« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Introducció a Iannis Ritsos per Albert Mestres

Iannis Ritsos

La literatura grega té una particularitat que comparteix amb ben poques, com la xinesa i la sànscrita, i és no que s’ha deixat mai d’escriure literatura en grec des dels clàssics del segle V aC, com Heròdot, fins avui. Ara bé, el grec modern s’assembla tant al grec clàssic com el català al llatí. Durant el període bizantí, entre el segle IV i el XV dC, el grec literari va ser sotmès a un grau molt elevat d’estilització que l’allunyava de la llengua parlada. Al segle XV Constantinoble va caure sota el poder dels otomans i va esdevenir Istanbul. La mateixa sort van tenir els grecs de l’Àsia Menor, el Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, però els grecs durant l’imperi Otomà van gaudir de grans privilegis, perquè els turcs no van canviar les estructures de poder heretades de l’imperi Bizantí. Al segle XIX quan els grecs van voler recuperar la grecitat, amb l’embranzida romàntica dels ideals de pàtria i nació (recordem Lord Byron lluitant per la independència de Grècia), el problema del grec literari va esclatar i es va manifestar amb la divisió dels partidaris del grec literari heretat de Bizanci i els del grec “que ara es parla”. Amb la progressiva imposició dels segons, la literatura grega va gaudir una nova florida a finals del segle XIX i el XX.

Lord Byron a Missolungi. Theodoros P. Vryzakis


El primer a casa nostra a conèixer i difondre la literatura grega moderna va ser Antoni Rubió i Lluch, que va interessar-se molt en l’aventura grega dels almogàvers i va ser cònsol de Grècia a Barcelona. Més tard ens va arribar la difusió del gran poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX, Konstandinos P. Kavafis (1863-1932), gràcies a les magnífiques traduccions de Carles Riba, completades per Alexis Solà, i també a les de Joan Ferraté. Però fixem-nos que Kavafis no era grec de Grècia, sinó d’Alexandria, on des de l’època d’Alexandre el Gran, fundador de la ciutat, s’havia mantingut una comunitat grega en contacte permanent amb la península grega, totes dues pertanyents primer a l’imperi Bizantí i després Otomà.

Alexandria

 

Els altres tres grans poetes grecs del segle XX són Iorgos Seferis (1900-1971), Odisseus Elytis (1911-1996) i Iannis Ritsos (1909-1990). Els dos primers van guanyar el premi Nobel, l’un el 1963 i l’altre el 1979. Seferis era diplomàtic, va lluitar contra invasió de Grècia a la Segona Guerra Mundial i després va reprendre la diplomàcia, i Elytis va lluitar amb els italians a la mateixa guerra. En canvi, Ritsos era de conviccions comunistes i va lluitar contra els nazis a la resistència, cosa que li va fer patir l’exili forçós en diverses illes. Feia una poesia de caire social i compromès que li va valer l’estimació del poble. Però aquest compromís era perillós, sobretot sota la dictadura dels generals, entre el 1967 i el 1974, i Ritsos va ser detingut el 1967 i enviat a la presó de Gyaros. Va ser allà que la lectura dels únics llibres permesos, els clàssics grecs, el va portar a un nou tombant a la seva poesia que recentment ha estat revalorat, els poemes dramàtics de tema clàssic, difosos a casa nostra gràcies a les traduccions de Joan Casas.
Quan Casas em va parlar d’aquests poemes de Ritsos que jo desconeixia, lector com havia estat de la seva literatura compromesa, i em va passar la traducció d’Helena, vaig quedar immediatament fascinat per aquest text i vaig decidir que faria el que podria per muntar-lo. I aquí estem, i us esperem a vosaltres primer al club i després al teatre per viure el que, goso no dubtar, serà una experiència inoblidable.
 

Albert Mestres

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/