Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Una obra de John Ford

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

La nostra propera lectura serà una obra de teatre. Es tracta de Llàstima que sigui una puta, de l'original anglès Tis Pity She's a Whore (1633), un text del dramaturg anglès John Ford (Devonshire,1586 - c.1640). La traducció al català és de l’Albert Mestres i l'ha publicada Adesiara Editorial l'any 2010. Serà el mateix Albert qui conduirà la sessió i ens parlarà d’aquest autor contemporani a Shakespeare i d’aquesta obra que aborda l'inquietant tema de l’incest entre germans.


John Ford és l’autor principal i més innovador de la segona generació de dramaturgs elisabetinas anglesos, que va succeir grans figures de l’escena com Cristopher Marlowe, Ben Johnson i, en especial, William Shakespeare. De la seva producció teatral, més aviat breu, en què es combinen les tragèdies, les comèdies i les mascarades, en sobresurt indiscutiblement Llàstima que sigui una puta, que oferim traduïda per primera vegada en català.
                                                                                                                                                                                                   Adesiara Editorial


Hi ha diverses adaptacions teatrals, una pel•lícula titulada Addio, fratello crudele (en espanyol Adiós hermano cruel) rodada en 1971 i dirigida per Giuseppe Patroni Griffi amb Charlotte Rampling, Fabio Testi i Oliver Tobias. També s'ha adaptat per a dansa, òperes....Fins i tot Luchino Visconti la va dirigir per al Teatre de París l'any 1961amb Alain Delon i Romy Schneider.

A la contracoberta hi llegim:


Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor d’una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l’incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada –molt propera a l’humor negre- que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.
 

En aquest enllaç a la revista Visat, del PEN català hi podreu llegir l’acte I, escena II. La declaració d’amor de Giovanni a Annabella.

Llàstima que sigui una puta


 

Nou comentari