[Crònica de Joan Serra, bibliotecari]

El divendres 24 de febrer de 2012 van gaudir de la presència al Club de Lectura de Llançà de l’Andreu Martín,  autor de l’obra escollida per a la trobada d’aquest mes : Cabaret Pompeya ( Premi Sant Joan Unnim 2011).

La novel·la s’inicia a la compulsa Barcelona dels anys vint, quan els joves Miquel i Víctor coneixen en Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre en Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista..

En aquesta novel·la històrica i policíaca, l’autor ens ofereix un passeig per una ciutat plena de violència i d’obrers vivint en condicions de gran precarietat, mentre l’activitat industrial creava enormes riqueses. Els personatges centrals tenen tota la força i la credibilitat necessàries per convertir-nos en testimonis impacients de les seves vicissituds, i hom s’adona al final que no són més que víctimes d’uns esdeveniments que no poden controlar. L’autor amb aquesta novel·la, fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones. La recreació de la vida en aquella Barcelona de la primera meitat del segle XX, que sembla gairebé impossible de creure vista des de la ciutat moderna i fashion del segle XXI, és sense dubte un dels grans atractius de la novel·la, juntament amb la prosa directa i amena de l’autor, que s’ha bolcat en aquest projecte de manera especial perquè es basa en moltes històries que va sentir a la seva família, tants als seus pares com a un oncle que va deixar un recull escrit de les seves vivències per l’Europa de la segona guerra mundial

L’Andreu Martín, des d’un bon principi va aconseguir atrapar als assistents a través de les explicacions del procés de creació i documentació tant dels personatges com de la trama de la novel·la.

Crònica de la Cristina Rufí, directora de la biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí i l'Estartit,  enviada especial per a "Llibres i Companyia" a la desembocadura del Ter:

El passat divendres dia 27 de gener ens va venir a visitar en Javier Zuloaga al nostre club de lectura. Ell és un escriptor amb curiositat, capaç d’entendre totes les realitats que envolten una societat, només cal donar un cop d’ull al seu blog, ple de dades interessants sobre història, política i societat. És periodista i encara que actualment no n’exerceixi, com a tal li agrada descriure diferents mons i escenaris socials. A Librería Libertat vol mostrar aquesta complexitat , però no ho fa a través de la descripció, sinó que crea una trama amb totes les tècniques de la narrativa literària de ficció.

El tronc principal de la novel·la és la unió de quatre personatges arran d’un fet, un tret dins la Librería Libertad, a ple barri del Raval. Així és com comença i així és com atrapa la novel·la. Els lectors presents al club de lectura vam estar d’acord que la Laia, un dels quatre personatges principals, està molt ben construït i que sobta el fet que sigui una noia i a més a més jove. En Javier ens va recalcar que sempre es documenta i que tot té una base real. Després altres personatges secundaris entren en escena: una gitana, una pianista jubilada, els propietaris de la llibreria, un comissari jubilat... La trama es va teixint fins al final, quan una frase final molt ben aconseguida ens confirma el que podríem haver sospitat abans.

En definitiva, Librería Libertad és una novel·la coral, policíaca, distreta i capaç d’ensenyar-nos diferents vessants del món que ens envolta. Si no l’heu llegit us animem a fer-ho, sinó només cal esperar, sí, esperar que arribi aquesta quarta novel·la que ens va dir que tenia molt avançada. O si ho preferiu llegir alguna de les seves dues novel·les anteriors. Ja ho sabeu, des de la biblioteca sempre us    convidem: Llegim? (*)

NOTA: Llegim? és el nom del grup de lectura de la biblioteca Pere Blasi, que està a punt de complir els 5 anys de vida.

Al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona (carrer Bernat Boades, 5) disposem d'un lot de 20 exemplars de Librería libertad destinats al préstec per a clubs de lectura.

El 18 de gener de 2012, David Cirici va presentar a Banyoles la seva darrera obra, I el món gira,  inspirada en el cas Millet i guanyadora del premi Prudenci Bertrana de novel·la 2011.

La Biblioteca de Banyoles, amb la col·laboració de la llibreria L'Altell, va organitzar la trobada amb l'autor, escriptor, filòleg, guionista, publicista i col·laborador del diari Ara.

