Ja n'hi ha Proust!
Cal esforç i constància per acostar-se a Proust, però d’ell apareix un món inacabable de delícies, de suggestions, de filons de realitat riquíssima i insospitada, una imago mundi fascinadora.
Josep Pla, 1920
Amb aquesta cita de Josep Pla sobre Marcel Proust inaugurem aquesta entrada dedicada a la nostra lectura anual, el primer llibre de l’obra A la recerca del temps perdut: Pel cantó de Swann.
Podrem fer les nostres valoracions i donar la nostra opinió a mesura que anem llegint per donar-nos suport “psicològic i moral”, si cal.
El títol és idea de la Montse Fernández que als sopars del club sempre té idees inspiradores.
Tot vostre.
Comentaris
Estic a la pàgina 118-19!! Us ho podeu creure??
El que no sé és si avançaré i acabaré... La descripció del "nenúfar aïllat, col.locat de través, de manera desgraciada" i que acaba com un condemnat a l'infern de Dant em té increïblement fascinada... I porto així tota la tarda.... Fuá
Es com la Magia!!: quedes bocabadat, penses com pot fer aquestes descripcions meravelloses de qualsevol cosa: un vestit, la pluja,un poblets,un bosc...i tot aixo trenat amb ART i BELLESA en forma de musica,pintura,esculptura,literatura...referencies que apareixen en el text amb naturalitat, sense fer l'efecte com m'ha passat algun cop de col.locades amb calcador,de pegat.
Aquestes frases llargues, tan ben perfilades,gens empalagoses i que, al menys a mi,transmeten autenticitat pel que fa al pensar ,sentir i coneixer de Proust,m'emocionen.
Les referncies a aspectes psicologics dels personatges les trobo encertadissimes...en fi, una DELICIA!
Es com la Magia!!: quedes bocabadat, penses com pot fer aquestes descripcions meravelloses de qualsevol cosa: un vestit, la pluja,un poblets,un bosc...i tot aixo trenat amb ART i BELLESA en forma de musica,pintura,esculptura,literatura...referencies que apareixen en el text amb naturalitat, sense fer l'efecte com m'ha passat algun cop de col.locades amb calcador,de pegat.
Aquestes frases llargues, tan ben perfilades,gens empalagoses i que, al menys a mi,transmeten autenticitat pel que fa al pensar ,sentir i coneixer de Proust,m'emocionen.
Les referncies a aspectes psicologics dels personatges les trobo encertadissimes...en fi, una DELICIA!
Perdó, una sonata de Frank.
Sandra, tot Virgili és no solament deliciós, sinó la columna vertebral de la literatura europea: l'Eneida, les Bucòliques, però especialment les Geòrgiques, que és una mena de tractat d'agricultura en vers i amb els seus mites.
La frase musical de què parla la Montse és d'un quartet de Cèsar Frank, que Proust admirava molt.
Els comentaris anteriors em fan observar els detalls de traducció que potser fins ara em passaven desapercebuts, quan jo llegeixo un llibre com el que estem llegint actualment que presenta de manera tan extraordinària cada una de les situacions i cada un dels persona
tges, em quedo simplement amb la bellesa i els detalls que em fan viure o em suggereixen la descripció. És la meva manera de llegir buscar en tot moment un gaudir de la lectura.
El mite d'Orfeu i Eurídice torna a apareixer una mica més endavant una nit que Swann busca Odette pels carrers a la nit: "Iba rozando al pasar todos aquellos cuerpos oscuros como si por el reino de las sombras,entre mortuorios fantasmas,fuera buscando a Eurídice".
A banda de la mitologia, es sorprenent com introdueix en el relat diferents manifestacions artístiques: la pintura per exemple comparant Odette amb la Sèfora de Botticelli i utilitzant aquesta figura femenina perquè li sigui mes agradable el rostre d'Odette...la música: durant tot el relat d'uns amors de Swann, va apareixent una "frase musical" que a ell li agrada moltíssim i a la que associa diverses sensacions agradables...en fi , parlar-ne mes extensament seria molt llarg, però de moment es una lectura deliciosa.Com va dir l'Albert en el sopar que vem decidir llegirlo: "escriu com Deu"
Moltes gràcies!
Ho vaig buscar a internet i no em vaig aclarir gaire...
Ara m’han vingut ganes de llegir-m’ho, també.
Hola, es tracta de la Geòrgica IV de Virgili, un poema narratiu on explica el mite d'Orfeu i Eurídice. Precisament fugint d'Artisteu, un escurçó pica Eurídice i mor.
Hola,
sóc nova al grup i aprofito per presentar-me.
Em dic Sandra Hernández i espero formar part del grup de lectura (si tot va bé ens veurem les cares a la trobada amb en Jaume Cabré).
Comentar-vos que va ser precisament aquest autor (en Jaume Cabré) qui em va fer conèixer aquest club, ja que vaig presentar-me a la cita anterior amb tota la il·lusió sense saber que s'havia anulat ... quina decepció! (tinc fills petits i sortir de casa a segons quines hores és una odisea).
La Mercé em va fer cinc cèntims sobre les vostres trobades i no m'hi he pogut resistir.
No he llegit mai Proust malgrat tinc alguns dels seus llibres a casa, la veritat és que em feia mandra.
Però m'heu animat i aquí estic, fent lectura conscient i concentrada.
