Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Grups de lectura"

Una visita a un club de Lectura Fàcil

UNA VISITA A UN CLUB DE LECTURA FÀCIL, per Núria Martí

No m’hauria pensat mai que el meu horòscop fos un interès per al lector. Però aquesta va ser una de les moltes preguntes que em van fer els assistents al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca d’Olot, que havien llegit Set dies al llac: quin era el meu horòscop. Cranc. Sóc nascuda al juliol. Ho responc per si algú dels qui llegiu aquesta ressenya també hi està interessat o per si he despertat el cuc de la curiositat. Segons la lectora, els cranc som creatius i això es correspon amb l’ofici d’escriptor. La noia, doncs, va quedar satisfeta.

En tot cas, les ganes de saber més del lector i de les lectores es van fer evidents durant l’hora i mitja que va durar la sessió i, després de conduir la conversa jo mateixa amb preguntes diverses, vaig respondre qüestions més habituals com ara quant de temps havia trigat a escriure la novel·la, d’on havia sorgit la idea o si hi hauria segona part. I vam parlar del final de la història, és clar. Vam parlar de finals oberts i tancats, i de com interpretaven ell i elles com acaba tot plegat. Va ser un plaer veure el seu interès i comprovar com havien connectat amb els personatges. L’amor, l’amistat, la fidelitat, la traïció són aspectes que van néixer de la lectura i que van dur a un debat ben participatiu, fins i tot més de l’habitual, segons va comentar la conductora.


Set dies al llac, que aquest abril apareixerà en euskera i en castellà, és la tercera novel·la que escric en Lectura Fàcil, i a mesura que vaig fent visites a Clubs de Lectura m’adono de la gran necessitat d’aquest format de llibre, que apropa la lectura a moltíssimes persones que tenen algun tipus de dificultat lectora, com ara els aprenents de la llengua. I comprovo també amb satisfacció com aquests lectors agraeixen la visita de l’escriptor o l’escriptora, perquè si bé és veritat que els autors visiten els clubs, és més difícil que un lector de Lectura Fàcil conegui qui ha escrit la novel·la.

D’altra banda, el contacte amb les biblioteques que organitzen els clubs (a vegades amb la complicitat d’altres organismes, com ara el CPNL) sempre és també molt satisfactori, tant si hi vaig a fer una xerrada, com en aquest cas, com si hi faig de professora en un taller literari, com és el cas dels tallers d’escriptura que ara condueixo a la Biblioteca de Santa Cristina d’Aro o a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols.

Moltes gràcies, doncs, al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, a les entitats que hi col·laboren i sobretot a tots els lectors i lectores, sense els quals no hi hauria escriptors feliços.

Núria Martí Constans

Tarda de lectura, tarda de tertúlia


Per aquells que no saben perquè tenen tan d’èxit els clubs de lectura, els faré cinc cèntims de l’última sessió del Club de Lectura Fàcil que fem a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

El 5 de desembre vam fer la tercera sessió, i per a mi, va ser molt emotiva i també sorprenent. La primera sorpresa la vaig tenir a mitja sessió, quan ja estàvem acabant de llegir el llibre Anna Frank: la seva vida. La participant a qui li tocava llegir en veu alta va parar un moment i va respirar profundament. Jo pensava que estava cansada de llegir, quan vaig sentir un segon sospir a la sala. Era una altra participant que també agafava aire. I la causa d’aquells sospirs eren l’emoció, la tristesa i la impotència que els transmetia la història.
Sincerament us haig de confessar que, encara que he llegit el llibre incomptables vegades, també jo tenia els pèls de punta.

La segona sorpresa la vaig tenir davant la resposta majoritària a la meva pregunta: creieu que uns fets tan horribles es podrien tornar a repetir en l’actualitat? Tots menys un dels participants van contestar que no. El que va contestar de manera afirmativa ho deia perquè havia llegit un llibre sobre la guerra als Balcans, El diari de Zlata, que relata els horrors d’una guerra que recorda la Segona Guerra Mundial per la neteja ètnica, camps de concentració, la por, el sofriment i la poca humanitat.

Així doncs, per acabar, crec que, si el llibre és capaç de transmetre emocions, si les persones que l’estan llegint es deixen portar pels sentiments que sorgeixen i, sobretot, si els comparteixen amb la resta del grup tenim els ingredients necessaris per a l’èxit d’un club de lectura.

