Giroglífics 2011, el "making off"
Només juga, diverteix-te i gaudeix del joc (Michael Jordan)
Jo crec que hauria d'inventar un joc en el que ningú guanyés (Jorge L. Borges)
Des d'octubre a desembre del 2011, cada dilluns s’ha proposat un enigma literari per animar el blog de Llibres i Companyia.
Ha estat una tardor ben acolorida i retratada, plena de satisfaccions i sorpreses.
El blog ha registrat un allau de noves visites, però l’objectiu -per Shakespeare!- no era en cap moment fer pujar les estadístiques. Preteníem recordar títols i autors d’una manera divertida i poc costosa. Parlem del cost econòmic, perquè la dificultat d’endevinar-ho era relativa, només calia un xic d’imaginació i/o un bon catàleg.
El toc gironí va ser un valor afegit, per presumir d’allò que tenim i demostrar que no té res a envejar als productes d’importació. En poques paraules, vam voler fer protagonistes els nostres escriptors. Vam mirar que hi hagués un equilibri entre homes i dones, antics i moderns, clàssics i novells. Si algú no hi ha sortit, no ha estat per cap criteri de selecció que no fos estrictament geogràfic, potser perquè els seus títols no eren fàcils de “giroglificar”.
Hem escollit autors consagrats, encara que no fos l’any del seu centenari. I altres menys coneguts, en senyal d’agraïment i homenatge a una tasca que, per desgràcia, mai no es reconeix prou.
Un dimecres extra, vam col•laborar amb un dels pioners del món blogaire català, que de jocs literaris, constància i coneixements en pot donar exemple, i junts vam fer un regal a un gran savi que viu a l’exili (i ens llegeix!).
De propina, vam sortir per la “tele”. En un telenotícies local, d’acord, sense fer rècords d’audiència... però ens van donar 10 minuts de glòria per parlar d’allò que ens apassiona més, que és la lectura.
3 mesos recollint agraïments, felicitacions, somriures i comentaris.
13 setmanes fent de paparazzis des de la Fundació Pla fins el cementiri de Lloret, barallant-nos amb l’escàner i el photoshop, buscant sobres de correu aeri per les llibreries i altres peripècies molt interessants.
Però la part més gratificant, la que ha valgut més la pena, la que mai reflectirà Google Analytics, és la complicitat amb els autors. Els vius, és clar, amb els altres encara no hem aconseguit comunicar-nos-hi:
Les cartes meravelloses que ens ha escrit en Joaquim Carbó, ídol de tantes infàncies; la modèstia d’en Lluís Muntada; les paraules, poques però justes, d’en Miquel Martín; l’agraïment d’en Salva Macip, un geni sense fums; la disponibilitat total i absoluta de l’Agustí Vehí; la resposta immediata d’en Vicenç Pagès; el suport dels companys d’ofici.
Les persones són les que donen sentit a aquests edificis tan útils i tan estesos que anomenem biblioteques. Els que llegeixen i participen, per una banda, i els que les omplen de contingut, escrivint unes quantes pàgines diàries que alegren la vida.
Esperem que sorgeixin moltes més ocasions de col•laboració. De moment, moltes gràcies i FELIÇ ANY NOU!
