Aquests dies he llegit un llibre que vull comentar. No és ni més ni menys que “La lladre de llibres” de Markus Zusak. Sovint moltes de les novel•les ambientades en l’Alemanya de la 2a Guerra Mundial tenen com a temàtica principal els camps de concentració, la vida dels jueus en aquest camps i el patiment del poble jueu. En aquest sentit “la lladre de llibres” és innovadora perquè recull la vida del poble alemany que també fou víctima d’aquesta etapa de la història. De la mà de personatges entranyables com la Liesel, en Rudy, en Hans i en Max, ens veiem immersos en les penúries de l’ època que els va tocat viure. Personatges molt humans i per això tan propers...
Un altre aspecte que m’ha agradat i que és present al llarg de tota la novel•la és el paper terapèutic i “curatiu” de les paraules i dels llibres. No vull avançar esdeveniments però és una idea recurrent al llarg de tota la història. Els llibres, l’escriptura i les paraules serveixen per alleugerir una mica els mals moments i per segellar-ne els bons.
I per últim, l’enigmàtica narradora de la història, tan propera, tan real i tan certa...
La lladre de llibres t’atrapa, però no t’atrapa al moment, al principi costa una mica agafar el fil, només és qüestió de paciència. Poques pàgines perquè llavors arriba la recompensa, no pots deixar de llegir-la, no et deixa indiferent. De la mà de la narradora vas descobrint el que els passa a aquests personatges, el transfons de l’època, una història cruel, trista, però que amaga en les seves pàgines un bri d’esperança. Recomanable!!!.
ISABEL PONT, Central de Biblioteques de Girona
La lladre de llibres s'ha comentat durant el 2011 als grups de lectura de les biblioteques de Besalú i Palamós, i properament es farà a la Biblioteca de Tossa de Mar, a la Salvador Allende de Girona i a la Pere Calders de Llançà.
La Flavia Company ha traduït "Els jugadors de whist" al castellà, per l'editorial JP Libros.
Aquí teniu la crítica publicada a la revista "Qué leer" núm. 162 (gener 2011) p. 31.
Breu i plena d'idees per encetar el club de lectura.
El passat 25 d’octubre es va comentar l’obra Una lectora poc corrent d’Alan Bennett (Empúries, 2008) a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
Aquí trobareu la GUIA DE LECTURA que es va repartir als assistents.
Els participants van mostrar unes opinions ben diverses. Aquí us deixo les seves definicions inicials de la novel•la, escrites en un petit full en blanc que es va repartir a l’iniciar la sessió: pueril, sense sentit, paradoxal, fàcil de llegir, entretinguda, frívola, ocurrent i agradable, irònica, sarcàstica, buida.
A partir d’aquestes definicions es va comentar l’obra i es va reflexionar sobre alguns fragments relacionats amb la lectura i el fet de llegir, frases dites per la Reina d’Anglaterra:
“Oh, fins al final. Quan començo un llibre, l’acabo. Així em van educar. Els llibres, el pa amb mantega, el puré de patates... hom s’ha d’acabar el que li posen al plat.”
“...Un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació.”
“No hi poses pas la vida, en els teus llibres. Allà la hi trobes.”
“... Però els llibres només ens poden fer recórrer una part del camí i ara em sembla el moment adient per passar de ser una lectora a ser, o provar de ser, una escriptora.”
A més, al llarg de la novel•la, es va confeccionant un cànon literari britànic, amb la citació de més de trenta autors.
Un Bon Llibre per un Club!
Albert Carol Bruguera.
Biblioteca Fages de Climent.
A la biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerda van comentar aquest llibre el gener del 2010. Podeu trobar l'enllaç sobre la trobada AQUÍ i la informacio sobre Alan Bennett AQUÍ.
21 d'octubre de 2010. Llançà (Alt Empordà) - Biblioteca Pere Calders.
Aquest mes, els membres del grup de lectura de Llançà han llegit Una cançó per a Susanna, d'Àngel Burgas, i els comentaris són aquests:
Bona novel·la. Plantejada com un trencaclosques: a partir dels retrats i de la visió dels fets de diversos personatges, l’autor conforma la història. Constitueix un bon retrat del món dels adolescents actuals : els descobriments de l’adolescència, les pors, els bloqueigs, la solitud i la solidaritat que formen part de la vida dels joves protagonistes.
L’obra ens ha servit per tractar el món de la comunicació entre els joves i entre els pares i fills ; l’autisme produït per l’Internet, el suïcidi induït i les malalties mentals ; d’immigració entre els joves i l’emancipació.
S’ha trobat a faltar, per poder endinsar-nos en els perfils dels adolescents, un retrat més psicològic del personatges ; i així poder d’acabar d’entendre algunes de les seves actuacions i posicions davant del conflictes. La sensació que s’ha tingut, és que tot i que l’estructura ens diferenciava els personatges, no es detectava cap canvi substancial entre un personatge i l’altre per la manca del perfil psicològic.
Joan Serra, bibliotecari.