Yolanda Alcalá. Biblioteca Fages de Climent (Figueres)

Club(s) de lectura: Combinant tradició i noves tecnologies

El club de lectura de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar funciona des de fa més de tretze anys. Durant la seva trajectòria, ha llegit al voltant de 130 llibres. Us imagineu si els poséssim tots junts l’efecte que farien?

Des de fa uns tres anys, aproximadament, el club ha incorporat a la seva rutina un element nou : El bloc del club de lectura. En els seus inicis, aquest espai servia bàsicament per recollir les guies de lectura perquè la participació de les usuàries del club era relativament baixa.

Un dels reptes que la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar fa temps que es planteja és que els usuaris puguin comentar, recomanar i compartir les seves lectures de manera àgil, fàcil i sense límits horaris.

Per fer-ho, la biblioteca té dues eines: El club de lectura virtual i el grup de facebook “bibliolloret: què has llegit?” A més dels comentaris i les guies del bloc del club de lectura.

Seguint aquesta línia d’incorporar les noves tecnologies al comentari de les lectures i amb l’afany de combinar de manera natural els dos mitjans: el comentari presencial i el virtual, la Biblioteca va programar, el passat mes d’octubre, un taller amb el títol: Eines per participar en línia.

Ens interessava, especialment, que les usuàries del club de lectura s’involucressin en el projecte, entre d’altres coses perquè la seva opinió per l’experiència que tenien la consideràvem molt valuosa, en canvi, a causa de la falta d’experiència en l’àmbit informàtic, es perdien un ventall de possibilitats i d’eines útils per fer el que feia anys que feien: compartir les seves lectures.

El taller, que es va repartir en quatre sessions, va treballar les quatre eines indispensables per interactuar amb la biblioteca i amb la resta dels usuaris: el web, el grup del facebook bibliolloret: què has llegit?,  el perfil de facebook del club de lectura virtual i el bloc dels club(s) de lectura.

L’experiència ha estat molt satisfactòria per les usuàries del club de lectura que es plantegen ampliar els seus coneixements en TIC i per la Biblioteca, ja que tot plegat ha començat a donar els seus fruits: La participació i utilització de les integrants del club de lectura ha estat més que satisfactòria.



 

La tertúlia literària com a doble lectura

Possiblement la lectura sigui una activitat que aparentment poc té a veure amb el grup, la diversió, el soroll i la conversa. Segons com es miri l'exercici mateix de la lectura ens obliga a l'aïllament, al replegament en un mateix, a la concentració, a la fugida de la realitat i l'exili a una terra construïda amb paraules. De fet, la lectura és sempre un acte quixotesc, on la ficció sempre guanya a la realitat.
Segurament si parlem de compartir experiències, fantasies, històries, llegendes i relats, la tradició oral era molt més efectiva, però l'aparició del llibre va esdevenir la mort lenta i inexorable d'aquell art mil·lenari de la narració que havia acompanyat els homes.

Tot i que la lectura solitària del llibre acabaria imposant-se, allò que no s'ha perdut mai és el plaer de compartir aquesta lectura, tornar a reviure allò que van sentir en llegir aquell paràgraf o veure com l'altre també es va emocionar amb aquella història és sens dubte un dels petits grans plaers. Tots nosaltres hem tingut amics lectors, persones amb qui parlem sovint més de llibres que de la vida real, més dels problemes morals dels personatges de Dostojevskij que dels nostres mateixos, més de la trama i l'estructura de Los detectives salvajes que de la nostra tècnica funambulista per arribar a fi de mes.

Però cal dir que el Club de Lectura o la tertúlia literària no és simplement posar en comú el que hem llegit (si pensem així ens equivoquem i no valorem prou allò que de creatiu té el fet compartir), perquè aquesta posada en comú aporta noves visions, nous detalls, noves valoracions que la primera lectura havia deixat oculta per a uns o havia jutjat com a insignificants per a altres, i que ara es descobreixen com a essencials. El resultat del club de lectura no és una relectura del llibre, sinó una altra cosa. És una nova lectura que assimila allò que havien deixat de banda, una lectura molt més rica en matisos, fruit d'allò que alguns anomenen intel·ligència col·lectiva i que no hauríem estat capaços possiblement d'arribar de forma individual. És una doble lectura que analitza la ficció de la novel·la, però també de la vida mateixa i de les complexes relacions humanes.

