Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Maria Mercè Roca assisteix als clubs de lectura

Dins del programa de promoció d'autors locals que porta a terme el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, l'escriptora gironina Maria Mercè Roca va visitar la biblioteca Baldiri Reixach de Santa Cristina d'Aro el passat 28 de novembre i la bibliotecària, Miryam gallego, en fa la següent cròmica al seu blog, que reproduïm aquí.

Durant el 2013 s'hauran dut a terme 33 trobades dels autors amb els clubs de lectura arreu de la província amb Josep M. Fonalleras, Miquel Fañanàs, Núria Esponellà, Eloi Vila, Mercè Saurina, Miquel Aguirre, M. Mercè Cuartiella, M. Mercè Roca, Esther Blanco i Rafel Nadal.

M. Mercè Roca a Santa Cristina d'Aro, 28/11/2013

Aquesta trobada literària també era un d'els actes relacionats contra la violència masclista que s'està duent a Santa Cristina aquests dies, ja que un dels personatges de la seva darrera novel·la Bones intencions, és víctima de maltractaments i decideix començar una nova vida.

Cada un dels protagonistes d'aquesta història s'ha d'enfrontar a la incertesa dels canvis, del desconegut, però estarà sempre envoltada de persones estimades, que l'ajudaran i es deixaran ajudar, perquè en definitiva, tots necessitem segones oportunitats.

En un espai acollidor i envoltats d'amics/gues i admirador/es Maria Mercè Roca ens va desvetllar les raons per les quals havia escrit alguns dels seus llibres, com havia desenvolupat els seus personatges, curiositats del món dels guions de sèries televisives (ja que havia col·laborat en la trama de la sèrie Secrets de família) i fins i tot, va donar algunes pistes sobre la seva propera obra.

Maria Mercè Roca va deixar una sensació d’esperança i optimisme entre els assistents amb qui va compartir una estona de conversa plaent.

Podeu veure la notícia original i més fotografies directament al blog de la biblioteca.

Tarda de lectura, tarda de tertúlia


Per aquells que no saben perquè tenen tan d’èxit els clubs de lectura, els faré cinc cèntims de l’última sessió del Club de Lectura Fàcil que fem a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

El 5 de desembre vam fer la tercera sessió, i per a mi, va ser molt emotiva i també sorprenent. La primera sorpresa la vaig tenir a mitja sessió, quan ja estàvem acabant de llegir el llibre Anna Frank: la seva vida. La participant a qui li tocava llegir en veu alta va parar un moment i va respirar profundament. Jo pensava que estava cansada de llegir, quan vaig sentir un segon sospir a la sala. Era una altra participant que també agafava aire. I la causa d’aquells sospirs eren l’emoció, la tristesa i la impotència que els transmetia la història.
Sincerament us haig de confessar que, encara que he llegit el llibre incomptables vegades, també jo tenia els pèls de punta.

La segona sorpresa la vaig tenir davant la resposta majoritària a la meva pregunta: creieu que uns fets tan horribles es podrien tornar a repetir en l’actualitat? Tots menys un dels participants van contestar que no. El que va contestar de manera afirmativa ho deia perquè havia llegit un llibre sobre la guerra als Balcans, El diari de Zlata, que relata els horrors d’una guerra que recorda la Segona Guerra Mundial per la neteja ètnica, camps de concentració, la por, el sofriment i la poca humanitat.

Així doncs, per acabar, crec que, si el llibre és capaç de transmetre emocions, si les persones que l’estan llegint es deixen portar pels sentiments que sorgeixen i, sobretot, si els comparteixen amb la resta del grup tenim els ingredients necessaris per a l’èxit d’un club de lectura.

Yolanda Alcalá. Biblioteca Fages de Climent (Figueres)

Club(s) de lectura: Combinant tradició i noves tecnologies

El club de lectura de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar funciona des de fa més de tretze anys. Durant la seva trajectòria, ha llegit al voltant de 130 llibres. Us imagineu si els poséssim tots junts l’efecte que farien?

Des de fa uns tres anys, aproximadament, el club ha incorporat a la seva rutina un element nou : El bloc del club de lectura. En els seus inicis, aquest espai servia bàsicament per recollir les guies de lectura perquè la participació de les usuàries del club era relativament baixa.

