerta Glòria canvia la relació entre ells dos perquè s'adona de la magnitud literària de la persona que li edita els llibres. Ja en tindreu notícies...