Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Hem llegit"

Un suec al Port de la Selva

La lectura que hem fet aquest mes al club de lectura del Port de la Selva ha estat La cinquena dona, de Henning Mankell.

És un llibre fàcil de llegir, amb un vocabulari senzill, en cap moment utilitza paraules cultes ni rebuscades. Només té alguna curiositat com el tractament de “tu”, absolutament a tothom, que sempre ve explicat en les notes de traducció com un hàbit suec. La novel·la forma part de la saga protagonitzada per l’inspector Wallander.

La cinquena dona va agradar a tothom del club, ningú havia tingut cap dificultat per acabar el llibre i el comentaven amb bastant entusiasme. L’única dificultat, en tot cas, va ser amb el nom dels personatges perquè alguns s’assemblen. Sort que la majoria ja apareixen en tots els llibres, o en molts del mateix autor que ja coneixem. L’altra dificultat va ser purament òptica, pel tamany de lletra i la densitat de text per pàgina dels exemplars, una senzilla edició de butxaca. 

La història és rica, passen moltes coses i està ben construïda. Entrellaça diferents fets, alguns aparentment sense relació i a mesura que va evolucionant la lectura es va descobrint la trama. En la mateixa història esmenta situacions de diferents llocs del planeta amb contextos socials, polítics i històrics molt diferents. El coneixement de Mankell envers Àfrica és palès en nombroses referències, i d’una manera totalment integrada en la història principal insereix històries i comentaris sobre la història recent d’Àfrica d’una cruesa i una violència extrema, fent arribar la problemàtica d’alguns països africans a gent que potser d’altra manera no serien conscients d’aquests fets.

Mankell converteix els llibres de Wallander en alguna cosa més que novel·les de policies i detectius: per una banda trobem la gran humanitat del protagonista i per altra la denúncia social. En Kurt Wallander és un home amb les crisis personals derivades de fer-se gran, i apareixen conflictes generacionals amb el pare i la filla, la figura paternal del policia que li va ensenyar l’ofici, la seva manca de relació amb les dones (una reflexió introspectiva constant), així com la idealització de relacions que no funcionen.

Aquest personatge tan normal i humà ens condueix en l’evolució d’una història que enganxa, i al mateix temps denuncia molt hàbilment  la situació de la població sueca, que tots tenim mitificada com a quasi perfecte però si mires a sota d’una fina pell comença a sortir un rerefons “fosc”. Fa denúncia social també de molts altres temes: la violència en general, la necessitat de la gent de prendre’s la justícia pel seu compte i - veritable protagonista de La cinquena dona-  la violència de gènere, especialment els maltractaments físics i psicològics a les dones.


Si voleu llegir aquest llibre, o qualsevol altre de la saga d’en Wallander, tots són una bona opció per passar l’estona: una lectura entretinguda i sense dificultat, de les que enganxen. Només heu d’anar en compte amb el consum de cafeïna, que per mimetisme amb en els personatges del llibre acaba sent un perill.

Isabel Buscató, bibliotecària del Port de La Selva

La lladre de llibres

 

Aquests dies he llegit un llibre que vull comentar. No és ni més ni menys que “La lladre de llibres” de Markus Zusak. Sovint moltes de les novel•les ambientades en l’Alemanya de la 2a Guerra Mundial tenen com a temàtica principal els camps de concentració, la vida dels jueus en aquest camps i el patiment del poble jueu. En aquest sentit “la lladre de llibres” és innovadora perquè recull la vida del poble alemany que també fou víctima d’aquesta etapa de la història. De la mà de personatges entranyables com la Liesel, en Rudy, en Hans i en Max, ens veiem immersos en les penúries de l’ època que els va tocat viure. Personatges molt humans i per això tan propers...
Un altre aspecte que m’ha agradat i que és present al llarg de tota la novel•la és el paper terapèutic i “curatiu” de les paraules i dels llibres. No vull avançar esdeveniments però és una idea recurrent al llarg de tota la història. Els llibres, l’escriptura i les paraules serveixen per alleugerir una mica els mals moments i per segellar-ne els bons.
I per últim, l’enigmàtica narradora de la història, tan propera, tan real i tan certa...
La lladre de llibres t’atrapa, però no t’atrapa al moment, al principi costa una mica agafar el fil, només és qüestió de paciència. Poques pàgines perquè llavors arriba la recompensa, no pots deixar de llegir-la, no et deixa indiferent. De la mà de la narradora vas descobrint el que els passa a aquests personatges, el transfons de l’època, una història cruel, trista, però que amaga en les seves pàgines un bri d’esperança. Recomanable!!!.


ISABEL PONT, Central de Biblioteques de Girona

La lladre de llibres s'ha comentat durant el 2011 als grups de lectura de les biblioteques de Besalú i Palamós, i properament es farà a la Biblioteca de Tossa de Mar, a la Salvador Allende de Girona i a la Pere Calders de Llançà.

Traducció al castellà

La Flavia Company ha traduït "Els jugadors de whist" al castellà, per l'editorial JP Libros.

