Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Esponellà Núria"

Núria Esponellà respon a "7 de saber"

Núria Esponellà, escriptora i assídua col·laboradora de les biblioteques públiques, assistirà demà dimarts 22 d'abril al Club de Lectura de la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres per explicar el procés de creació de les seves novel·les i especialment de la darrera: Una dona d'aigua

1. - Faig aquesta feina perquè és la que m'agrada més, per damunt de tot; em permet comunicar amb moltes persones d'una manera especial, conèixer lectors, intercanviar opinions i compartir experiències. Escric des que tinc ús de raó, per plaer i per necessitat d'expressar i d'entendre la vida i les relacions personals, tan complexes! Professionalment m'he dedicat a la docència, també de manera vocacional; per escriure, he renunciat a tenir un sou segur i he hagut de superar molts reptes. Per a mi l'escriptura és un camí de creixement personal, un exercici de fidelitat i de compromís.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...
És difícil, gairebé impossible definir-ho amb un sol qualificatiu. En tot cas, puc parlar d'un "estil poètic" que aprofundeix en els detalls i en els personatges; això em diuen els lectors. Intento trobar la paraula justa a l'hora d'expressar sentiments i accions, captar el batec de la vida i descriure a fons tot el que em transmet la natura.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és a la Casa de Cultura de Girona, quan estudiava batxillerat. Em revé la imatge d'una llum groguenca, em veig regirant fitxes als calaixets de l'arxiu, en silenci.

4.- Penso que les biblioteques són espais de calma i de coneixement que han aconseguit transformar-se i incorporar les eines tecnològiques al servei dels lectors.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat Anna Karenina de Tolstoi, una novel.la increïble: conté tots els matisos dels sentiments humans.

6.- Llegir és recomanable per tenir criteri propi i aconseguir ser més lliures i no deixar-nos enganyar ni manipular.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Per què no véns a veure'ns més sovint?

Núria Esponellà: Rere els murs

Núria Esponellà (Celrà, 1959), a la dreta, escoltant la presentació de la Marta Vilella.

És filòloga i professora. Inicia la seva trajectòria literària en la poesia. És autora de novel·les com Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (Premi Ciutat de Badalona,2000), Temps de silenci (novel·la basada en la sèrie televisiva, 2002) , Sunitha (2003), una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia i La Travessia (2005).

Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals cal destacar el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar ( 1994), el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina, prologat per Miquel Martí i Pol (2001).

També li ha estat atorgat el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia.

[Font: AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]

La foto que il·lustra aquest post es va fer a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí durant la tertúlia literària "Llegim?" dedicada a La Travessia (28 de març de 2011). Però de fet el darrer GIROGLÍFIC es referia a la novel·la Rere els murs, que l'autora ha estat promocionant a les nostres biblioteques des de finals del 2010 fins a finals del 2011, en una marató que l'ha portada a Begur, Santa Coloma de Farners, Roses, Sant Hilari, Vilobí, Blanes, Santa Cristina d'Aro, Figueres, Sarrià de Ter, Arbúcies i Llançà. També van gaudir d'aquesta novel·la els clubs de lectura de Calonge, Palamós i Hostalric, entre d'altres.

La novel·la està ambientada al monestir de Sant Pere de Rodes al segle XII i va ser premiada amb el Nèstor Luján de novel·la històrica 2009.

Tot un exemple de col·laboració entre els autors i els lectors, amb la biblioteca pública com a espai d'acollida i de trobada. Moltes gràcies, Núria, esperem que en tinguis tan bon record com tots nosaltres!.

 


 

Travessia literària

Ahir al vespre, el club de lectura "Llegim?" de la biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí va comentar La Travessia, de Núria Esponellà, amb presència de l'autora, de la qual ja hem parlat altres vegades en aquest blog.

