Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Hem llegit"

Club de lectura de còmic

L’any passat, des de la biblioteca, ens proposàrem la realització d’una nova iniciativa per als nostres usuaris, un club de lectura de còmic. Sabíem de l’existència d’aquesta activitat en d’altres biblioteques, però per a nosaltres era una experiència totalment nova i desconeixíem la resposta que tindria.


A hores d’ara n’hem fet dues sessions i estem encantats amb l’acollida que ha obtingut.


La primera proposta va ser la lectura de Café Budapest d’Alfonso Zapico, una història ambientada just després de la II Guerra Mundial, que gira al voltant d’un cafè proper a la ciutat vella de Jerusalem i que estava regentat per una família originària d’Hongria. Zapico en aquesta obra es decanta per la temàtica històrica i ens permet il.lustrar-nos en un episodi molt complex i actual, el conflicte israelí-palestí. La seva lectura, il•lustrada en blanc i negre, d’alguna forma ens motiva per conèixer més sobre el que ens explica. Aquest fou un dels factors que ens portaren a escollir aquest còmic pel primer club de lectura que oferíem d’aquest àmbit, donat que permetia comentar molts aspectes diferents i també obria la porta a que persones poc avesades als còmics, veiessin com aquest gènere també permet explicar històries reals, crues, emotives...
I la veritat es que els assistents al club van quedar molt satisfets, perquè es tracta d’una obra que sorprèn, despertant a vegades sensacions contradictòries. Alfonso Zapico aconsegueix com pocs implicar-nos en una història plena de sentiments i de profundes reflexions sobre la condició humana, les guerres i les religions, amb un argument ric, que ens va fer rumiar a tots els membres del grup. La posada en comú va servir per enriquir-nos escoltant les diferents opinions i percepcions de tots els assistents.
Podeu trobar més informació sobre aquest còmic al blog de Madrid Entrecomics

Pel segon club de lectura, que es va dur a terme el passat 31 de maig, es va escollir Asterios Polip de David Mazzucchelli. Fruit del treball de 15 anys, un dels autors importants del còmic americà, que es va donar a conèixer gràcies a les seves col•laboracions amb Frank Miller a Batman, va publicar un còmic considerat d’autor i que ha generat moltes controvèrsies: per alguns és una obra mestr,a mentre que per altres causa decepció. I aquestes opinions dispars també es van manifestar en la nostra trobada.
En aquest cas la història s’inicia a l’apartament de disseny d’Asterios Polyp, un prestigiós arquitecte que no ha aconseguit edificar ni un sol dels seus projectes i que es dedica a l’ensenyament. A través de nombrosos flashbacks, es desvela la vida del protagonista, que està obsessionat amb el seu germà bessó mort durant el part, i que mostra un caràcter altiu, provocador, fins que la seva vida està a punt de canviar per sempre.

Probablement la història sembla molt ambiciosa, però Mazzucchelli demostra la seva habilitat amb una narració apassionant mentre opina sobre les grans qüestions de l’art i la vida, mitjançant un joc de referències i dualitats que vertebren tot el llibre.
En tot cas és una meravella visual, un viatge per totes les regions de l’art del còmic: a través dels diferents personatges i escenes, l’autor s’atreveix amb mil i un estils narratius i recursos gràfics, mostrant tot el que és capaç de fer i res no es deixa a l’atzar (colors, tipografia...). El resultat final és un suggestiu llibre, capaç de transmetre emocions, ple de simbolismes, una història on la forma també és el contingut.
Afegiré que, si en una cosa tots els membres del grup van coincidir,  és que el còmic és tan dens que cal més d’una lectura per extreure’n tot el suc.
Trobareu una resenya sobre aquest còmic en una ressenya de la secció de Cultura del diari El País de novembre de 2010

[Cartell editat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona - St. Jordi 2008]

Entre els assistents a aquest club hi ha persones que ja estaven avesades a la lectura de còmics i d’altres que han descobert un nou format. En tot cas, en ambdós casos estan molt satisfets d’aquesta experiència i hem acordat que trimestralment es realitzarà una sessió sobre còmic. En el pròxim llegirem Píldoras Azules de Frederik Peeters.

Per últim, cal dir que el públic que assisteix a un club de lectura de còmic varia una mica respecte a d’altres tipus de sessions: sol ser d’una franja d’edat menor, però alhora és també molt divers i això d’alguna forma ajuda a captar nous usuaris i a dinamitzar la secció de còmic de la biblioteca.

Animem a les biblioteques que no heu fet mai que ho proveu i ja veureu!!

Roser Julià, bibliotecària de Castelló d'Empúries

Un suec al Port de la Selva

La lectura que hem fet aquest mes al club de lectura del Port de la Selva ha estat La cinquena dona, de Henning Mankell.

