« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

L'estela de Paniceiros

Aquesta entrada és un dels calaixos de sastre que acostumo a penjar després de les trobades del club. Un espai dedicat a tot allò que va anar sortint a la xerrada i que en aquell moment no teníem a mà. Una manera de completar la sessió. Hi trobareu les recomanacions que ens van fer en Xuan i la Sonia.

Comencem pel programa d’entrevistes que produeixen ells mateixos a la televisió asturiana i que dirigeix i presenta en Xuan. Es titula Clave de fondo i aquest és el dedicat a Federico Muñiz, ginecòleg jubilat. Una conversa tranquil•la, gravada al seu jardí, envoltats per les dues-centes espècies de camèlies que cultiva aquest savi asturià. Reflexions, vivències personals, personatges coneguts...tot amanit amb molt bon humor.

Federico Muñiz a Clave de Fondo

Continuem amb una recomanació literària: el poeta basc Gerardo Markuleta (Oñati,Guipúscoa, 1963), que publica els seus primers poemaris amb el pseudònim de Jon Iriberri. En Xuan el considera un dels millors poetes en euskera. 

Us escullo un dels seus poemes, traduït per Pau Joan Hernández

COSES S'OCELLS


Ja em disculparan per la bestiesa,
però,
on se’n van els ocells
quan sonen les primeres
sirenes de la guerra?

Perdonin la fotesa,
però,
on deixen els seus petits
quan s’acosta el mortal
aldarull de la guerra?

Em sap greu la ingenuïtat,
però,
com les poden evacuar
quan ja se sent arribar
l’estrèpit fatal de la guerra?

Només és una petitesa,
però,
quines llums cerquen els ocells
quan els cobreix de pols
la tenebra de la guerra?

No vull semblar insensat,
però,
cap a on anem els ocells
quan la guerra no calla
amb el seu toc de morts

.
Gerardo Markuleta, Visat, PEN Català, 2011


Un altre poeta que ens van recomanar és l’asturià Fernando Beltrán. Poeta y nombrador, com el descriu la Wikipedia. És qui va donar nom al lloc on es reuneixen per parlar de literatura “El aula de las metáforas” o de la productora d’en Xuan “Un mar de dudes”. És un poeta extraordinari, la poesia que he escollit és llarga per un espai com aquest però crec que val la pena.

LA SEMANA FANTÁSTICA

Viajo
de Cibeles a Sol,
camino a cualquier sitio, como siempre,
y en mitad de Ruanda,
rodeado por cebras y jirafas
que se estiran aún más en sus carteles
cuando me ven mirar.

El Corte Inglés anuncia
con bellezas letales
sus rebajas de infarto.

Regreso a mis rodillas.

El periódico abierto todavía
por la hueca mirada de esa foto
que me hiela la sangre.

Una madre muriéndose en Ruanda
y junto a ella una niña
sin semblante, sin lágrimas
mientras el autobús avanza
camino a cualquier sitio, como siempre,
atrapado en la jungla del horario.

Y es curioso de pronto
comenzar a pensar y a preguntarse
de qué tribu serán
las personas de al lado.

Hay una rubia tutsi al fondo del pasillo
y una anciana muy hutu
sentada junto a mí,
molestándome a veces con la torpe
incursión de sus brazos.

También hay entre todas las personas
seis o siete sencillas de fichar.


Encorbatados tutsis
con el gesto grapado a sus disfraces
y a su lado la trama milenaria
de los sufridos hutus de la calle.

Pero me dan más miedo el resto de los rostros.

Los ojos sin indicios.
Las frentes sin señales.

¿Serán hutus o tutsis?
¿Serán serbios o croatas?
¿Serán rojos o azules?
¿Serán pan o bocados?

¿Serán el blanco y negro de esta foto
o el festivo color de aquella valla publicitaria ?

Regreso a sus rodillas.

Tienen razón las chicas del anuncio.

Mejor cambiar de bando,

tenderme fijamente
en el cuidado césped de sus faldas,

acribillar mis sueños
con los suaves obuses de sus piernas
disparándose al aire,

alzar el velo oscuro
que a veces me persigue
camino a cualquier parte.

Cerrar al fin el diario.

Apoyar mis dos manos

-la hutu con que grito,
la tutsi con que amo-

en el tenue respaldo
de los días que pasan
y dejarme llevar por la alegría
de saber que ahora mismo
se celebra en Madrid

La Semana Fantástica

En trobareu més aquí.

Ara un dels mes destacats escriptors en llengua aragonesa: Chusé Raúl Usón (Saragossa, 1966) i el seu llibre As cien claus (1997). Traduïda al castellà per Impronta (Las cien llaves) i a l’asturià. Aquí hi podreu llegir les primeres pàgines de la novel•la, un relat que explica un any de la vida d’un educador en un reformatori de menors.

I acabarem amb un bon músic i lletrista asturià: Nacho Vegas (Xixon, 1974).

És més conegut pels seus temes en castellà però també ha adaptat i interpretat romanços tradicionals asturians. Us deixo amb el  Romance de la Pola.



 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/