L'obra, publicada per Columna, és, segons el mateix autor, "una novel·la de realisme sociològic, un retrat d'un moment de crisi amb una mirada irònica".

En aquest enllaç podeu sentir un fragment de la transmissió que va oferir Ràdio Banyoles.

Les properes sessions de clubs de lectura basades en aquesta obra tindran lloc a la biblioteca Just M. Casero de Girona (21/3/12) i la Ramon Vidal de Besalú (27/4/12).

En vistes de l'èxit de l'edició 2010, els bibliotecaris gironins repetirem la sessió de formació amb Sebastià Bennassar, expert en literatura i especialitzat en gènere negre.

Raymond Chandler, James McCain, Larsson i Fred Vargas ens faran companyia per 5 horetes... però també hi haurà un lloc destacat per Camilleri, Vázquez Montalbán, Ferran Torrent i molts d'altres.

Esperem que els coneixements adquirits repercuteixin en els nostres lectors, no pas per planificar assassinats sinó per aconsellar lectures, organitzar cicles de clubs de lectura i moure'ns amb seguretat en el fascinant univers dels lladres i serenos.

Ahir al vespre, el club de lectura "Llegim?" de la biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí va comentar La Travessia, de Núria Esponellà, amb presència de l'autora, de la qual ja hem parlat altres vegades en aquest blog.

La Marta Vilella i l'Angelina March, un parell de joies bibliotecàries que de tant en tant ens regala la natura, han resumit breument les seves impressions del dia després:

"...el llibre i l'escriptora poden agradar més o menys als lectors, però el que si et volíem dir és que la Núria és una persona entregada a la seva professió. Va ser molt curiós perquè va portar “les entranyes” del llibre, tots els papers esborranys escrits a llapis i colorins de com creava els personatges, la seva vida, la relació amb els altres personatges, els capítols.....i això va agradar a tothom ja que no ens ho havia explicat mai cap escriptor. Com va dir Miquel Martí Pol d’ella, “és una dona amb veu pròpia, amb un món interior molt ric i amb gran capacitat per expressar-lo”. Això és el què ens va transmetre a tots".

Gràcies, noies. de veritat que feu venir ganes de venir-vos a escoltar, a totes plegades!

Quin ambient ! Més acollidor que la sala d'estar de casa...

Per al proper dia 24 de març, a la biblioteca Jaume Vicenç Vives de Roses (Alt Empordà) han preparat una tertúlia literària amb l'escriptor Vicenç Pagès  i Els jugadors de Whist.
Tal com van fer el passat mes de gener amb l'escriptora Núria Esponellà i al mes de maig amb la Maria Rosa Font, el que es proposa és una ruta literària per l'Empordà a partir de diferents autors.

La biblioteca de Roses té el seu blog del club de lectura, i s'hi troben materials molt interessants, com l'audiovisual amb l'autor llegint fragments de la novel·la que podeu visualitzar aquí.

La Núria Esponellà és una treballadora infatigable.

Pel 2011 ja té confirmades una vintena de trobades a les biblioteques de la província de Girona, de punta a punta, i està a punt de traslladar el seu èxit a la resta del país.

En declaracions exclusives per a "Llibres i Companyia" encara ha tingut temps de compartir en línia alguns dels seus secrets:
Núria, com valores la teva experiència als clubs de lectura de les biblioteques?

Després d’un any de la publicació de  Rere els murs, encara no hi ha dia que no rebi nous ímputs de lectors que s’han llegit la novel.la.
Per a mi, que porto més d’una dècada dedicada intensament a l’escriptura, aquest llibre ha significat una experiència increïble, un desafiament a la vida efímera dels llibres que habitualment publiquem els autors.

Portem quatre reedicions, una traducció al castellà i al norueg i s’estan enllestint una nova edició de butxaca en castellà i una altra en català (La butxaca, d’edicions 62)

L’experiència de visitar biblioteques és molt enriquidora.