Toni Martínez, coordinador del grup de lectura de la Biblioteca Jaume Vicens i Vives de Roses
www.aticaemporda.com

Alta definició

Si ens demanessin definir i resumir en poques paraules un club de lectura, podria ser molt senzill o molt complicat alhora, depenent de la visió particular de cada persona.
Hi hauria qui ho resumiria amb una frase potser minsa, però correcta:

Llegir una obra literària, i després posar en comú l’opinió de cadascú.

I és cert. Ningú no ho pot negar. Una visió del tot encertada, bàsicament és això.

Intentem però, tenir una visió més oberta, més amplia, de l’activitat. No ens quedem amb la primera impressió, aprofundim una mica i obtinguem una visió global.

Participar en un club de lectura significa un enriquiment personal.

D’entrada representarà portar a terme una activitat solitària, introspectiva. Tindrem el primer contacte amb l’obra, potser amb l’autor. Ens endinsarem en la lectura que ens oferirà la possibilitat de viatjar en una època, en un temps i per uns indrets. Representarà ampliar els nostres coneixements vers el camp de la literatura, accedir de forma amena i senzilla a unes obres que segurament, per iniciativa pròpia, no ens hauríem plantejat triar.

En segon lloc, compartir. Compartir amb tota l’amplitud del seu significat, sense defugir cap vessant.
Participar en una activitat socialitzadora, lúdica, distesa, una tertúlia on destacarà el respecte cap als altres integrants, i que ens ampliarà la nostra particular lectura, fent-nos adonar de detalls subtils, engrescadors, que potser ens havien passat per alt. Posar a debat opinions controvertides, sense oblidar les oportunitats de compartir amb el mateix autor-a la seva obra, conèixer la seva personalitat, el seu tarannà, les raons que l’han portat a escriure, i escoltar la resposta als nostres interrogants.

En darrer terme, participar en altres activitats relacionades amb les lectures escollides (visites guiades, rutes literàries), per adonar-te de la interrelació que existeix entre els diferents camps de l’art, la pintura, l’escultura, l’arquitectura... Veure l’escriptura com a part d’un tot, ubicar-la dins un context social, econòmic, històric, cultural i entendre el seu perquè.

En definitiva i resumint amb una sola paraula: GAUDIR

PERQUÈ LLEGIR ÉS UN PLAER.



Dibuix i text de: Rosa Dachs i Peitiví
Conductora del club de lectura de la Biblioteca Emilia Xargay de Sarrià de Ter

I un llibre ens porta a un altre i aquest a un altre i així creixem

'Això és el que m’agrada de llegir: una petita cosa t’interessarà d’un llibre i aquella petita cosa et portarà a un altre llibre i una altra cosa d’aquest llibre et portarà a un tercer. És geomètricament progressiu, i tot sense un final a la vista, i per cap altra raó que el pur plaer'

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey
Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

Aquest octubre hem reprès el nostre club de lectura i ja anem pel tercer any. Ja teníem ganes de les nostres trobades mensuals en què al voltant de bons llibres debatem sobre allò que ens ocupa i ens preocupa, sobre la vida i sobre la mort, sobre l‘amistat i sobre la pèrdua, sobre l’esperança i sobre la fe i ho fem a partir de la mirada dels nostres personatges que des de l’escenari ens criden i ens fan comprometre. I és que com diu Juan José Millás 'no s'escriu per ser escriptor ni es llegeix per ser lector, s'escriu i es llegeix per comprendre el món'. Enguany vàrem començar amb 'Mentira' de Enrique de Hériz, una novel·la que ens parla de les mentides que ens ajuden a fer suportable la realitat. Vam poder conèixer l'autor que va assistir a la tertúlia i vàrem quedar seduïts per la seva força, la seva mirada atrevida i desafiant, la seva veu narrativa potent. Ell va marxar però la Isabel i la Serena continuen amb nosaltres i ens recorden que ‘la verdad y la mentira son aparejos de fortuna. Nos mantienen a flote en el naufragio de la vida’. Aquest mes de novembre treballem un recull de poesia de Salvador Espriu fet per l'escriptor Lluís Freixas que el dia 20 vindrà a Sant Gregori. Barrejarem la veu espriuana amb Raimon i escoltarem els poemes de l’autor cantats pel de Xàtiva. Per Nadal retrem homenatge a Charles Dickens amb 'Tots els contes de Nadal'. Es tracta de cinc relats publicats a partir de l'any 1843 en què va aparèixer 'Cançó de Nadal' i que es van convertir en tot un esdeveniment a Anglaterra.