Un dels reptes que la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar fa temps que es planteja és que els usuaris puguin comentar, recomanar i compartir les seves lectures de manera àgil, fàcil i sense límits horaris.

Per fer-ho, la biblioteca té dues eines: El club de lectura virtual i el grup de facebook “bibliolloret: què has llegit?” A més dels comentaris i les guies del bloc del club de lectura.

Seguint aquesta línia d’incorporar les noves tecnologies al comentari de les lectures i amb l’afany de combinar de manera natural els dos mitjans: el comentari presencial i el virtual, la Biblioteca va programar, el passat mes d’octubre, un taller amb el títol: Eines per participar en línia.

Ens interessava, especialment, que les usuàries del club de lectura s’involucressin en el projecte, entre d’altres coses perquè la seva opinió per l’experiència que tenien la consideràvem molt valuosa, en canvi, a causa de la falta d’experiència en l’àmbit informàtic, es perdien un ventall de possibilitats i d’eines útils per fer el que feia anys que feien: compartir les seves lectures.

El taller, que es va repartir en quatre sessions, va treballar les quatre eines indispensables per interactuar amb la biblioteca i amb la resta dels usuaris: el web, el grup del facebook bibliolloret: què has llegit?,  el perfil de facebook del club de lectura virtual i el bloc dels club(s) de lectura.

L’experiència ha estat molt satisfactòria per les usuàries del club de lectura que es plantegen ampliar els seus coneixements en TIC i per la Biblioteca, ja que tot plegat ha començat a donar els seus fruits: La participació i utilització de les integrants del club de lectura ha estat més que satisfactòria.



 

La tertúlia literària com a doble lectura

Possiblement la lectura sigui una activitat que aparentment poc té a veure amb el grup, la diversió, el soroll i la conversa. Segons com es miri l'exercici mateix de la lectura ens obliga a l'aïllament, al replegament en un mateix, a la concentració, a la fugida de la realitat i l'exili a una terra construïda amb paraules. De fet, la lectura és sempre un acte quixotesc, on la ficció sempre guanya a la realitat.
Segurament si parlem de compartir experiències, fantasies, històries, llegendes i relats, la tradició oral era molt més efectiva, però l'aparició del llibre va esdevenir la mort lenta i inexorable d'aquell art mil·lenari de la narració que havia acompanyat els homes.

Tot i que la lectura solitària del llibre acabaria imposant-se, allò que no s'ha perdut mai és el plaer de compartir aquesta lectura, tornar a reviure allò que van sentir en llegir aquell paràgraf o veure com l'altre també es va emocionar amb aquella història és sens dubte un dels petits grans plaers. Tots nosaltres hem tingut amics lectors, persones amb qui parlem sovint més de llibres que de la vida real, més dels problemes morals dels personatges de Dostojevskij que dels nostres mateixos, més de la trama i l'estructura de Los detectives salvajes que de la nostra tècnica funambulista per arribar a fi de mes.

Però cal dir que el Club de Lectura o la tertúlia literària no és simplement posar en comú el que hem llegit (si pensem així ens equivoquem i no valorem prou allò que de creatiu té el fet compartir), perquè aquesta posada en comú aporta noves visions, nous detalls, noves valoracions que la primera lectura havia deixat oculta per a uns o havia jutjat com a insignificants per a altres, i que ara es descobreixen com a essencials. El resultat del club de lectura no és una relectura del llibre, sinó una altra cosa. És una nova lectura que assimila allò que havien deixat de banda, una lectura molt més rica en matisos, fruit d'allò que alguns anomenen intel·ligència col·lectiva i que no hauríem estat capaços possiblement d'arribar de forma individual. És una doble lectura que analitza la ficció de la novel·la, però també de la vida mateixa i de les complexes relacions humanes.

Toni Martínez, coordinador del grup de lectura de la Biblioteca Jaume Vicens i Vives de Roses
www.aticaemporda.com

Menú literari

A la biblioteca de Vidreres hem estat pensant, us hem anat llegint i finalment ens hem decidit per:

Oferir-vos un menú de Biblioteca!

Els entrants volem que siguin delicats, sensibles i que us obrin la gana a llegir-nos.
Us donem la possibilitat de triar entre les dues poesies del nostre estimat Miquel Martí i Pol i del nostre proper Salvador Espriu.

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

MARTÍ I POL, Miquel. L’Àmbit de tots els àmbits.
Barcelona: Edicions del Mall, 1981. 