És un llibre fàcil de llegir, amb un vocabulari senzill, en cap moment utilitza paraules cultes ni rebuscades. Només té alguna curiositat com el tractament de “tu”, absolutament a tothom, que sempre ve explicat en les notes de traducció com un hàbit suec. La novel·la forma part de la saga protagonitzada per l’inspector Wallander.

La cinquena dona va agradar a tothom del club, ningú havia tingut cap dificultat per acabar el llibre i el comentaven amb bastant entusiasme. L’única dificultat, en tot cas, va ser amb el nom dels personatges perquè alguns s’assemblen. Sort que la majoria ja apareixen en tots els llibres, o en molts del mateix autor que ja coneixem. L’altra dificultat va ser purament òptica, pel tamany de lletra i la densitat de text per pàgina dels exemplars, una senzilla edició de butxaca. 

La història és rica, passen moltes coses i està ben construïda. Entrellaça diferents fets, alguns aparentment sense relació i a mesura que va evolucionant la lectura es va descobrint la trama. En la mateixa història esmenta situacions de diferents llocs del planeta amb contextos socials, polítics i històrics molt diferents. El coneixement de Mankell envers Àfrica és palès en nombroses referències, i d’una manera totalment integrada en la història principal insereix històries i comentaris sobre la història recent d’Àfrica d’una cruesa i una violència extrema, fent arribar la problemàtica d’alguns països africans a gent que potser d’altra manera no serien conscients d’aquests fets.

Mankell converteix els llibres de Wallander en alguna cosa més que novel·les de policies i detectius: per una banda trobem la gran humanitat del protagonista i per altra la denúncia social. En Kurt Wallander és un home amb les crisis personals derivades de fer-se gran, i apareixen conflictes generacionals amb el pare i la filla, la figura paternal del policia que li va ensenyar l’ofici, la seva manca de relació amb les dones (una reflexió introspectiva constant), així com la idealització de relacions que no funcionen.

Aquest personatge tan normal i humà ens condueix en l’evolució d’una història que enganxa, i al mateix temps denuncia molt hàbilment  la situació de la població sueca, que tots tenim mitificada com a quasi perfecte però si mires a sota d’una fina pell comença a sortir un rerefons “fosc”. Fa denúncia social també de molts altres temes: la violència en general, la necessitat de la gent de prendre’s la justícia pel seu compte i - veritable protagonista de La cinquena dona-  la violència de gènere, especialment els maltractaments físics i psicològics a les dones.


Si voleu llegir aquest llibre, o qualsevol altre de la saga d’en Wallander, tots són una bona opció per passar l’estona: una lectura entretinguda i sense dificultat, de les que enganxen. Només heu d’anar en compte amb el consum de cafeïna, que per mimetisme amb en els personatges del llibre acaba sent un perill.

Isabel Buscató, bibliotecària del Port de La Selva

La lladre de llibres

 

Aquests dies he llegit un llibre que vull comentar. No és ni més ni menys que “La lladre de llibres” de Markus Zusak. Sovint moltes de les novel•les ambientades en l’Alemanya de la 2a Guerra Mundial tenen com a temàtica principal els camps de concentració, la vida dels jueus en aquest camps i el patiment del poble jueu. En aquest sentit “la lladre de llibres” és innovadora perquè recull la vida del poble alemany que també fou víctima d’aquesta etapa de la història. De la mà de personatges entranyables com la Liesel, en Rudy, en Hans i en Max, ens veiem immersos en les penúries de l’ època que els va tocat viure. Personatges molt humans i per això tan propers...
Un altre aspecte que m’ha agradat i que és present al llarg de tota la novel•la és el paper terapèutic i “curatiu” de les paraules i dels llibres. No vull avançar esdeveniments però és una idea recurrent al llarg de tota la història. Els llibres, l’escriptura i les paraules serveixen per alleugerir una mica els mals moments i per segellar-ne els bons.
I per últim, l’enigmàtica narradora de la història, tan propera, tan real i tan certa...
La lladre de llibres t’atrapa, però no t’atrapa al moment, al principi costa una mica agafar el fil, només és qüestió de paciència. Poques pàgines perquè llavors arriba la recompensa, no pots deixar de llegir-la, no et deixa indiferent. De la mà de la narradora vas descobrint el que els passa a aquests personatges, el transfons de l’època, una història cruel, trista, però que amaga en les seves pàgines un bri d’esperança. Recomanable!!!.


ISABEL PONT, Central de Biblioteques de Girona

La lladre de llibres s'ha comentat durant el 2011 als grups de lectura de les biblioteques de Besalú i Palamós, i properament es farà a la Biblioteca de Tossa de Mar, a la Salvador Allende de Girona i a la Pere Calders de Llançà.

Traducció al castellà

La Flavia Company ha traduït "Els jugadors de whist" al castellà, per l'editorial JP Libros.

Aquí teniu la crítica publicada a la revista "Qué leer" núm. 162 (gener 2011) p. 31.

Breu i plena d'idees per encetar el club de lectura.