Començarem l'any amb 'Suite francesa' d'Irène Némirovsky, una novel·la testimonial escrita en circumstàncies excepcionals. L'autora, jueva, la va escriure mentre s'amagava dels nazis per evitar la deportació. Pel febrer llegirem 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda i pel març 'Plans de futur' de Màrius Serra. En aquest cas podrem parlar amb l'autor sobre la novel·la que recrea la vida del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte. Per l'abril és el torn de 'A sang freda' de Truman Capote, una obra mestra i precursora de la non-fiction novel i pel maig arriba 'Un matrimonio feliz' de Rafael Yglesias, un escriptor novaiorquès que ens explica de manera estremidora el testimoni de la seva dona malalta terminal de càncer. Ambdós repassen els darrers 30 anys de la seva vida mentre es preparen pel comiat.

Amb l'estiu tornarem a Cartellà i el primer a visitar-nos serà Josep Maria Fonalleras que ens parlarà de la seva novel·la 'Climent' una reflexió sobre la vida, l'amistat, l'amor i la pèrdua. Com sempre passa, parlant amb l’autor descobrirem matisos i intercanviarem interpretacions sobre la lectura. I és que els lectors reescribim el text perquè cadascú li posa una cara diferent al protagonista i entenem l’obra segons la nostra experiència prèvia i la nostra biografia lectora. Finalment la revetlla literària del mes de juliol estarà dedicada a Joan Vinyoli. El 2014 és l'any Vinyoli i aquest és el nostre petit homenatge al poeta. L'escriptor Lluís Freixas farà un recull i el comentarem amb ell. Enguany s’ha incorporat gent nova al nostre club de lectura i estem segurs que ha estat pel nostre entusiasme encomanadís. Hem descobert una manera d’explicar-nos la vida a través de la ficció. I els personatges, que viuen, caminen i respiren, ens han acompanyat en aquest periple i han esdevingut eterns. Ja n’hem conegut molts i tots ells ens han aportat alguna petita cosa que ens ha fet més grans, tots ens han sacsejat d’alguna manera i ens han ajudat a fet aquest viatge de la ignorància a la saviesa que suposa la lectura. Ens han despertat la consciència, que en definitiva, és una de les funcions de la literatura.

Carme Callejón Font, conductora del club de lectura de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori i de l'Ateneu de la Vall del Llèmena.

[Post publicat anteriorment al blog DeLectura]

Petits moments que et fan estimar la feina

Estic cansada de sentir a parlar de la crisi, de les retallades, de les baixades de sous, dels acomiadaments i de totes les notícies dolentes que sentim cada vegada que engeguem la televisió, llegim el diari o escoltem la ràdio.

Necessito i necessitem respirar, deixar de parlar contínuament de les coses negatives i centrar-nos més en les positives. La meva feina m’agrada. Sóc bibliotecària i hi ha petits moments del dia a dia laboral que són inoblidables i que m’agradaria compartir amb vosaltres:

Les mostres d’agraïment de l’usuari super educat que no sap com fer-nos saber com n’està de content del tracte que rep cada vegada que ve. O aquell altre que, sense feina i sense família, a la biblioteca se sent acompanyat i troba l’escalfor que li falta a casa seva.

La visita diària dels dos jubilats, que es troben sols, i que cada dia, al matí i a la tarda, s’asseuen a les butaques blaves per llegir les revistes i els diaris. El dia que no vénen els trobem a faltar. Deu estar malalt o és estrany que no hagi vingut avui!!!, talment com si es tractés d’un familiar.

La noia amb Síndrome de Down, que no viu a la població, que desitja amb totes les seves forces a que arribi el mes d’agost per a poder venir, com cada estiu, tota la tarda, a llegir i rellegir els llibres que tant s’estima des que era petita. Ella s’asseu en un raconet de la biblioteca i està tan absorta amb els seus contes que ni tan sols t’adones de que hi és.

I també, la nostra lectora estrella. Aquella que, faci el temps que faci, necessita emportar-se llibres en préstec i comentar-nos si li han o no li han agradat. La que sempre s’avança a l’hora de demanar les novetats. La que ens assessora sovint de quins llibres s’han editat.

