« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Mary Nash i Declan Kiberd comenten Ulisses.


Retornem al bloc amb un text impagable de la Mary Nash sobre Ulisses. Amb la lectura de la novel·la la Mary s'ha retrobat amb les seves arrels irlandeses i les comparteix molt amablement amb nosaltres. Ens comenta que el llibre conté tantes referències i associacions indirectes que, per força, se'ns ha de fer difícil d'entendre. I no s'equivoca.

També ha començat un glossari que us aniré penjant en aquest mateix post. De moment hi trobareu les entrades que ha fet fins ara. És un luxe extrem tenir la Mary al nostre club.

Com veieu, arranquem amb força.

ULISSES-JOYCE

MARY NASH

Estic llegint Ulisses i aquí resumeixo algunes idees que planteja Declan Kiberd a la introducció de la versió anglesa que estic llegint. També incorporo algunes idees que potser us poden fer més entenedora la lectura.
Jo estic gaudint enormement de la lectura, perquè és molt suggeridora i m’evoca moltes coses de la història, la literatura i les sagues irlandeses de la meva joventut. La novel•la està plena de referències i jocs d’associacions genials, però difícils d’entendre per un no irlandès.
Joyce va escriure Ulisses entre 1914 i 1921, just durant de la Primera Guerra Mundial i la postguerra i també just després de la revolta de Setmana Santa (Easter Rising) de 1916, un moment transcendental a la història d’Irlanda. El 1916 és quelcom semblant al setembre de 1714, un marc de referència mítica a la història d'Irlanda (mireu glossari) . En aquest context Joyce mostra la seva aversió a la guerra, a la violència i al nacionalisme heroic.
Segons Kiberd, Joyce considera la història com un malson. Es tractava d’una decepció heroica de la qual tot Europa i Irlanda intentaven despertar a la postguerra. Per a Joyce la guerra i la violència són fútils. “Els homes havien matat i mutilat els cossos dels altres en nom de valors abstractes”. Joyce escriu, en canvi, una èpica materialista del cos, amb un relat detallat de les seves funcions i frustracions. Considera que els soldats havien mort en defensa de codis èpics desfasats que permeten l’Odissea. A Ulisses els trets tan ordinaris de Bloom, l’Ulisses modern, esdevé un retret constant respecte al mite antic de l’heroisme militar. Segons Kiberd, Ulisses és una protesta contra els codis sòrdids del militarisme cavalleresc i contra el trist masclisme de la conquesta sexual. Bloom és un home normal que no admet les injustícies del món.
Joyce repel•leix el nacionalisme heroic de la rebel•lió del 1916 com també les seves fonts d’inspiració com el culte a l'heroi mític celta Cúchulainn (mireu glossari) . Rebutja les evocacions heroiques de Yeats i dels herois nacionalistes executats pels britànics després de la revolta de 1916 com el poeta Pearse. Segons Joyce la violència no pot ser redemptora. L´artista s’havia d´ocupar d’allò ordinari i quotidià. A Ulisses posa en qüestió el mite dels irlandesos lluitadors (fighting Irish) en canvi el seu protagonista - una persona insignificant - és l´heroi autèntic o, més ben dit, es tracta d´un antiheroi. De fet, Joyce pretén domesticar allò èpic i posar les al•legacions grandiloqüents a dimensió humana.
Les referències al cos i a totes les funcions s´expliquen a partir de la idea que les rutines banals diàries són importants. Joyce volia atribuir al cos el mateix reconeixement que a la ment, amb més interès encara per afrontar el context d´una Irlanda dominada per l’Església Catòlica on tot allò relacionat amb el cos era tabú i pecat.
Una altra faceta és que es tracta d´una novel•la sense trama.

 

Glossari


Rebel•lió de Setmana Santa 1916
Rebel•lió contra els colonitzadors britànics destinada al fracàs en tenir poc suport dels irlandesos. L’execució de molts dels líders nacionalistes va provocar una onada de suport a favor de la independència.

Home Rule
Reivindicació d'un règim polític sota el govern britànic però amb autonomia de Parlament i de determinades polítiques. Parnell va ser un dels seus grans partidaris.

Parnell
Polític irlandès protestant defensor del Home Rule. De gran líder del nacionalisme irlandès, va passar d´un dia a l´altre a ser rebutjat pel fet de ser un adúlter. Aquí l’Església Catòlica que pretenia controlar el moviment nacionalista hi va jugar un paper molt important en la seva desqualificació.


Clongowes
Escola d’elit per a nois tipus Jesuïtes de Sarrià.

Plantacions
A part del sentit literal, cal recordar les plantacions dels segles XVI i XVII que van traslladar poblacions protestants a diferents indrets del país amb el desplaçament forçós dels natius catòlics. Per això s’explica la presència de la població protestant a l'Ulster( la majoria són puritans procedents d’Escòcia).

D'altra banda, utilitza paraules voluntàriament grolleres en un anglès irlandès. No he vist la traducció al català.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Acabo de llegir la traducció en català i soc franca, m'ha deixat un àmpli mal gust de boca per què no he entès el contingut global de l'obra, el que vol dir l'autor amb totes les situacions descrites, això si, les descripcions són fabuloses, he gaudit de molt bones estones llegint-les.
    Desprès de llegir les vostres explicacions i el glosari, em permeto fer raonaments relacionant el que dieu i el contingut del llibre i se'm van aclarint alguns dels punts més foscos que m'havien quedat. Moltes gràcies i fins aviat. Rosa

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/