El amor en los tiempos del mail

Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.

 

La biblioteca de La Cellera de Ter és de les poques afortunades que no han de carregar tota la vida amb un nom de persona difunta. La van batejar com a Biblioteca Colldegria, que s'assembla a alegria i és el nom d'un vent.

El 24 de gener a 2/4 de 9 del vespre, el seu grup de lectura parlarà d'una novel·la que es ven com xurros, i que també fa referència al vent: Contra el vend del nord, del'austríac  Daniel Glattauer (1960)

El format: Recull de mails

L'argument:   Dona casada viu pendent dels correus electrònics amb home solter. Relació misteriosa que comença per casualitat i acaba convertint-se en... amor? addicció? adulteri?

Una novel·la, perdoneu la crítica barroera, d'aquelles que - de tan fluixes- acaben enganxant el lector.

Un best seller oportunista, de temàtica 2.0. Una mena de 84 Charing Cross Road revisited que t'obliga a passar pàgines amb l'esperança d'ensopegar amb alguna bona idea i credibilitat. 

Una història d'aquelles que semblarien dolentes, d'entrada, però que al cap dels dies encara hi vas rumiant. Com els programes de la tele que ningú reconeix sintonitzar, almenys gent com nosaltres que només mirem els documentals de la 2 i l'Hora del Lector del 33.

Llegiu-lo. Se'n fa molta via i no us deixarà indiferents. I com els bons finals de culebrot literari, a l'última pàgina s'anuncia que té continuació, amb el suggestiu títol de Cada set onades !!!!!

Si el 2010 ha estat terrible, per l'any nou aguantem la respiració.

Bones festes, i bones lectures.

Què llegeix la reina d'Anglaterra?

 

El passat 25 d’octubre es va comentar l’obra Una lectora poc corrent d’Alan Bennett (Empúries, 2008) a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Aquí trobareu la GUIA DE LECTURA que es va repartir als assistents.
 

Els participants van mostrar unes opinions ben diverses. Aquí us deixo les seves definicions inicials de la novel•la, escrites en un petit full en blanc que es va repartir a l’iniciar la sessió: pueril, sense sentit, paradoxal, fàcil de llegir, entretinguda, frívola, ocurrent i agradable, irònica, sarcàstica, buida.

A partir d’aquestes definicions es va comentar l’obra i es va reflexionar sobre alguns fragments relacionats amb la lectura i el fet de llegir, frases dites per la Reina d’Anglaterra:

Oh, fins al final. Quan començo un llibre, l’acabo. Així em van educar. Els llibres, el pa amb mantega, el puré de patates... hom s’ha d’acabar el que li posen al plat.”

“...Un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació.”

“No hi poses pas la vida, en els teus llibres. Allà la hi trobes.”

“... Però els llibres només ens poden fer recórrer una part del camí i ara em sembla el moment adient per passar de ser una lectora a ser, o provar de ser, una escriptora.”

A més, al llarg de la novel•la, es va confeccionant un cànon literari britànic, amb la citació de més de trenta autors.

Un Bon Llibre per un Club!

Albert Carol Bruguera.
Biblioteca Fages de Climent.

A la biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerda van comentar aquest llibre el gener del 2010. Podeu trobar l'enllaç sobre la trobada AQUÍ i la informacio sobre Alan Bennett AQUÍ.

Jane Austen a Caldes de Malavella

El divendres 1 d'octubre, la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, es va convertir en Mansfield Park.

Si voleu seguir el seu blog: http://www.bibgirona.cat/blogs/club-de-lectura-caldes

Programa Vilobí d'Onyar

Cançó per a Susanna, a Llançà

21 d'octubre de 2010. Llançà (Alt Empordà) - Biblioteca Pere Calders.

Aquest mes, els membres del grup de lectura de Llançà han llegit  Una cançó per  a Susanna, d'Àngel Burgas, i els comentaris són aquests:

Bona novel·la. Plantejada com un trencaclosques: a partir dels retrats i de la visió dels fets de diversos personatges, l’autor conforma la història. Constitueix un bon retrat del món dels adolescents actuals : els descobriments de l’adolescència, les pors, els bloqueigs, la solitud i la solidaritat que formen part de la vida dels joves protagonistes.

L’obra ens ha servit per tractar el món de la comunicació entre els joves i entre els pares i fills ; l’autisme produït per l’Internet, el suïcidi induït i les malalties mentals ; d’immigració entre els joves i l’emancipació.

S’ha trobat a faltar, per poder endinsar-nos en els perfils dels adolescents, un retrat més psicològic del personatges ; i així poder d’acabar d’entendre algunes de les seves actuacions i posicions davant del conflictes. La sensació que s’ha tingut, és que tot i que l’estructura ens diferenciava els personatges, no es detectava cap canvi substancial entre un personatge i l’altre per la manca del perfil psicològic.

Joan Serra, bibliotecari.
 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/