Oriol Molas Grau. "El llapis vermell". Edicions de 1984, 2023

"Segona persona del singular" és el títol d’una novel·la de S. Kashua publicada per Edicions de 1984 fa quasi deu anys.
Encara que no hi té res a veure, la segona persona també és la veu que ha triat l'Oriol Molas per entrar a la mateixa editorial per la porta gran amb el seu "Llapis vermell" a la butxaca.
Un text nou i agosarat, doncs, tant en el fons com la forma: una declaració d'intencions de bon principi.

El narrador parla amb el nen que va ser i amb l'home edificat sobre un passat traumàtic. I ho fa en segona persona com si es mirés al mirall. Haurem de patir amb ells durant 185 pàgines per saber qui és aquest "TU", aquesta part esqueixada que s'arrossega amb el temps. 
Seguirem els seus passos per passadissos tètrics per destapar unes ferides que només la literatura pot llepar. Potser amb horror, potser confirmant velles sospites, però sempre amb un interès que no decau i conduïts per una llengua molt fluïda.

"El llapis vermell" és una immersió en un pou de merda on m'hi he enfangat dues vegades: buscant primer dolor, acció, argument, denúncia per acabar descobrint sorpresa, tendresa, pistes i complicitats.
Ara que es parla sovint de bullying educatiu i pederàstia religiosa no deu ser fàcil trobar un equilibri artístic lluny de la morbosositat i els llocs comuns, que no es limiti a plorar greuges, assenyalar víctimes i culpables, que no caigui en el xantatge emocional.
Que consti que no l'estic comparant amb altres llibres o autors, perquè és l’únic que he llegit sobre aquest tema i n'he quedat admirada. L'he trobat molt creïble i ben resolt.
"El llapis vermell" no és un relat dramàtic, ni oportunista, ni autobiogràfic (espero!), ni carrincló.
És una bona novel·la perquè conté elements originals inspirats en fets reals però no abusa de l'abús (disculpeu el joc de paraules). Incorpora dosis justes d'innocència i mala llet, fins i tot detalls simpàtics malgrat el fred ambiental. Fins i tot són coherents els aspectes gastronòmics d'un sopar d'ex alumnes amb massa pretensions: qui demana tomàquet amb burrata i pesto a un restaurant o és vegetarià, o està a règim o és un loser nat.

L'autor és un Oriol Molas adult que ha tingut la bona idea de reciclar els seus poemes dels vint anys com a homenatge als somnis que mai no ha abandonat. Humor i llum, que mai no faltin!

"El llapis vermell" serà un èxit per Sant Jordi, segur, i és carn de clubs de lectura. Hi ha debat, hi ha substància, hi ha estil. Hi ha el retrat d’un món en extinció (els escolanets de poble, per exemple). Provoca grans reflexions i està ple de perquès sense respondre, d'oportunitats perdudes, del que podria haver estat i no va ser i també tot el contrari: allò que ens hauríem pogut estalviar si no fos...

Surt a la venda l'u de març del 23, gairebé coincidint amb les preinscripcions de secundària. Més enllà del gust per la lectura, tant de bo provoqui molts "me too" mirant enrere i molts "nunca mais" en el futur.