Els nostres veïns holandesos, que passen llargues temporades al poble, i utilitzen la biblioteca per ampliar els seus coneixements de la nostra llengua. Les seva il•lusió i esforç per integrar-se és d’admirar.

No ens podem oblidar dels usuaris de temporada que, des de fa molts anys, ens visiten any rere any i que, veient la crescuda que han fet els seus fills, ens adonem que el temps passa massa ràpid. Que quan és l’hora de marxar ens diuen, tristos perquè s’han acabat les vacances però alhora satisfets perquè tornen a casa, “Fins l’any que vé. Que passeu un bon hivern!!!”

I encara, les dues noies immigrants que van començar a venir quan encara no parlaven gens ni mica el català, amb la timidesa habitual del nouvingut, i que ara ja s’hi troben com a casa seva. I al senyor, també immigrant, que utilitza el servei d’ordinadors per anar escrivint de mica en mica la seva novel•la, aquella que no sabrem mai si s’ha editat.

I no ens oblidem dels dos escriptors eventuals que aprofiten el silenci de la sala d’adults per concentrar-se en les seves obres. Aquelles que quan s’editen les comprem perquè sabem on s’han escrit en la seva major part.

I per anar acabant, no em puc oblidar dels membres del Grup de Lectura “El Petit Príncep”, per la seva fidelitat des de l’any 2006 a les trobades mensuals. Unes trobades que ens han animat a organitzar altres activitats relacionades amb les obres que hem llegit: anades al teatre, sortides culturals, lectures en veu alta, visites guiades, trobades amb l’autor, projecció de pel•lícules... I tampoc, evidentment, dels nens i nenes que, amb l’alegria i l’entusiasme que els caracteritza, escolten bocabadats els contes que se’ls expliquen.

Aquests són els “petits moments” que et fan estimar una feina com la nostra.

Lídia Solés i Poch

Biblioteca Víctor Català
L’Escala

Sant Hilari Sacalm: lectures compartides

La Biblioteca de Sant Hilari, dins el Pla de Lectura de la població i amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector entre el públic adult, va organitzar al 2008 el Club de lectura per adults, amb la voluntat d’esdevenir una activitat permanent i també l’escenari de possibles trobades amb autors entre d’altres iniciatives complementàries. Les trobades es desenvolupen a la biblioteca, cada 2 mesos, amb l’objectiu d’intercanviar diferents punts de vista sobre la lectura de l’obra triada prèviament.

Es tracta d’un grup molt consolidat i participatiu. El primer llibre que llegírem fou Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie i ja en portem llegits i comentats 30, l’últim dels quals ha estat  L’Home de la maleta de Ramon Solsona. Vam tenir la sort de poder gaudir d’una xerrada amb ell, el passat 27 de setembre, on es van esvair tots els dubtes i curiositats de la novel•la. Volem destacar de l’autor el comentari que va fer sobre els clubs de lectura en una columna seva:

La gent llegeix i s’organitza per compartir lectures. Aquesta és una de les realitats més potents del país...no parlo de societat civil, sinó de gent que viu a peu pla i que s’apunta a grups de lectura i se n’inventa de nous perquè troba en els llibres un estímul que l’empeny a contrastar punts de vista, a ampliar horitzons amb noves lectures.

RAMON SOLSONA a El Punt Avui, 1-9-2013
 

A principis d’estiu, ens trobem per fer un sopar poètic tots els participants del club, on entre mos i mos, recitem poesies per gaudir d’una bona vetllada.

El Club suposa un estímul a la lectura pel fet de saber que altres persones llegeixen el mateix llibre i que després s’ha de comentar. També suposa la descoberta de nous autors i títols que potser individualment mai llegiríem. A més és un mitjà per relacionar-se i fer amistat amb altres persones, totes molt diferents però amb un interès comú, el gust per la lectura.

Trobareu més informació al nostre bloc

Dolors Miralpeix i Núria Masó. Biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm - biblioteca@santhilari.cat

No ens en cansarem mai..."Llegim?"

