Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Biblioteca Carles Fages de Climent"

Un artefacte perillós

Un llibre és un objecte perillós, això ho saben tots els lectors. Fins i tot Sa Majestat la Reina d’Anglaterra que va definir el llibre, a través de la ploma d’Alan Bennett, com “un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació”.

Un bon exemple de tot plegat, artefacte imaginatiu i perillós, és Totes les estacions de França d’Oriol Ponsatí-Murlà.

Abans de la seva recomanació permeteu-me una anècdota il•lustrativa del que us dic:

Mireu si és perillós aquest llibre que només llegint la cita que li dóna títol, un vers de Carner, el lector pot patir els primers mals de cap.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.

L’autor situa aquest vers dins el poema “Plou”, inclòs en el recull Cor inquiet, que sabem publicat per primer cop el 1925. El lector es podria quedar aquí però li venen ganes de conèixer el poema sencer i aquí comença el perill.

El lector recerca el poema en l’edició a cura de Lluís Calderer (Ed. 62, 1984) i no el troba. El lector s’emprenya, però per sort té a l’abast les obres completes (Ed. Selecta, 1968) on hi llegeix, ara sí, el poema, justament sota el títol “Plou”.

Tot i així el lector no en té prou i comprova que el recull de l’obra completa és molt diferent de l’edició del 1984. Ara el lector se’n malfia, s’entossudeix de veritat i continua la seva recerca, les seves passes el porten fins a un recull titulat El veire encantat, publicat inicialment el 1933: a la pàgina 41 troba el poema que buscava, el “Plou”, però ara es presenta sota el títol “Serrells interminables”...

El lector plega, ja en té prou si continua així no començarà mai la lectura, i encara menys la recomanació, així doncs ignora la segona cita d’Aristòtil i comença la novel•la.

Un cop acabada, el lector, i ara sí que ve la recomanació!, us pot assegurar que el text és perillós i ho és més a cada pàgina:

Perillós perquè és juganer amb el propi escriptor, amb el lector, amb els personatges i amb la trama que es va repetint en una combinació impossible de protagonistes que es van completant i anul•lant a la vegada.

Perillós perquè a partir d’una notícia apareguda al diari, sobre una maleta abandonada amb vint lingots d’or en un tren regional d’una estació al sud de París, es trenquen tots els límits de la novel•la tradicional.

Perillós perquè l’escriptor no té escrúpols i seria capaç de fer un tall net a la jugular de qualsevol, fins i tot a la seva.

Perillós perquè és irònic i ja se sap que dir alguna cosa amb un llenguatge de significat contrari pot portar algun que altre contratemps.

Perillós perquè tot plegat succeeix un 28 de desembre i ja sabem què passa aquell dia del nostre calendari.

Perillós perquè ha guanyat el XXXIII Premi de Novel•la Curta Just M. Casero 2013. I un premi, atorgat per la Llibreria 22, amb un jurat format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicençs Pagès i Eva Vàzquez, ha de tenir quelcom de perillós, segur!

Perillós perquè l’autor forma part, aquest any, del SAL (Selecció d’Autors Locals) programa que organitza  el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i portarà l’autor a més d’un dels clubs de lectura de les comarques gironines.

I finalment perillós perquè és el debut de l’autor i el lector ja tremola de plaer somniant en la propera obra.

Bona lectura i vigileu amb el què llegiu, no sigui que us esclati als morros!!!

Germans, gairebé bessons: reflexions sobre la novel·la i la trobada amb l'autora.

 

El passat dijous 30 de maig celebràvem la cloenda dels clubs de lectura d'adults a la Biblitoeca Fages de Climent de Figueres. Per aquest motiu vam organitzar una trobada literària amb la M. Mercè Cuartiella, autora de la novel·la Germans, gairebé bessons que vam poder llegir i comentar conjuntament.