EL MEU POBLE I JO 

Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

ESPRIU, Salvador. La pell de brau. Barcelona: Columna, 1968.
 

De primer plat tenim dues lectures fresques per anar fent boca :

El límit exacte dels nostres cossos

La primera part d’aquest llibre són relats curts i directes aquí us en servim un “Les plantes sempre parlen, només cal escoltar-les. Mentre parlen, els homes i les dones juguen;juguen a fet i amagar. Els cactus parlen menys perquè no se’ls rega tant. Per això si diuen alguna cosa és fruit d’una llarga reflexió. Volem més aigua,volem més llum, volem més de tot el que és bo. Però quan ho obtenim la felicitat ens ofega,ens fa por,ens col·lapsa. Hi ha plantes que moren ofegades de tanta aigua. A elles se’ls nota immediatament, perquè les fulles se’ls podreixen. A les persones sovint no se’ls no ta per fora. De fet, moltes persones, les que no escolten les plantes, tampoc s’ho noten per dintre. I això és perillós, molt perillós. Perquè un dia moren i no se sap per què, no se sap de què. Malaltia greu. NO! S’HAN OFEGAT!”

BATALLÉ PRATS, Iolanda. El límit exacte dels nostres cossos. Badalona: Ara Llibres, 2011. 


El Bolígraf de tinta verda

Algun cop heu pensat en quants metres quadrats viviu? I no em refereixo només a la vostra llar, sinó a l’espai que ocupeu a la feina, al del bar que sovintegeu, al del vostre mitjà de transport, al de casa dels pares, els sogres o qualsevol altra espai on passeu el temps. Us heu adonat que segurament sempre són, si fa no fa, els mateixos metres quadrats? Això és el que ens planteja la novel·la . El seu protagonista té una vida com la nostra, de fet podríem ser nosaltres: una dona, un fill, un cotxe i una feina. Però què passa quan amb això no en tens prou? Quan te n’adones que el que vols no és el que tens? Que al llevar-te cada dia sabràs exactament com transcorrerà...
Tots estarem d’acord que la nostra vida, sobtadament, pot donar un gir. Però el que segurament no sabem és que de vegades aquest gir pot tenir un preu massa alt. I això és el que li pot passar al protagonista de la nostra història.
No us explicaré l’argument perquè crec que és una d’aquelles novel·les que s’ha de descobrir a poc a poc . Una d’aquelles històries amb les quals t’identifiques. Un personatge que podries ser tu o el del teu costat.

MORENO, Eloy. El Bolígraf de tinta verda. Barcelona:Columna, 2011. 

 

De segon plat us volem oferir un assortit de llibres d’escriptores: 

 

ALCÀNTARA, Sílvia. Olor de Colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009.

MONSÓ, ImmaLa dona veloç. Barcelona : Planeta, 2013.

SOLER, SílviaPetons de diumenge. Barcelona : Edicions 62, 2010.

ROCA, Maria Mercè. Bones intencions. Barcelona : Columna, 2013.

 

 

Ho amanirem tot amb el Nocturn de Sant Felip Neri 

BENNASAR i LLOBERA,  Sebastià. Nocturn de Sant Felip Neri. Barcelona : Meteora, 2013.


Per beure us oferim Quan en dèiem xampany 

NADAL, Rafel. Quan en dèiem xampany. Barcelona : Columna, 2013.



I si voleu podeu acompanyar amb Pan, educación, libertad

MARKARES, PetrosPan, educación, libertad. Barcelona : Tusquets, 2013.

 

Les Postres


De Rock:

CHAPMAN, Tracy. Our bright future [Enregistrament sonor]. New York : Atlantic Recording Corporation, cop. 2008.
 

De Pop-Rock:

PÉREZ CRUZ, SÍlvia. 11 de novembre [Enregistrament sonor]. Universal Music Spain, cop. 2012.

De Jazz:


DAVIS, Miles. Bitches brew [Enregistrament sonor]. Sony Music Entertainment, cop. 1999.

 

Moltes gràcies per haver-nos llegit,
Fins la propera!

Marta Garolera, biblioteca Joan Rigau i Sala de Vidreres


Alta definició

Si ens demanessin definir i resumir en poques paraules un club de lectura, podria ser molt senzill o molt complicat alhora, depenent de la visió particular de cada persona.
Hi hauria qui ho resumiria amb una frase potser minsa, però correcta:

Llegir una obra literària, i després posar en comú l’opinió de cadascú.