L’últim llibre de Sergi Pàmies, aquest va ser el títol del llibre que vam comentar al primer club de lectura de la nostra biblioteca. D’això en fa set anys. Encara no teníem nom i les parets que ens abrigaven eren les de l’antiga biblioteca de “la Caixa”. Quan vam canviar de biblioteca unes votacions populars ens van atorgar el nom de “Biblioteca Pere Blasi”. Pere Blasi va ser mestre de Torroella a la República, amant de la cultura i impulsor de revistes culturals de l’època. En Pere Blasi va deixar un llegat: l’interès per la cultura, la cultura com a oci. I aquest llegat encara perdura.

Des de llavors hem intentat fer forat dins de l’apretada agenda cultural de Torroella i hem seguit un club de lectura amb moltíssims llibres comentats, alguns molt encertats (La trilogia de Klaus i Lucas), altres no tant (El meu Iran), alguns amb els seus autors (L’home de la maleta amb en Ramon Solsona), altres amb convidats especials (Mita Casacuberta amb Solitud) i entremig hem conegut a molta gent, hem après a escoltar, hem rigut, ens hem emocionat i sobretot hem intentat gaudir de la lectura. 

Es pot dir ben alt i clar que el nostre club de lectura “Llegim?” funciona i nosaltres sabem que això no és mèrit nostre, sinó de tots els lectors i lectores que s’animen cada mes a dir-hi la seva sobre un llibre que els hem proposat des de la biblioteca. Des d’en Ramon Solsona a en Rubèn Intente, fins la M. Teresa Calabus, passant per en Javier Zuloaga, en Vicenç Pagès, la Núria Esponellà, la Mita Casacuberta o la M. Mercè Curtiella, tots ells han afirmat que és un grup actiu, que no es cohibeixen davant de l’autor, que són participatius i amb comentaris molt productius. Des de la biblioteca només podem estar agraïdes per tot això: a les Carmes, a la Montserrat, a l’Àngela, a la Consol, a la Paquita, a la Linda, a la Lola, a la Susanna, a l’Estrella, a l’Eulàlia, a l’Eva, a la Josefina, a la Maria, a la Montse, a la Pilar, a la Teresa i també a l’home que ve de tant en tant, en Joan Jordi. I de l’Estartit a la Carmen, en Josep, la Maria i la Pepita. 

Nosaltres hem intentat mantenir aquest esperit d’en Pere Blasi i hem proposat un espai per vosaltres, per convidar-vos a venir-hi i participar-hi i a fer que la cultura sigui per tothom. Per això hem insistit, insistim i insistirem, la invitació és clara “Llegim?”

A l'últim club de lectura vam iniciar temporada amb l'escriptora M. Mercè Cuartiella i amb la M. Teresa Calabus, llibretera del Cucut, que va conduir l'acte amb l'autora. També va ens va visitar l'escriptora Mariona Masferrer. 

El club de lectura de poesia de la BPG: una bona experiència.

Poc després d’iniciar els seus clubs de lectura, fa dotze anys, la Biblioteca Pública de Girona va considerar interessant  proposar-ne un d'especialitzat en poesia. El de Novel•la Universal funcionava molt bé quant a nombre de participants i regularitat, i un cop consolidat podíem obrir-ne un segon: de novel•la negra, de novel•la en anglès, de…. Però, en el vessant prescriptor de la biblioteca, vam apostar per acostar els lectors precisament al gènere poètic. 

Tots sabem que es llegeix menys poesia que novel•la, i sovint els comentaris sobre la possibilitat de llegir-ne són: “No l’entenc”, “No en sé” … més que no pas “No m’agrada”. Així que allà teníem uns textos buscant lectors i simplement es tractava de fer-los coincidir. 

Calia buscar un bon conductor per a les sessions. Qui millor que un poeta per ajudar-nos a entendre els trucs, recursos i tendències d’aquests textos? Lluís Freixas era el candidat primer i vàrem tenir la sort que trobés la nostra proposta interessant.

 


Parlem amb ell sobre l’experiència d’aquest club.

Lluís, com vols que et presentem?

Bàsicament jo sóc un lector. A partir de la lectura arribo a l’escriptura, a la qual m’hi dedico professionalment com a periodista durant uns anys. Després he treballat en l’àmbit cultural, des de fa uns anys a la Casa de Cultura de Girona, perquè també m’interessa propiciar experiències amb autors, amb llibres, amb esdeveniments que ens ajudin a entendre millor. Sóc un tastaolletes de la cultura, vaja! Potser seria un bon bibliotecari, o un bon llibreter….