L'Alba, conductora per primer any d'un dels clubs de la nostra biblioteca, comparteix amb tots vosaltres aquestes reflexions:

"La sessió d'un club de lectura amb la presència de l'autor és un gran esdeveniment. És l'oportunitat per descobrir tots els dubtes que nosaltres, els lectors, hem pogut tenir al llarg de la lectura, però també és el moment de compartir opinions, punts de vista o fins i tot les emocions que hem sentit amb la novel·la. També hi ha lectors que aprofiten per fer una mica el tafaner i conèixer què hi ha de biogràfic darrera el relat, quin és el mètode de treball d'un escriptor i per què ha triat un tema o un altre. De totes aquestes coses vam parlar a la sessió de cloenda dels clubs de lectura del passat 30 de maig amb l'escriptora M. Mercè Cuartiella amb la novel·la Germans, gairebé bessons, XIII Premi Llibreter 2012.  

La incomunicació. Aquest el tema principal de Germans, gairebé bessons. I per parlar d'aquesta incomunicació l'escriptora ens presenta dos germans que tenen una relació estancada en un espiral. Tal i com va explicar Cuartiella, els germans són els testimonis de la nostra vida, de les persones més properes que podem tenir i, sovint, amb qui pitjor ens comuniquem. En Joan i l'Ester són dos germans que arrosseguen un passat, un passat que els uneix, però que al mateix temps els persegueix. Per l'autora, les relacions personals són el més difícil del món, perquè tot compta i les persones interpretem la realitat des del nostre punt de vista. En un món on la individualitat és cada cop més present, les relacions humanes són un dels temes que més ens preocupen, potser perquè som incapaços d'entendre els altres. La incomunicació s'intensifica amb la solitud en què es troben tots els personatges. Tot i que pertanyen a una família, i la família és on sempre es troba l'eixopluc, en les seves vides hi regna la soledat. Són vides buides, sense sentit, marcades pel passat que no s'ha resolt i sense perspectives de futur.  

La presa de decisions és un altre dels temes importants. Els tres personatges principals, en Joan, l'Ester i la Raquel volen decidir individualment i creuen tenir la millor solució per aconseguir els diners que deuen. En realitat, però, aquestes decisions que han de fer sota pressió no són per pagar el deute de joc d'en Joan ni per salvar-li la vida, sinó que és l'opció que cadascun d'ells considera més adequada per salvar la seva pròpia vida, per trobar el propi camí. Decisions aparentment egoistes, però necessàries per trencar amb tot allò que els fa desgraciats i assolir (això és el que creuen els personatges) un futur millor. En definitiva, és la recerca de la felicitat.  

Passa poques vegades que el lector té tant de protagonisme en una novel·la. Al llarg de tot el relat, els personatges només saben allò que poden saber, però el lector, que es converteix en espectador, sap tot el que està passant, anticipa els errors dels personatges i coneix els seus sentiments, cosa que els personatges, malgrat ser tan propers entre ells, desconeixen qui tenen al costat. L'autora dóna una capacitat d'omnipresència al lector, però al mateix temps, no el deixa imaginar. Ho pot veure tot i saber-ho tot, però no pot crear perquè no hi ha interpretacions possibles.  

Un aspecte molt interessant de la tertúlia van ser les reflexions literàries que va fer Cuartiella sobre la novel·la i l'escriptura. La novel·la té dues funcions. D'una banda, ha de fer experimentar emocions que ha tingut el propi lector i que aquest no ha sabut verbalitzar; d'altra banda, ha de proporcionar un punt de vista que el lector no havia pensat abans d'aquella lectura. Això ha d'anar acompanyat de la versemblança i dels personatges de la vida real, gent normal.  

Germans, gairebé bessons interpel·la el lector en cadascuna de les seves pàgines. Ens condueix a fer una reflexió sobre qui som i qui volem ser, sobre la recerca de la felicitat, els errors comesos i el passat que viu en el present. És una novel·la en la qual tot lector pot trobar-hi paraules que li faran reflexionar, però sobretot, sentir."    

Alba Blanco, filòloga i conductora de clubs de lectura

Lectors devoradors

Activitat: Club de lectura juvenil

Dia i hora: 24 d'abril de 2013, 18.00 h.