I és cert. Ningú no ho pot negar. Una visió del tot encertada, bàsicament és això.

Intentem però, tenir una visió més oberta, més amplia, de l’activitat. No ens quedem amb la primera impressió, aprofundim una mica i obtinguem una visió global.

Participar en un club de lectura significa un enriquiment personal.

D’entrada representarà portar a terme una activitat solitària, introspectiva. Tindrem el primer contacte amb l’obra, potser amb l’autor. Ens endinsarem en la lectura que ens oferirà la possibilitat de viatjar en una època, en un temps i per uns indrets. Representarà ampliar els nostres coneixements vers el camp de la literatura, accedir de forma amena i senzilla a unes obres que segurament, per iniciativa pròpia, no ens hauríem plantejat triar.

En segon lloc, compartir. Compartir amb tota l’amplitud del seu significat, sense defugir cap vessant.
Participar en una activitat socialitzadora, lúdica, distesa, una tertúlia on destacarà el respecte cap als altres integrants, i que ens ampliarà la nostra particular lectura, fent-nos adonar de detalls subtils, engrescadors, que potser ens havien passat per alt. Posar a debat opinions controvertides, sense oblidar les oportunitats de compartir amb el mateix autor-a la seva obra, conèixer la seva personalitat, el seu tarannà, les raons que l’han portat a escriure, i escoltar la resposta als nostres interrogants.

En darrer terme, participar en altres activitats relacionades amb les lectures escollides (visites guiades, rutes literàries), per adonar-te de la interrelació que existeix entre els diferents camps de l’art, la pintura, l’escultura, l’arquitectura... Veure l’escriptura com a part d’un tot, ubicar-la dins un context social, econòmic, històric, cultural i entendre el seu perquè.

En definitiva i resumint amb una sola paraula: GAUDIR

PERQUÈ LLEGIR ÉS UN PLAER.



Dibuix i text de: Rosa Dachs i Peitiví
Conductora del club de lectura de la Biblioteca Emilia Xargay de Sarrià de Ter

I un llibre ens porta a un altre i aquest a un altre i així creixem

'Això és el que m’agrada de llegir: una petita cosa t’interessarà d’un llibre i aquella petita cosa et portarà a un altre llibre i una altra cosa d’aquest llibre et portarà a un tercer. És geomètricament progressiu, i tot sense un final a la vista, i per cap altra raó que el pur plaer'

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey
Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

Aquest octubre hem reprès el nostre club de lectura i ja anem pel tercer any. Ja teníem ganes de les nostres trobades mensuals en què al voltant de bons llibres debatem sobre allò que ens ocupa i ens preocupa, sobre la vida i sobre la mort, sobre l‘amistat i sobre la pèrdua, sobre l’esperança i sobre la fe i ho fem a partir de la mirada dels nostres personatges que des de l’escenari ens criden i ens fan comprometre. I és que com diu Juan José Millás 'no s'escriu per ser escriptor ni es llegeix per ser lector, s'escriu i es llegeix per comprendre el món'. Enguany vàrem començar amb 'Mentira' de Enrique de Hériz, una novel·la que ens parla de les mentides que ens ajuden a fer suportable la realitat. Vam poder conèixer l'autor que va assistir a la tertúlia i vàrem quedar seduïts per la seva força, la seva mirada atrevida i desafiant, la seva veu narrativa potent. Ell va marxar però la Isabel i la Serena continuen amb nosaltres i ens recorden que ‘la verdad y la mentira son aparejos de fortuna. Nos mantienen a flote en el naufragio de la vida’. Aquest mes de novembre treballem un recull de poesia de Salvador Espriu fet per l'escriptor Lluís Freixas que el dia 20 vindrà a Sant Gregori. Barrejarem la veu espriuana amb Raimon i escoltarem els poemes de l’autor cantats pel de Xàtiva. Per Nadal retrem homenatge a Charles Dickens amb 'Tots els contes de Nadal'. Es tracta de cinc relats publicats a partir de l'any 1843 en què va aparèixer 'Cançó de Nadal' i que es van convertir en tot un esdeveniment a Anglaterra.