Com a lector, m’interessa més la poesia que la prosa, tot i que òbviament llegeixo també prosa, assaig, teatre.

He publicat tres llibres, dos de poesia i un de narració curta. Això no em transforma en escriptor. Trobo que és una paraula molt grossa, aquesta.

Quan vàrem venir a proposar-te l’activitat de seguida vas acceptar. Coincidíem en veure que la poesia fa respecte i que era interessant establir-hi ponts. Per què creus que passa això? Com han de ser aquests ponts?

Sovint, el primer dia que un lector entra el club té una preocupació, com ara deies: “I si no l’entenc?”. Com a moderador, simplement li dic: “No es tracta d’entendre-hi,. Simplement tu què hi veus? En parlem i ja està….”

És una lectura amb una mica més de complicació perquè sempre té el missatge simbòlic. Però, d’altra banda, té l’avantatge que és molt més curt que la novel•la, i això, d’alguna manera, hi treu dificultat.

La por a la poesia és similar a la de l’art modern. Ens sentim ridículs si no sabem què ens vol transmetre, pensant en un missatge tancat, concret, quan de fet és obert i permet lectures diverses.

Jo sempre els dic que la lectura és un acte íntim i que, per tant, accepta moltes lectures, encara que no totes són possibles. Està bé poder concretar una mica i contrastar. El club de lectura ve a ser com aquell comentari inevitable i gustós que es fa sortint del cine, hagi agradat més o menys la pel•lícula. Aquella escena, aquell personatge, tu com ho veus?

Com a moderador del club vaig donant claus de lectura per tal que vagin superant els límits que poden sentir d’entrada. És com una mena d’entrenament, similar al que podria ser el d’un atleta.

I quines són les claus bàsiques per a la lectura de poesia?

Bàsicament és la clau simbòlica. En poesia tot text darrera té una metàfora. Sovint el paisatge exterior és el paisatge interior, pots intuir el que sent pel que diu, no és una lectura literal i per tant no pren una especial rellevància: els colors si són foscos, clars, el moment de l’any, els tons més tristos o alegres. Si hi volem fer una lectura literal sovint les frases no tenen sentit. Ho podem veure en expressions poètiques que han esdevingut del llenguatge popular: tenir formigues a l’estómac; fa mal temps al meu cap.

Segons Ferrater les paraules en poesia han de tenir el mateix valor que en una carta comercial, però fa una broma quan diu això, perquè com hem vist en aquests exemples no és així.

La intuïció, l’experiència lectora, el ritme (la poesia és summament fonètica)… totes aquestes eines poden ajudar-nos a endinsar-nos sense por en el text.

Des dels seus inicis el club ha canviat amb el seu plantejament. Pots explicar-nos el per què?

D’entrada vàrem plantejar les reunions del club trimestrals: una dotzena de poemes que es llegien en dotze setmanes, pensant en una lectura tranquil•la i que permetés relectures diverses a aquest lector-aprenent amb ganes d’endinsar-se en el llenguatge poètic. No es llegia una obra d’un autor, ni una antologia feta sobre un autor, sino una antologia sobre un tema i que pretenia tenir visions i formes d’arribar a sentiments diversos plasmades de diferents manera. Grans temes com l’amor, la mort, el pas del temps tractats des de diferents autors i estils: els barrocs, els clàssics, els romàntics. Era interessant i divertit establir diàleg entre poemes: l’amor cortès dels trobadors enfront l’escepticisme amorós d’un autor de finals del XX....

Els “grans” temes s’esgotaven, i vàrem passar a llegir autors. Un llibre, però, em semblava excessiu i pobre si es volia tenir una visió completa d’un autor. Per això, vaig seguir confegint antologies pensades per a treure el màxim suc de cadascun dels autors seleccionats. Seguim treballant en antologies de 10-12 poemes, però el club es troba mensualment. El que intento amb les tries és donar una visió àmplia, no caricaturesca, que convidi a seguir llegint l’autor plantejat, coneixent el suficient de cadascun dels seus moments com per poder-te moure amb comoditat.

Quin criteri segueixes per seleccionar els poemes que configuren aquestes antologies ad hoc?

Inevitablement hi ha una part que és el gust personal i el dels diferents membres del grup quan els vas coneixent. Després la tria de poemes prou diversos per poder tenir aquestes visions diferents de què parlàvem. Per exemple, aquest any amb Espriu intentar que es veiés l’Espriu cívic, el grotesc, el reflexiu sobre la mort....

