« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Propera trobada 23 de maig: Helena de Iannis Ritsos

1470 aprox., Rapte d'Helena, de Liberale da Verona (1441-1526). Avignon, Musée de Petit Palais.

En aquesta entrada, l'Albert Mestres explica la seva relació amb el text de Iannis Ritsos que llegim al Club de lectura. Ell mateix ha dirigit l'obra de teatre que veurem el dia 23 de maig al Teatre Municipal. Ens trobarem a la biblioteca a 2/4 de 8 del vespre per a comentar-la. A les 9 anirem al teatre a veure la representació i, en acabat, soparem a la biblioteca amb tot l'equip. 

Recordeu que l'obra inclou un curtmetratge dirigit per Bernat Mestres, gravat a Can Sala i on hi surten veïns de Caldes.

Aquest és el text que ens fa arribar l'Albert:

Iannis Ritsos (1909-1990) és un dels grans poetes grecs del segle XX. A causa de la seva convicció comunista va ser una mica oblidat després de la seva mort, però en els darrers temps ha estat recuperat tant en grec com en altres llengües, entre elles el català, sobretot a partir de disset poemes que tenen estructura d'alguna manera dramàtica en forma de monòleg. Helena n'és un.
Quan Joan Casas me'n va donar a llegir la seva traducció em vaig sentir immediatament interpel•lat pel text, d’una força poètica i teatral extraordinària. Un personatge, Helena, que em persegueix des del meu text Dos de dos, casada, ja al llindar de la vellesa, amb un Manelic/Menelau de pa sucat amb oli, i a Aquil•les o l’estupor, també un text meu, en tota l’esplendor.

1530-39: Rapte d'Helena de Francesco Primaticio (1504-1570). British Museum.

A l’obra de Ritsos una Helena decrèpita es troba al llit de mort i rep la visita d’un antic amant. L’obra és un monòleg absolut d’Helena. De l’antic amant només en sabem, per l’acotació inicial i final, com entra a casa d’Helena i després en surt, i sobretot com és la seva mirada.

1627-1631c., Rapte d'Helena de Guido Reni (1575-1642).Musée du Louvre, París

En aquesta posada en escena volem forçar al màxim la teatralitat, i per fer-ho recorrem a la imatge projectada, que esdevé part de la ficció mateixa. En algun lloc de la sala hi ha d’haver un monitor de televisió. Per aquest monitor es veu primer la mirada de l’antic amant, personatge mut, com entra a casa d’Helena i després, el director d’escena, o sigui, jo mateix, entrant a l’habitació d’Helena i instal•lant la càmera. A partir d’aquí el públic veu Helena al seu llit desenvolupant el seu monòleg i l’antic amant/director d’escena movent-se per l’escena i retocant els plans, que es retransmeten pel monitor en directe, per on el públic veu l’actor a través de la mirada del director. Veu, i sent, alhora, el cos i la veu de l’actor a sang a la vista nua i l’ull de l’altre personatge, l’antic amant/director, li ensenya la seva visió d’Helena per mitjà dels diferents plans parcials superposats a l’actor. D’aquesta manera la mirada escrutadora, especejadora, de l’antic amant coincideix amb la del director a escena en directe, integrant la imatge projectada a la ficció dramatúrgica i també teatral, i multiplicant la generació de significats complexament interrelacionats.

Albert Mestres

2010, Helena de Troia, de Asli Kutluay (1970) 

 

FITXA OBRA HELENA

Autor: Iannis Ritsos

Direcció: Albert Mestres

Intèrpret: Quimet Pla

Escenografia: José Menchero

Vestuari: Raquel Bonillo

Vídeo: Bernat Mestres

Traducció: Joan Casas

Preu entrades: 8 € anticipades, 10 € a taquilla

Cartell 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/