Començarem l'any amb 'Suite francesa' d'Irène Némirovsky, una novel·la testimonial escrita en circumstàncies excepcionals. L'autora, jueva, la va escriure mentre s'amagava dels nazis per evitar la deportació. Pel febrer llegirem 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda i pel març 'Plans de futur' de Màrius Serra. En aquest cas podrem parlar amb l'autor sobre la novel·la que recrea la vida del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte. Per l'abril és el torn de 'A sang freda' de Truman Capote, una obra mestra i precursora de la non-fiction novel i pel maig arriba 'Un matrimonio feliz' de Rafael Yglesias, un escriptor novaiorquès que ens explica de manera estremidora el testimoni de la seva dona malalta terminal de càncer. Ambdós repassen els darrers 30 anys de la seva vida mentre es preparen pel comiat.

Amb l'estiu tornarem a Cartellà i el primer a visitar-nos serà Josep Maria Fonalleras que ens parlarà de la seva novel·la 'Climent' una reflexió sobre la vida, l'amistat, l'amor i la pèrdua. Com sempre passa, parlant amb l’autor descobrirem matisos i intercanviarem interpretacions sobre la lectura. I és que els lectors reescribim el text perquè cadascú li posa una cara diferent al protagonista i entenem l’obra segons la nostra experiència prèvia i la nostra biografia lectora. Finalment la revetlla literària del mes de juliol estarà dedicada a Joan Vinyoli. El 2014 és l'any Vinyoli i aquest és el nostre petit homenatge al poeta. L'escriptor Lluís Freixas farà un recull i el comentarem amb ell. Enguany s’ha incorporat gent nova al nostre club de lectura i estem segurs que ha estat pel nostre entusiasme encomanadís. Hem descobert una manera d’explicar-nos la vida a través de la ficció. I els personatges, que viuen, caminen i respiren, ens han acompanyat en aquest periple i han esdevingut eterns. Ja n’hem conegut molts i tots ells ens han aportat alguna petita cosa que ens ha fet més grans, tots ens han sacsejat d’alguna manera i ens han ajudat a fet aquest viatge de la ignorància a la saviesa que suposa la lectura. Ens han despertat la consciència, que en definitiva, és una de les funcions de la literatura.

Carme Callejón Font, conductora del club de lectura de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori i de l'Ateneu de la Vall del Llèmena.

[Post publicat anteriorment al blog DeLectura]

...i aquest conte ja s'ha fos: El futur de la lectura

[Il·lustració d'Ex-Libris, d'Alexandre de Riquer, 1903. Forma part del fons històric de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll]

Llegir és crear-se un petit tresor personal de records i d'emocions, un tresor que mai no serà igual al de ningú més, però que sempre podem posar en comú amb els altres

(Susanna Tamaro)

Llegim per viure altres vides, per descobrir coses noves, per una ànsia d'evasió.
Llegim, també, per tot el contrari: per aprofundir dins nostre, per aprendre dels antics, per copsar l’actualitat. Llegim en estat d’eufòria i quan estem deprimits. Llegim des que tenim memòria.

Som, els lectors, una espècie en perill d’extinció?

No podem viure sense històries. Ficció, poesia, teatre, cançons i llegendes no moriran mai. Però canvien els temps i, amb ells, les formes.

Els optimistes creuen que el llibre digital ofereix una lectura més democràtica, feta a mida per als lectors, que complirà l'eterna utopia del saber universal. Per als amants de la lectura és un invent fabulós, un gran aliat del nostre vici incurable.
La meva intenció, avui, al blog, no és parlar sobre el dilema entre paper i digital, que de fet són compatibles. No és tot això del tacte i les olors, ni els prestatges plens de llibres, o el disseny de les portades i tot aquest bla bla bla. Ni tan sols em plantejo el sentit de les biblioteques públiques, tot i ser part implicada per la meva professió, perquè estic segura que ens sabrem reinventar. El que espanta són els canvis d’hàbits, la ràpida davallada en quantitat de lectors i qualitat de lectura.

Les noves tecnologies ens acostumem a la velocitat i a la immediatesa, a moure’ns en superfície, sense esforç, “surfejant”, com deia Baricco fa més de cinc anys.