La Marta Vilella i l'Angelina March, un parell de joies bibliotecàries que de tant en tant ens regala la natura, han resumit breument les seves impressions del dia després:

 


"...el llibre i l'escriptora poden agradar més o menys als lectors, però el que si et volíem dir és que la Núria és una persona entregada a la seva professió. Va ser molt curiós perquè va portar “les entranyes” del llibre, tots els papers esborranys escrits a llapis i colorins de com creava els personatges, la seva vida, la relació amb els altres personatges, els capítols.....i això va agradar a tothom ja que no ens ho havia explicat mai cap escriptor. Com va dir Miquel Martí Pol d’ella, “és una dona amb veu pròpia, amb un món interior molt ric i amb gran capacitat per expressar-lo”. Això és el què ens va transmetre a tots".

Gràcies, noies. de veritat que feu venir ganes de venir-vos a escoltar, a totes plegades!

Quin ambient ! Més acollidor que la sala d'estar de casa...

Els murs interiors

La Núria Esponellà és una treballadora infatigable.

Pel 2011 ja té confirmades una vintena de trobades a les biblioteques de la província de Girona, de punta a punta, i està a punt de traslladar el seu èxit a la resta del país.

En declaracions exclusives per a "Llibres i Companyia" encara ha tingut temps de compartir en línia alguns dels seus secrets:
Núria, com valores la teva experiència als clubs de lectura de les biblioteques?

Després d’un any de la publicació de  Rere els murs, encara no hi ha dia que no rebi nous ímputs de lectors que s’han llegit la novel.la.
Per a mi, que porto més d’una dècada dedicada intensament a l’escriptura, aquest llibre ha significat una experiència increïble, un desafiament a la vida efímera dels llibres que habitualment publiquem els autors.

Portem quatre reedicions, una traducció al castellà i al norueg i s’estan enllestint una nova edició de butxaca en castellà i una altra en català (La butxaca, d’edicions 62)


L’experiència de visitar biblioteques és molt enriquidora.

Acostumo a parlar del procès de creació de la novel.la. De vegades també abordo temàtiques que solen girar a l’entorn de la lectura com a font de recreació i als elements amb què treballem quan escrivim ( bàsicament, el temps i la memòria). Explico les motivacions que m’impulsen a escriure i el treball de documentació que ha suposat per a mi Rere els murs, les fases de creació de l’obra i el temps d’escriptura. Els assistents sempre participen activament, amb comentaris i preguntes i se sol produir un intercanvi d’opinions que crec que és molt útil per a ambdues parts.

Què ha representat  Rere els murs en la teva carrera literària?

Aquesta obra va suposar per a mi un embaràs de gairebé quatre anys a temps complet, un gran esforç de documentació i un any continuat d’escriptura. Durant tot el procés de documentació m’he hagut d’enfrontar a les incògnites que envolten la història del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, un dels més antics i desconeguts, sobre el qual no existia fins ara cap obra de ficció. He perseguit mestres escultors que m’expliquessin les tècniques de l’ofici, he passat hores en arxius i biblioteques i he muntat a cavall.

Per tal d’aprofundir en el tema m’he submergit completament en el lloc (vaig dormir i cantar durant la nit en el monestir per impregnar-me de les sensacions que podia haver tingut el protagonista principal de la història, un jove orfe que descobreix l’amor i vol alliberar-se de la servitud a l’abat, però que abans haurà d’enfrontar-se als fantasmes del seu passat).

Amb aquesta obra també he volgut parlar de la capacitat de transformació que suposa l’amor i de la recerca de la llibertat, no tant com una lluita contra els condicionaments socials (els murs del monestir) sinó una conquesta interior per alliberar-se dels prejudicis, autolimitacions i fantasmes que tots arrosseguem (els murs interiors) i que, en aquest cas, ha de vèncer el protagonista principal. Però la novel.la és també la història d’un amor innocent enmig d’un món hostil en el qual el vent, la tramuntana, simbolitza l’anar i venir de les emocions que ens impulsen a tots.
Escriure aquesta història m’ha permès retrobar-me amb les novel.les d’aventures de Dumas i Verne que vaig llegir a la infantesa. Crec que finalment, n’ha resultat una novel.la d’aventures ben documentada i, per damunt de tot, he intentat fer un relat molt visual i precís perquè el lector se l’imagini al detall.

Gràcies per tot, Núria, i que no perdis mai l'entusiasme.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/