Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Roses"

Josep Maria Fonalleras respon a "7 de saber"

Josep Maria Fonalleras ha assistit als clubs de lectura de les biblioteques de Sarrià de Ter, Roses, Vilobí d'Onyar, St. Gregori, Tossa de Mar i Sant Pere Pescador per parlar amb els lectors de Climent.

1. - Faig aquesta feina ... no sé gaire per què. Ningú no espera que jo escrigui, excepte jo mateix, que m'hi trobo i vaig fent. Com que no és imprescindible, acaba essent necessari.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

Això pla és difícil. Un sol adjectiu? Formal. En el sentit de subjecció a la forma com a categoria fins i tot moral. En tot cas, vull dir, preocupat per la forma, per l'estil. Qualsevol història, qualsevol pensament, ens arriben a través de la manera com ens arriben.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és de petit, amb el meu pare, a la Biblioteca de la Casa de Cultura de Girona. Hi remenava tintins i ell remenava diaris i llibres sobre medicina i sobre filosofia. Sobre la mort, per ser exacte, des de la filosofia i la medicina.

4.- Penso que les biblioteques són un calaix, un armari, una calaixera, una còmoda. Un recinte i un receptacle. Un tàlem on es consuma l'amor i on es practica la poligàmia (sempre literariament, és clar)

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment el vaig llegir quan estudiava batxillerat i ara encara hi penso, tot i que no sé on és. Era la traducció castellana de Retrat de l'artista com a cadell, un recull de narracions del poeta Dylan Thomas.

6.- Llegir és recomanable per respirar.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és quin llibre estàs escrivint ara? Tampoc no l'hauria contestat, que consti.

La tertúlia literària com a doble lectura

Possiblement la lectura sigui una activitat que aparentment poc té a veure amb el grup, la diversió, el soroll i la conversa. Segons com es miri l'exercici mateix de la lectura ens obliga a l'aïllament, al replegament en un mateix, a la concentració, a la fugida de la realitat i l'exili a una terra construïda amb paraules. De fet, la lectura és sempre un acte quixotesc, on la ficció sempre guanya a la realitat.
Segurament si parlem de compartir experiències, fantasies, històries, llegendes i relats, la tradició oral era molt més efectiva, però l'aparició del llibre va esdevenir la mort lenta i inexorable d'aquell art mil·lenari de la narració que havia acompanyat els homes.

Tot i que la lectura solitària del llibre acabaria imposant-se, allò que no s'ha perdut mai és el plaer de compartir aquesta lectura, tornar a reviure allò que van sentir en llegir aquell paràgraf o veure com l'altre també es va emocionar amb aquella història és sens dubte un dels petits grans plaers. Tots nosaltres hem tingut amics lectors, persones amb qui parlem sovint més de llibres que de la vida real, més dels problemes morals dels personatges de Dostojevskij que dels nostres mateixos, més de la trama i l'estructura de Los detectives salvajes que de la nostra tècnica funambulista per arribar a fi de mes.

Però cal dir que el Club de Lectura o la tertúlia literària no és simplement posar en comú el que hem llegit (si pensem així ens equivoquem i no valorem prou allò que de creatiu té el fet compartir), perquè aquesta posada en comú aporta noves visions, nous detalls, noves valoracions que la primera lectura havia deixat oculta per a uns o havia jutjat com a insignificants per a altres, i que ara es descobreixen com a essencials. El resultat del club de lectura no és una relectura del llibre, sinó una altra cosa. És una nova lectura que assimila allò que havien deixat de banda, una lectura molt més rica en matisos, fruit d'allò que alguns anomenen intel·ligència col·lectiva i que no hauríem estat capaços possiblement d'arribar de forma individual. És una doble lectura que analitza la ficció de la novel·la, però també de la vida mateixa i de les complexes relacions humanes.

Toni Martínez, coordinador del grup de lectura de la Biblioteca Jaume Vicens i Vives de Roses
www.aticaemporda.com

Els clubs de lectura infantils, el primer graó: aprendre a ser crítics

A Roses fem el club de lectura infantil i juvenil des de fa 5 anys. El que va començar amb una hora del conte per “als que ja són més grandets” s’ha anat convertint cap als Joves lectors, un espai on, a partir d’una lectura proposada, els nens i nenes d’entre 7 i 9 anys (aquest últim curs també els de 6 i 7 anys) participen en un seguit d’activitats relacionades amb la lectura.

