Carlos Barral per Albert Mestres
Carles Barral va morir ara fa vint-i-cinc anys. L'altre dia va sortir el nom a la sessió amb l'Albert Pijuan. Per què? Carles Barral és un personatge molt significatiu del món literari i intel•lectual de la Barcelona de la postguerra, que va tenir una eclosió als anys cinquanta del segle passat, i sobretot a partir dels anys seixanta, el món dels Castellet, Bohigas, Ferrater, Guillermina Mota, i molts altres, el que se'n deia llavors la Gauche Divine i que tenia el centre neuràlgic al local Boccacio del carrer Muntaner.
Marsé, Barral, Gil de Biezma, Ángel González y José A. Goytisolo.
Barral va ser, juntament amb Jaime Gil de Biedma i Agustín Goytisolo, un dels poetes més representatius del que es coneix com l'Escola de Barcelona, una època en què afloraven a Catalunya aquests poetes en llengua castellana perquè els que escrivien en llengua catalana s'amagaven a les catacumbes per la repressió de la dictadura de Franco. L'únic d'aquesta colla que va escriure en català va ser Gabriel Ferrater, però no oblidem que va començar a fer-ho a mitjan anys seixanta, quan la literatura catalana ja s'havia obert un petit espai.
Gabriel Ferrater
Barral a més a més va marcar com a editor literari un moment clau de la literatura en castellà a través primer de Seix Barral i després Barral Editores. Aquestes dues cases editorials van obrir al món de la literatura de la traducció de qualitat la literatura europea i nord-americana contemporània i els clàssics d'altres literatures fins llavors desconeguts en l'àmbit espanyol, però sobretot van llançar al món un moviment literari molt important, com és el realisme màgic llatinoamericà de García Márquez, Vargas Llosa i altres, en aquell moment residents a Catalunya.
Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Carlos Barral, Julio Cortázar i Josep Maria Castellet, a Barcelona l'any 1973
Però resulta que els Barral estaven arrelats al poblet pescador de Calafell, on articulaven un potent focus cultural per on es passejaven tots aquests personatges i altres, com Juan Marsé. I resulta que la meva mare va passar part de la guerra al poble de Calafell, on la dida, una dona del poble, dona de pescador, li donava el pit i on jugava a la platja amb el llavors nen Carles Barral. La meva mare i en Carles Barral compartien un espai només per a ells, el de barcelonins integrats al poble de pescadors, formant part d'aquest món al qual els altres barcelonins estiuejants no tenien accés. I per això quan jo era nen vam passar-hi uns quants estius, jugant amb els fills dels Barral a la sorra de la platja, a l'enorme jardí de la seva casa de pescador espectacular o de passeig amb el seu llagut de vela (per això, Barral va escriure anys més tard el seu llibre més conegut, Catalunya des del mar).
Quan vaig conèixer l'Albert Pijuan va resultar que era de Calafell, i que era nét del senyor de la bodega on anàvem a comprar les begudes, i per tant formava part d'aquest mateix espai on havien coincidit la meva mare i en Barral, i també que havia treballat molt de temps a L'Espineta, el bar mític que havien posat els fills d'en Barral a primera línia de mar, els meus companys de joc a la infantesa.
Albert Mestres