Ara, de qualsevol cita ensucrada que es pugui pescar a la xarxa ja en diuen Literatura.
Es tanquen llibreries i es pirategen textos i a ningú li cau la cara de vergonya si s'asfixien els autors i els intermediaris, amb tots els seus anys de feina i sacrificis.
Les novel·les més venudes es transformen en guió de cine i telenovel·la, rampinyant-ne els arguments mentre perden pel camí la meitat de la bellesa. I les menys afortunades, a vegades les millors, cauen al pou de l’oblit.
Cada cop hi ha menys clients i més obres per vendre, molta oferta i confusió, un bombardeig informacional i un desequilibri estacional: la majoria de famílies només pensen en els llibres quan ve sant Jordi i a principi de curs. Comprem contes als infants com es compra una joguina, vigilant si té pop-ups i si flota a la banyera.
Presumim de biblioteques esplèndides, molts carnets, bones estadístiques, potents plans de promoció, professionals preparats i fires a punta pala, escriptors d’alta volada i professors militants.
Però, sincerament, jo no veig gaire mainada amb llibres a sota el braç..., i que consti que m’hi fixo!

Sèries americanes, maquinetes d'última tecnologia amb moltes aplicacions, accessoris de moda, pírcings i tatoos, música i esports. Tot això sí, però... llibres?
Quantes converses sentim de joves parlant de llibres?
Quina mare ha de dir “Prou!” davant d’una llibreria amb la mateixa freqüència que en una botiga de pantalons o videojocs? O cridar els fills mil vegades a sopar perquè s’han quedat pillats en les pàgines d’un llibre?
Quin tant per cent de joves està llegint alguna cosa per iniciativa pròpia?
Quants en veieu en espais públics amb llibres oberts a les mans, o bé a dins de la maleta?
Els vostres fills s’emocionen davant la web d'Amazon? (“Oh, mare, deixa’m la VISA, que em compraré un llibre online”)
Quantes vegades s’aixequen del sofà per anar a xerrades d’autors en alguna sala d’actes? No parlo del primer de la classe ni de jubilats, lletraferits o membres de clubs de lectura. Em refereixo als nois i noies en general, que són els nostres hereus. Els de casa meva, sense anar més lluny.

Anem fent-nos a la idea que el llibre, tal com l’entenem des de Gutemberg fins a avui, pot desaparèixer. Aquest objecte popular, valorat i de consum massiu, sinònim de la cultura i la distracció més sanes pot esdevenir peça de col·leccionista com els discos de vinil. Llegir a poc a poc serà un hobby minoritari i nostàlgic com fer puntes de coixí. Un vestigi del passat igual que els àlbums de fotos, o de cromos, o segells.

I el món seguirà girant, indiferent, etern. Naixeran nens, cauran estrelles, es destruiran països i ecosistemes i ens convertirem en pols.
Els qui ens vindran al darrere es banyaran a la platja sense pensar en Crusoe, trepitjaran la neu verge sense els cruixits de Jack London i patiran per amor sense recitar Neruda.

Es pot viure, sense llibres? Milions d’éssers humans ho demostren cada dia, de la mateixa manera que se sobreviu d’esquenes a la música, o si et negues a menjar carn o a practicar algun esport. Els estudis científics afirmen que el cervell lector desenvolupa súper poders, manté en forma les neurones, exercita escorces, lòbuls i filigranes diverses i afavoreix l’empatia emocional, però encara no s’ha estudiat com n’és, de letal, la ignorància.

Potser un futur sense llibres no vol dir gent insensible, de la mateixa manera que no és obligatori entrar al Louvre i admirar La Gioconda per saber com somriu una dona i com és la llum de la Toscana. Sense llibres, art o cultura, però, hi haurà un tipus d’intel·ligència diferent. Serem més pobres, d’aquella mena de pobresa que no es mesura en diners.

Calvino es preguntava, fa quasi un quart de segle “Perquè llegir els clàssics?”. Aviat caldrà escriure un “Perquè llegir”, simplement. El segon dels seus 14 arguments inicials, per exemple, diu que

II. El clàssic és una riquesa per als seus lectors
les lectures de joventut donen forma a l’experiència futura: proporcionen models, continguts, termes comparatius, esquemes de classificació, escales de valors i paradigmes de bellesa

Podem prescindir d’aquest patrimoni?

Tal com diu en Jordi Nopca, com sabrem què signifiquen els espectacles dantescos, les respostes kafkianes o les temptadores lolites si deixem perdre el tresor de la literatura?