I per seleccionar els poetes, com ho fas?

Intentem fer una mostra prou gran dels diversos cànons, sempre pactats amb els membres del club: clàssics, contemporanis, més durs, més lleugers. Últimament estem llegint moltes poetes dones. Són més desconegudes i, a més, en el nostre club, com en molts d’altres, hi ha una gran majoria femenina. Una altra font per a la tria són les celebracions d’efemèrides, ja que l’interès per a aquell autor sempre creix. Ha estat el cas d’Espriu, l’any que ve ho serà de Vinyoli. A vegades les efemèrides obliguen a llegir autors que fan més por. Ens passava, sense anar més lluny, amb Espriu. Però un cop se’ls ha disseccionat, passen a ser més amables.

Parles de més dones que homes al club. Què més ens pots dir del perfil dels membres?

La majoria del club supera els 50 anys. Són lectores àvides de noves experiències, i moltes d’elles formen part d’altres clubs. Moltes escriuen de forma habitual o ho han fet, i algunes fins i tot han publicat. Un altre comú denominador: totes tenen una gran inquietud cultural.

Tot això fa que a hores d’ara ens atrevim amb tot: vaig voler que coneguessin Casasses, i varen saber gaudir dels seus textos i entrar totalment en el seu estil que a vegades és agosarat i una mica trencador -com per exemple en un poema on parla d’uns ionquis de la Plaça Real de Barcelona-, però que alhora connecta amb tota la tradició literària i popular catalana.

Què creus que pot diferenciar un lector de novel•la d’un lector de poesia?

Crec que el lector de poesia és més omnívor, mentre que hi ha molt lector que només ho és de novel•la, com si la forma més natural de la literatura fos aquest gènere. És curiós que ara mateix es tingui aquesta percepció quan històricament la poesia ha estat la forma natural de la literatura en els seus inicis: la poesia èpica, la poesia lírica, fins i tot alguns assajos varen ser escrits en poesia, per ser aquesta molt més fàcil per a la transmissió oral, ja que juga amb la mnemotècnia. I el teatre, també, el teatre en vers també va ser important fins no fa gaire. Ara això s’ha perdut, i l’única poesia que es segueix escrivint és la lírica, malgrat algun autor, puntualment, segueix reclamant-la per a altres usos. Salvador Oliva, sense anar més lluny, va escriure una novel•la en vers, Fugitius.

Tens un poeta preferit? I algun poema preferit?

Depèn del dia, del moment, del temps. Avui te’n puc dir uns.... però d’aquí a sis mesos és possible que siguin uns altres. Et puc dir que m’agraden molt Ferrater, Borges, March, Vinyoli, Màrius Torres, Carner, Espriu...

I són d’ells els meus poemes preferits Cançons de la roda del temps, d’Espriu, que sempre que les llegeixo les sento cantades per Raimon, Àngel de la Mort, de Màrius Torres; Bèlgica de Carner, que tracta tan bé el tema de l’exili i de l’Europa que en la dictadura teníem mitificada.

Vinyoli m’agrada tot molt, tinc moltes ganes de llegir-lo amb el club. Sona molt natural, molt apassionat, molt vital.

M’agrada quan la poesia és alegre, optimista, perquè és difícil sense ser carrincló. Sembla que la tristesa és més literària i més fàcil de tractar. També en el cine, sembla que un drama sigui més fàcil de fer que una comèdia. Fer riure d’una manera intel•ligent té molt de mèrit.

I dels teus poemes, estàs especialment orgullós d’algun?

No, que difícil. Tots ells trobo que són honestos, és a dir, que per haver estat escrits en un moment determinat és allò el que podia fer, però no me'n facis triar un.

Doncs si et sembla ja el triaré jo. I amb ells cloem l’entrevista.

En seran dos, de L’epifania de les cisternes




ENCARA


Presó i palau, la nit arriba.
Sentinella, el món és
Força infinit encara



CONTINUÏTAT

Sóc l’illa clara,
Oberta a tots els vents.
Ah, ser península!
O més! Ser continent,
Amb pors i ponts i gent



Bona lectura a tots.

 

Moltes gràcies a la Lourdes Reyes, directora de la Biblioteca Pública de Girona i a en Lluís Freixas, responsable del seu club de lectura de poesia.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/