Això sí, malauradament el llibre que tinc és en castellà (traducció de Pedro Salinas, ja he llegit el post anterior...) però he trobat que demanar-lo a la biblioteca era gairebé una infidelitat.
Hi ha un moment a la pàgina 30 del meu llibre que, quan està presentant al Sr. Swann, fa referència a Virgili "... al pensar que era amiga personal de Aristeo, y que Aristeo después de hablar con ella, iba a hundirse en lo hondo de los reinos de Tetis, en un imperio oculto a los ojos de los mortales ... ".
Em podeu dir exactament a quina obra de Virgili o situació fa referència?
És que m'he perdut aquí malgrat crec que entenc el significat, la sensació que vol il·lustrar respecte al personatge de la tia.
D'altra banda m'agrada la descripció que sovint fa sobre la dinàmica que s'estableix a les relacions, especialment la d'ell (nen) amb la mare o en la descripció que fa sobre el que anomena "la personalidad social".
Descriu literàriament i encertada dinàmiques de mecanismes psicològics inconscients que estan ben definits en el corpus teòric d'aquesta disciplina (sóc psicòloga!).
Bé, doncs moltes gràcies i salut!
A Caldes, i, més concretament, a casa meva, la traducció de la frase seria :
"Durant molt de temps, me'n vaig anar a dormir com les gallines"
Es veu que l'aviram plega veles aviat !!
;-)
Osti, m'alleuja llegir com fins i tot els diferents traductors han pugnat durant temps per plasmar amb exactitud casi obsessiva la primera frase !! ... és un descans per mi o el consol dels tontus, perquè, justament (també m'agrada"encomar" batzegades ... fumava Proust ?) amb aquesta primera frase ja vaig tenir-ne per 3 dies (d'acolloniment)... i això que lo de "colgar" ho fem servir bastant per terres gironines ...
Total, que si la Míriam va a pàgina per dia i jo vaig a frase per 3 dies
crec que estarem apunt per doctorar-nos en cupcakes, ella cap al 2017 i jo més o menys cap al 2035 !!
El llibre m'està agradant moltíssim, ja faré mes endavant algun comentari, però el que no m'agrada tant es la traducció (Pedro Salinas) i vaig buscar alguna cosa sobre les traduccions i vaig trobar això:
Part d'un article de Jordi Llovet publicat a El Pais el 24 des de 2099 : La recerca de Proust
La primera frase d'una novel·la és un repte per a un escriptor, i també per a tot traductor. Això val, especialment, per a l'obra magna de Marcel Proust (1871-1922), À la Recherche du temps perdu , la primera frase de la qual, "Longtemps, je me suis couché de bonne heure", amaga el propòsit de la novel·la entera: presentar l'estat mig de vetlla mig de son que permet una anamnesi, a sacsejades, com a base de la poètica d'aquest enorme llibre. En el cas del traductor, en la primera frase s'hi desvela el to general que farà servir en la seva translació. Així, per exemple, Pedro Salinas no l'encertava gaire quan traduïa: "Mucho tiempo he estado acostándome temprano"; és molt millor: "Durante mucho tiempo me acosté temprano", tal com va escriure Estela Canto. Mauro Armiño va caure en una gran extravagància quan va posar-hi: "Me he acostado temprano, hace mucho", que després va corregir: "Mucho tiempo me acosté temprano", sense que sigui cap meravella. Carlos Manzano, que ha acabat recentment la darrera traducció en castellà deLa recerca proustiana, va retornar a la fórmula més senzilla: "Durante mucho tiempo, me acosté temprano", amb una coma innecessària al mig. (La meva teoria és que Proust puntua de vegades com un asmàtic, a batzegades, igual com Flaubert puntua per mediació de l'oralitat.)
El llibre sencer només ha estat traduït a Catalunya, fins ara, una vegada: és la versió que va encetar Jaume Vidal Alcover i va acabar la seva dona, Maria Aurèlia Capmany. L'any 1986, Vidal havia ofert als lectors, a Llibres del Mall, un tast del que més endavant faria in extenso . En aquella ocasió va escriure: "Durant molt de temps, me n'he anat a jeure d'hora". És molt discutible que Vidal faci servir una forma verbal de pretèrit indefinit -"me n'he anat"- en comptes del pretèrit perfecte perifràstic -"me'n vaig anar"-, que es correspon més exactament amb la tònica de tot el llibre. Però Jaume Vidal, després de pensar-hi uns quants anys, va enviar l'any 1990 una versió definitiva a la impremta (via Columna), en què hi posava una cosa que era un veritabletour-de-force : "Durant molt de temps, em vaig colgar dejorn". Aquí, i en avant, va esclatar, potser, l'aplaudiment dels mallorquins, però també la perplexitat de la major part dels catalans, que no van entendre, amb excepcions, ni el verb "colgar-se" ni l'adverbi "dejorn".
Jo ja l'he començat i haig de dir que he tingut una grata sorpresa ja que pensava que seria molt més difícil de païr, així com Ulisses, però no, és molt més fàcil. El que passa és que només llegeixo una pàgina per dia. Vaig molt a poc a poc. Es molt maco i tendre, com la magdalena de la portada del bloc. Per exemple, el tros en que descriu els petons de la mare a l'anar a dormir m'ha agradat molt.
El que trobo és que fa servir frases molt llargues i subordinades. Jo el que faig és deixar el tros subordinat i anar a llegir el final de la frase i després, torno enrera i em llegeixo el tros del mig. Si, si, fa riure però de moment em va bé....