L’opinió i el punt de vista dels usuaris la captem, de moment, amb els seus comentaris o comportaments una vegada exposats els exemplars que entre totes les biblioteques ens envieu. És llavors que comença el comptagotes de pares, mares i nens que vénen a buscar el llibre. Els assidus ja coneixen el funcionament i s’esperen a fer el préstec al final o quedar-se el llibre fins el darrer dia per així poder-lo repassar; n’hi ha que directament vénen a apuntar-se al “concurs”, d’altres que entre setmana vénen a fer-nos preguntes enrevessades sobre els personatges o l’argument, per intentar anticipar-se o descobrir algun dels jocs que els proposarem i, malauradament, alguns volen llegir-se el llibre però no participar a l’activitat. Aquests comportaments fan qüestionar-nos si els participants entenen ben bé l’objectiu de l’activitat, tot i així, creiem en un enfocament més lúdic de l’activitat, ja que, des de la biblioteca, els objectius són clars: gaudir de la lectura, assimilar-la, ser capaç de reflexionar i ser crítics i, finalment, tenir més ganes de llegir noves propostes.

Per aconseguir aquests 4 objectius, el club de lectura consta de 3 parts:

  • la primera és la individual, la més reflexiva, dedicada a la crítica
  • la segona part es dedica a diferents aspectes de llibre: argument, personatges, temàtiques relacionades, etc. I és on els participants s’ho passen més bé. S’acostuma a treballar amb dos o tres grups i hi ha un sistema de puntuació, la qual cosa motiva molt els participants. Tot i que no hi ha mai un premi, procurem que tots marxin amb un llibre per llegir a casa, això sí.
  • Finalment, la darrera part de l’activitat es dedica a potenciar la lectura amb la presentació de llibres relacionats, ja sigui la segona part del llibre llegit, altres títols de la col·lecció, més títols de l’autor, llibres de la mateixa temàtica, etc. El que es podria dir una bibliografia relacionada.

Mes rere mes treballem perquè això sigui possible amb la tria del llibre i les activitats. Inevitablement dediquem moltes hores a la preparació de la segona part del club de lectura, perquè sabem que és el moment que els nens i nenes s’animen i participen més. Tanmateix, la part crítica i reflexiva és sempre la més difícil d’aconseguir; som conscients que per als nens i nenes d’aquesta edat no és fàcil allunyar-se de la història i fer una valoració crítica; per això els donem eines per fer-ho més fàcil i si més no, aconseguim que es plantegin diversos aspectes de la història. La valoració es fa a dos nivells; primer un de concret a través de pissarretes individuals on cada participant valora aspectes concrets de la novel·la, per exemple: les il·lustracions; i, a continuació, cada participant, en base al resultat del nivell anterior i de la seva visió particular, fa una valoració global del llibre que expressa amb una bola de plastilina d’un color determinat.

Tot i la nostra insistència en la crítica i valoració del llibre, molts d’ells valoren més positivament la part lúdica, cosa que personalment entenc perfectament. Valorar, reflexionar sobre un llibre no és una tasca fàcil; requereix experiència, i, si a més es vol ser crític, cal molta lectura prèvia. Fins i tot als adults sovint ens falten eines o arguments per a la crítica.

Tanmateix, el nostre objectiu per al club de lectura dels Joves lectors està cobert si aconseguim un primer nivell: que els lectors es plantegin la reflexió, que sàpiguen que abans de dir si un llibre els ha agradat o no, s’ha de plantejar més d’un aspecte, i s’adonin, també, que si han llegit molts llibres podran establir més comparacions, i a partir d’aquestes dir quin els ha agradat més. Donar als nens i nenes eines d’aquest tipus des d’un punt de vista lúdic és apostar pel foment i el gaudi de la lectura en els infants i joves, un dels nostres objectius prioritaris. Nivells més elevats en la valoració i la crítica dels llibres vindran més tard; sabem que estem ajudant a crear lectors que si de ben petits comencen i des de la biblioteca en podem fer un bon seguiment amb activitats com les explicades i amb recomanacions, els acompanyarem perquè de grans siguin grans lectors interessats en la crítica i en participar i gaudir dels clubs de lectura d’adults.

Glòria Puigdevall, Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses

 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/