Acostumo a parlar del procès de creació de la novel.la. De vegades també abordo temàtiques que solen girar a l’entorn de la lectura com a font de recreació i als elements amb què treballem quan escrivim ( bàsicament, el temps i la memòria). Explico les motivacions que m’impulsen a escriure i el treball de documentació que ha suposat per a mi Rere els murs, les fases de creació de l’obra i el temps d’escriptura. Els assistents sempre participen activament, amb comentaris i preguntes i se sol produir un intercanvi d’opinions que crec que és molt útil per a ambdues parts.

Què ha representat  Rere els murs en la teva carrera literària?

Aquesta obra va suposar per a mi un embaràs de gairebé quatre anys a temps complet, un gran esforç de documentació i un any continuat d’escriptura. Durant tot el procés de documentació m’he hagut d’enfrontar a les incògnites que envolten la història del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, un dels més antics i desconeguts, sobre el qual no existia fins ara cap obra de ficció. He perseguit mestres escultors que m’expliquessin les tècniques de l’ofici, he passat hores en arxius i biblioteques i he muntat a cavall.

Per tal d’aprofundir en el tema m’he submergit completament en el lloc (vaig dormir i cantar durant la nit en el monestir per impregnar-me de les sensacions que podia haver tingut el protagonista principal de la història, un jove orfe que descobreix l’amor i vol alliberar-se de la servitud a l’abat, però que abans haurà d’enfrontar-se als fantasmes del seu passat).

Amb aquesta obra també he volgut parlar de la capacitat de transformació que suposa l’amor i de la recerca de la llibertat, no tant com una lluita contra els condicionaments socials (els murs del monestir) sinó una conquesta interior per alliberar-se dels prejudicis, autolimitacions i fantasmes que tots arrosseguem (els murs interiors) i que, en aquest cas, ha de vèncer el protagonista principal. Però la novel.la és també la història d’un amor innocent enmig d’un món hostil en el qual el vent, la tramuntana, simbolitza l’anar i venir de les emocions que ens impulsen a tots.
Escriure aquesta història m’ha permès retrobar-me amb les novel.les d’aventures de Dumas i Verne que vaig llegir a la infantesa. Crec que finalment, n’ha resultat una novel.la d’aventures ben documentada i, per damunt de tot, he intentat fer un relat molt visual i precís perquè el lector se l’imagini al detall.

Gràcies per tot, Núria, i que no perdis mai l'entusiasme.

El grup de lectura de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) va tenir una llarga conversa literària amb l'escriptor Toni Sala prenent com a punt de partida la novel·la Marina.

Va ser el dijous 9 de desembre a l'acollidora biblioteca muncipal Baldiri i Reixach.

Trobareu la crònica redactada per la nostra companya Isabel Pernal aquí.

El comentari de David Madueño al blog Llunàtic, aquí. i el de la biblioteca Ca n'Altimira, aquí.

 

Teresa Solana (Barcelona, 1962) és filòloga, traductora i escriptora.

Coneguda per haver guanyat la tercera edició del premi Crims de Tinta amb Negres tempestes, abans havia publicat Un crim imperfecte i Drecera al paradís, dues novel·les protagonitzades per dos germans bessons detectius, que han tingut un gran èxit de públic i ressò internacional.

Justament del seu crim imperfecte es parlarà en presència de l'autora al grup de lectura de la biblioteca de CALDES DE MALAVELLA. Hi esteu tos convidats el divendres 3 de desembre a 2/4 de 8.

Per a més informació, seguiu aquest blog, original, interessant, i personalíssim. Com tot el que fan a Caldes!

Organitzat pel Punt de lectura de Sant Narcís (Plaça Assumpció, 27 deGirona), demà dimarts 16 de novembre a les 20 h. tindrà lloc la segona xerrada del Cicle EL PLAER DE LLEGIR, a càrrec de Margarida Casacuberta, amb el títol: ELS CLÀSSICS CATALANS CONTEMPORANIS.
Margarida Casacuberta és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1987). El 1993 es doctora amb una tesi sonre Santiago Rusiñol. Des del 1994 és professora titular de Literatura Contemporània, del Departament de Filologia i Filosofia de la Universitat de Girona.
L'acte és lliure i obert a tothom. Com diu el seu tríptic: "De lectors per a lectors". Valdrà la pena!