Aquí teniu la crítica publicada a la revista "Qué leer" núm. 162 (gener 2011) p. 31.

Breu i plena d'idees per encetar el club de lectura.

El amor en los tiempos del mail

Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.

 

La biblioteca de La Cellera de Ter és de les poques afortunades que no han de carregar tota la vida amb un nom de persona difunta. La van batejar com a Biblioteca Colldegria, que s'assembla a alegria i és el nom d'un vent.

El 24 de gener a 2/4 de 9 del vespre, el seu grup de lectura parlarà d'una novel·la que es ven com xurros, i que també fa referència al vent: Contra el vend del nord, del'austríac  Daniel Glattauer (1960)

El format: Recull de mails

L'argument:   Dona casada viu pendent dels correus electrònics amb home solter. Relació misteriosa que comença per casualitat i acaba convertint-se en... amor? addicció? adulteri?

Una novel·la, perdoneu la crítica barroera, d'aquelles que - de tan fluixes- acaben enganxant el lector.

Un best seller oportunista, de temàtica 2.0. Una mena de 84 Charing Cross Road revisited que t'obliga a passar pàgines amb l'esperança d'ensopegar amb alguna bona idea i credibilitat. 

Una història d'aquelles que semblarien dolentes, d'entrada, però que al cap dels dies encara hi vas rumiant. Com els programes de la tele que ningú reconeix sintonitzar, almenys gent com nosaltres que només mirem els documentals de la 2 i l'Hora del Lector del 33.

Llegiu-lo. Se'n fa molta via i no us deixarà indiferents. I com els bons finals de culebrot literari, a l'última pàgina s'anuncia que té continuació, amb el suggestiu títol de Cada set onades !!!!!

Si el 2010 ha estat terrible, per l'any nou aguantem la respiració.

Bones festes, i bones lectures.

Què llegeix la reina d'Anglaterra?

 

El passat 25 d’octubre es va comentar l’obra Una lectora poc corrent d’Alan Bennett (Empúries, 2008) a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Aquí trobareu la GUIA DE LECTURA que es va repartir als assistents.
 

Els participants van mostrar unes opinions ben diverses. Aquí us deixo les seves definicions inicials de la novel•la, escrites en un petit full en blanc que es va repartir a l’iniciar la sessió: pueril, sense sentit, paradoxal, fàcil de llegir, entretinguda, frívola, ocurrent i agradable, irònica, sarcàstica, buida.

A partir d’aquestes definicions es va comentar l’obra i es va reflexionar sobre alguns fragments relacionats amb la lectura i el fet de llegir, frases dites per la Reina d’Anglaterra:

Oh, fins al final. Quan començo un llibre, l’acabo. Així em van educar. Els llibres, el pa amb mantega, el puré de patates... hom s’ha d’acabar el que li posen al plat.”

“...Un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació.”

“No hi poses pas la vida, en els teus llibres. Allà la hi trobes.”

“... Però els llibres només ens poden fer recórrer una part del camí i ara em sembla el moment adient per passar de ser una lectora a ser, o provar de ser, una escriptora.”

A més, al llarg de la novel•la, es va confeccionant un cànon literari britànic, amb la citació de més de trenta autors.

Un Bon Llibre per un Club!

Albert Carol Bruguera.
Biblioteca Fages de Climent.

A la biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerda van comentar aquest llibre el gener del 2010. Podeu trobar l'enllaç sobre la trobada AQUÍ i la informacio sobre Alan Bennett AQUÍ.

Jane Austen a Caldes de Malavella

El divendres 1 d'octubre, la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, es va convertir en Mansfield Park.

Si voleu seguir el seu blog: http://www.bibgirona.cat/blogs/club-de-lectura-caldes

Programa Vilobí d'Onyar

Cançó per a Susanna, a Llançà

21 d'octubre de 2010. Llançà (Alt Empordà) - Biblioteca Pere Calders.

Aquest mes, els membres del grup de lectura de Llançà han llegit  Una cançó per  a Susanna, d'Àngel Burgas, i els comentaris són aquests:

Bona novel·la. Plantejada com un trencaclosques: a partir dels retrats i de la visió dels fets de diversos personatges, l’autor conforma la història. Constitueix un bon retrat del món dels adolescents actuals : els descobriments de l’adolescència, les pors, els bloqueigs, la solitud i la solidaritat que formen part de la vida dels joves protagonistes.

L’obra ens ha servit per tractar el món de la comunicació entre els joves i entre els pares i fills ; l’autisme produït per l’Internet, el suïcidi induït i les malalties mentals ; d’immigració entre els joves i l’emancipació.

S’ha trobat a faltar, per poder endinsar-nos en els perfils dels adolescents, un retrat més psicològic del personatges ; i així poder d’acabar d’entendre algunes de les seves actuacions i posicions davant del conflictes. La sensació que s’ha tingut, és que tot i que l’estructura ens diferenciava els personatges, no es detectava cap canvi substancial entre un personatge i l’altre per la manca del perfil psicològic.

Joan Serra, bibliotecari.
 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/