« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

L'art de menjar-se una figa

Al club vam tancar l’any amb una trobada on vam parlar de poesia i de moltes més coses. L’Albert Mestres i en Marc Romera havien coincidit amb anterioritat en el projecte de l’Albert i la Sofia Cabruja Veus Paral•leles, una combinació de poetes catalans i d’altres cultures que reciten la seva poesia. L’edició en què va participar Romera era la de l’any 2011: Dels Càrpats a la Serra d’Alcoi i la poesia convidada era la romanesa.

Veus paral·leles

Romera pren com a referents Foix, Carner i Paul Celan, del qual n'està a punt d’editar l’obra completa. Ell mateix ens va recitar magníficament alguns poemes del seu llibre L’Aigua i de poemaris anteriors. En aquest post us en penjo dos amb el mateix tema: menjar-se una figa. Veureu com el mateix gest es revela diferent i ens permet endevinar una continuïtat en la seva obra juntament amb una evolució creativa que, amb igual irreverència, deriva cap a una certa obscuritat.

La primera és del llibre de poemes La Mel (Cafè Central, 2002):

La figa l’obren dits per fendre-la en segments
de polpa descarada, humida i condemnada
a l’ofec d’una boca acarada al petó.
La figa és dolça i breu i es menja amb gest prosaic
com qui xucla aiguamel de la balma d’un calze
i per lladre es condemna o per puta es proscriu.
La figa és el pecat, i el pecat esperança,
palpís granat de sucre amb tot l’enigma obert
de la fembra que enjoia amb cilicis el tàlem.
La figa encén l’indult del lladre i la bagassa
i ens aroma el cistell de la fruita beata
exhibint-se amb detall com un úter que esclata.


Aquí el teniu recitant-la en una lectura de poemes al Museu de la Mediterrània.

La figa

La posterior la trobem a L’Aigua (Labreu, 2009)

Si assedegat se la menjava,
la figa, amb lascívia de bes,
si com un úter que esclatava
amb tot l’enigma del sucre,
amb el palpís, els pinyolets,
la devorava bavallós
escopint-ne la pell; la pell
ara arrugada i plec de pols
se’l menja a l’hora de la son
com qui s’acull al badall moll
del llit de mort d’un bassal d’aigua.

Aquí la lectura:

Si assedegat se la menjava, la figa.

Al cinema trobem aquest mateix tema en una escena que l’Albert ens va recomanar de la pel•lícula de Ken Russel Mujeres Enamoradas. (Women in love, 1969) Aquí la teniu, gràcies a l’Esther Suriñach.

La de Marc Romera ha estat l’última trobada del club de lectura d’aquest any. Unes trobades increïblement interessants i molt participatives. Un club de lectura que ens està convertint en millors lectores i que ens aporta molta felicitat. De cara a l’any que ve ja tenim preparades més lectures i activitats relacionades. Esperem que us il•lusionin tant com a nosaltres. Començarem el 18 de gener amb les “Cròniques de la veritat oculta” de Pere Calders.

 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/