Lloc: Biblioteca Fages de Climent (Sala d'actes)

Lectura: Tremolor. Maggie Stiefvater

Altres: bufa un xic de tramuntana 

 

Estem asseguts en cercle, d'esquerra a dreta: David, Sara, Carme, Anna, Cristina, Núria, Yousra, Dani, Mar (la regidora de Difusió i màrqueting de ciutat, Infància i Adolescència ens visita, ja us avanço que marxarà encantada!) i un servidor, Albert. La Mar i en Daniel són d'intercanvi a Holanda, la Laia, la Bruna i la Cleosol no han pogut venir.

La tertúlia comença i ràpidament apareixen homes llop, portades romàntiques, estructures originals, temperatures altes i baixes que ens fan cobrir de pèl o esdevenir humans, narradors en primera i tercera, omniscients,... però DE COP ja hi som: PARLEM DE LECTORS!

Potser teniu entès que un club de lectura esdevé un lloc propici per descobrir un nou i excel·lent ventall de lectures, per apreciar la literatura o per intercanviar opinions més o menys encertades sobre aquell fragment tan ben parit. Cert! Però a mi, el que realment m'agrada de les nostres tertúlies són els lectors. Doncs bé, d'entre tots ells uns quants han tret el cap:

- Lector masoquista: diu que sempre s'acaba tots els llibres que li cauen a les mans, té l'eterna esperança que la propera pàgina serà la bona.

- Lector 150: només llegeix novel·la breu, més enllà de la pàgina 150 hi veu l'abisme.

- Lector NNN: només novel·la negra, si us plau! (també el podeu trobar en la versió NNH, NNI, NNE, etc.)

- Lector explorador: ho prova tot, no té manies, a tot li troba el què.

- Lector planer: no varia la seva actitud davant la lectura, no està per orgues ni per experiments.

- Lector silent: calla i observa, no parpelleja. Si un dia obrís la boca ens faria callar a tots.

- Lector nolector: el meu preferit. Pot parlar i portar la batuta de qualsevol tertúlia sense haver llegit el llibre. Es va treure la filologia amb bona nota i sense passar mai de la contracoberta.

També deambulen per la conversa el lector llepafils, el lector retrovisor (comença pel final), el lector filòsof, el lector protagonista,...

Els joves lectors xalen i es burlen de la resta de lectors. Ells no s'acaben d'identificar amb cap, els hi escau més la categoria de lectors devoradors. Trilogies i tetralogies són empassades per aquests lectors sense prejudicis, sense complexes, només pel fet de devorar lletres i més lletres i viure infinitats d'aventures a través de vides fantàstiques. 

"No és pas que t'esperis res de particular d'aquest llibre en particular. Ets una persona que per principi no s'espera ja res de res. N'hi ha tants, més joves que tu o menys joves, que viuen a l'espera d'experiències extraordinàries; dels llibres, de la gent, els viatges, dels sentiments, del que el demà ens reserva. Tu no. Tu saps que el millor que hom pot esperar és evitar el pitjor. Aquesta és la conclusió a què has arribat, tant en la vida personal com en les qüestions generals i fins i tot mundials. I amb els llibres? Bé, justament perquè l'has exclòs en tot altre camp, creus que és just concedir-te encara aquest plaer juvenil de l'expectativa en un sector ben circumscrit com el dels llibres, on pot anar-te bé o anar-te malament, però on el risc de la decepció no és greu."

Italo Calvino. Si una nit d'hivern un viatger.

La tertúlia s'acaba, abans la Crisitina llança la darrera pregunta: quin és el lector ideal?

El lector ideal, ai las! Ni jo que vaig casar-me amb la dona ideal, no seria capaç de definir-lo!

__________________

1 Nota de l'editor: on l'autor d'aquest text diu lector, faríeu bé de llegir-hi lectora, elles són majoria a les tertúlies. Per més informació sobre sexisme en el llenguatge podeu visitar qualsevol de les biblioteques públiques catalanes, al fons a l'esquerra.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/