Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Porqueres"

Núria Esponellà respon a "7 de saber"

Núria Esponellà, escriptora i assídua col·laboradora de les biblioteques públiques, assistirà demà dimarts 22 d'abril al Club de Lectura de la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres per explicar el procés de creació de les seves novel·les i especialment de la darrera: Una dona d'aigua

1. - Faig aquesta feina perquè és la que m'agrada més, per damunt de tot; em permet comunicar amb moltes persones d'una manera especial, conèixer lectors, intercanviar opinions i compartir experiències. Escric des que tinc ús de raó, per plaer i per necessitat d'expressar i d'entendre la vida i les relacions personals, tan complexes! Professionalment m'he dedicat a la docència, també de manera vocacional; per escriure, he renunciat a tenir un sou segur i he hagut de superar molts reptes. Per a mi l'escriptura és un camí de creixement personal, un exercici de fidelitat i de compromís.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...
És difícil, gairebé impossible definir-ho amb un sol qualificatiu. En tot cas, puc parlar d'un "estil poètic" que aprofundeix en els detalls i en els personatges; això em diuen els lectors. Intento trobar la paraula justa a l'hora d'expressar sentiments i accions, captar el batec de la vida i descriure a fons tot el que em transmet la natura.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és a la Casa de Cultura de Girona, quan estudiava batxillerat. Em revé la imatge d'una llum groguenca, em veig regirant fitxes als calaixets de l'arxiu, en silenci.

4.- Penso que les biblioteques són espais de calma i de coneixement que han aconseguit transformar-se i incorporar les eines tecnològiques al servei dels lectors.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat Anna Karenina de Tolstoi, una novel.la increïble: conté tots els matisos dels sentiments humans.

6.- Llegir és recomanable per tenir criteri propi i aconseguir ser més lliures i no deixar-nos enganyar ni manipular.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Per què no véns a veure'ns més sovint?

Hi havia una vegada...

Tot i que coneixia aquest blog, això de fer la meva primera aportació com a directora de la biblioteca Carles Fontserè de Porqueres em fa una mica de respecte, i més encara quan llegeixo en la presentació del grup de treball que sou aquest 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres a l'any entre altres heroïcitats. 

No sé si reuneixo tots aquests requisits, eh?. He de confessar, sense vergonya, que alguna vegada he apagat un llibre per encendre la tele, i no era precisament per veure un programa sobre lectura. També he d'admetre, i això sí que em fa cosa, que no sé fer canelons i, és més, només m'agraden els que fa la meva mare per Nadal. Als nens, no em cal posar-los al forn perquè la veritat és que ja em tenen prou cremada.

Però ara, això sí, sóc bibliotecària, treballo i toco molts llibres de tota mena, i sobretot estimo cada dia més la meva feina. Amb això, espero estar al nivell.

Fetes aquestes petites puntualitzacions per no enganyar ningú, ara m'agradaria, copiant una mica el fil que utilitzem per a les entrevistes de 7 de saber, dir-vos que:

1.- Faig aquesta feina perquè em permet unificar la meva formació i la meva vocació tant com a educadora social com a bibliotecària. És un privilegi!.

2.- El record que tinc de la meva primera biblioteca és en relació a la Carme, l'antiga bibliotecària de Salt, i es pot dividir en dos grans moments: el primer, demanant silenci, amb l'onamotopeia tan coneguda en el món bibliotecari com és el ssst..., encara en ús en la majoria de biblioteques tot i que jo sóc partidaria d'extingir-lo. El segon gran moment i més impactant és el de la mateixa Carme apropant-se enmig d'un gran silenci i les cares de la gent esperant veure qui serien els escollits per escoltar dels seus llavis les paraules de sempre:

- Tu, tu i tu, fora!. Ostres, és curiós, ho recordo amb tant de carinyo! Mai l'he oblidada.

3.- Penso que les biblioteques tenen un paper importantísim a la societat per les activitats i serveis que ofereixen a tothom de manera gratuïta, però crec que haurien de ser més obertes, més multidisciplinars. M'encantaria tenir un model tipus Idea Store de Londres.

4.- M'han marcat molts llibres. Els primers, segurament són els contes de Ferrándiz, especialment La Rateta que escombrava l'escaleta. Aquest conte l'he explicat a la biblioteca projectant els dibuixos i he pogut comprovar que als nens encara els encanten aquestes il·lustracions tant com a mi. També llegia els contes clàssics de la Sissi, la saga de Los Cinco, Zipi y Zape o Esther y su mundo. Més tard, a l'escola i a l'institut em van impactar llibres com El Jarama, Josafat, Pilar Prim i Mirall trencat, fins i tot recordo viure intensament La Casa de Bernarda Alba i que vaig tenir la sort de poder representar el paper de la criada (¡Ay Antonio María Benavides, que ya no verás estas paredes, ni comerás el pan de esta casa! Yo fui la que más te quiso de las que te sirvieron).

Aquest darrer any l'he passat a la sala infantil de la biblioteca pública de Girona, he llegit molt de llibre infantil i juvenil, i us recomanaria L'Estralaga, de Roberto Piumini, una meravella per a totes les edats.
A l'estiu he llegit un llibre que fa temps tenia pendent. El blog de la Carme de Tossa amb la fotografia del guapo d'en Sawyer de Lost llegint em va animar a llegir-lo: Homes i ratolins de John Steinbeck, curt però intens i preciós.

M'encanten els còmics, de manera especial el còmic europeu. Un dels darrers que m'he llegit és Ardalen de Miguelanxo Prado. Tot i que em va agradar molt, no supera els dos que fa temps em tenen robat el cor, Lulú, mujer desnuda i Rosalie Blum. Són genials!

Ara, el meu objectiu és posar-me més les piles amb la novel·la i conduir el club de lectura. Per tant, us necessitaré molt i espero aprendre molt de tots vosaltres. Gràcies!

Gràcies a tu, estimada Cristina Ros, directora de la biblioteca Carles Fontserè de Porqueres (El Pla de l'Estany), que s'inaugura el proper dissabte, 28 de setembre, a les 12 del migdia. Us hi esperem!

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/