I també, tan patriotes que som ara: defensarem a fons la nostra llengua i cultura sense la lletra escrita i la lectura pausada? Qui ens recordarà la veu i el pensament dels nostres avis?

Si es dóna el cas que algun dia, per a la gent que m’envolta, Stradivarius només sigui una botiga de roba barata, Sòcrates un jugador brasiler i les figues d'un altre paner una fruita desconeguda, jo no vull pas ser-ne còmplice. Egoistament espero trobar-me - com diu en Llach- arran de terra per sentir els renecs que diu la gent com jo. I estalvieu-vos l’epitafi, no el sabran interpretar.

Esther Suriñach, Llibres i Companyia, Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.

[Dedicat a en Manuel Baixauli, menys pessimista que jo]

Petits moments que et fan estimar la feina

Estic cansada de sentir a parlar de la crisi, de les retallades, de les baixades de sous, dels acomiadaments i de totes les notícies dolentes que sentim cada vegada que engeguem la televisió, llegim el diari o escoltem la ràdio.

Necessito i necessitem respirar, deixar de parlar contínuament de les coses negatives i centrar-nos més en les positives. La meva feina m’agrada. Sóc bibliotecària i hi ha petits moments del dia a dia laboral que són inoblidables i que m’agradaria compartir amb vosaltres:

Les mostres d’agraïment de l’usuari super educat que no sap com fer-nos saber com n’està de content del tracte que rep cada vegada que ve. O aquell altre que, sense feina i sense família, a la biblioteca se sent acompanyat i troba l’escalfor que li falta a casa seva.

La visita diària dels dos jubilats, que es troben sols, i que cada dia, al matí i a la tarda, s’asseuen a les butaques blaves per llegir les revistes i els diaris. El dia que no vénen els trobem a faltar. Deu estar malalt o és estrany que no hagi vingut avui!!!, talment com si es tractés d’un familiar.

La noia amb Síndrome de Down, que no viu a la població, que desitja amb totes les seves forces a que arribi el mes d’agost per a poder venir, com cada estiu, tota la tarda, a llegir i rellegir els llibres que tant s’estima des que era petita. Ella s’asseu en un raconet de la biblioteca i està tan absorta amb els seus contes que ni tan sols t’adones de que hi és.

I també, la nostra lectora estrella. Aquella que, faci el temps que faci, necessita emportar-se llibres en préstec i comentar-nos si li han o no li han agradat. La que sempre s’avança a l’hora de demanar les novetats. La que ens assessora sovint de quins llibres s’han editat.

Els nostres veïns holandesos, que passen llargues temporades al poble, i utilitzen la biblioteca per ampliar els seus coneixements de la nostra llengua. Les seva il•lusió i esforç per integrar-se és d’admirar.

No ens podem oblidar dels usuaris de temporada que, des de fa molts anys, ens visiten any rere any i que, veient la crescuda que han fet els seus fills, ens adonem que el temps passa massa ràpid. Que quan és l’hora de marxar ens diuen, tristos perquè s’han acabat les vacances però alhora satisfets perquè tornen a casa, “Fins l’any que vé. Que passeu un bon hivern!!!”

I encara, les dues noies immigrants que van començar a venir quan encara no parlaven gens ni mica el català, amb la timidesa habitual del nouvingut, i que ara ja s’hi troben com a casa seva. I al senyor, també immigrant, que utilitza el servei d’ordinadors per anar escrivint de mica en mica la seva novel•la, aquella que no sabrem mai si s’ha editat.

I no ens oblidem dels dos escriptors eventuals que aprofiten el silenci de la sala d’adults per concentrar-se en les seves obres. Aquelles que quan s’editen les comprem perquè sabem on s’han escrit en la seva major part.

I per anar acabant, no em puc oblidar dels membres del Grup de Lectura “El Petit Príncep”, per la seva fidelitat des de l’any 2006 a les trobades mensuals. Unes trobades que ens han animat a organitzar altres activitats relacionades amb les obres que hem llegit: anades al teatre, sortides culturals, lectures en veu alta, visites guiades, trobades amb l’autor, projecció de pel•lícules... I tampoc, evidentment, dels nens i nenes que, amb l’alegria i l’entusiasme que els caracteritza, escolten bocabadats els contes que se’ls expliquen.

Aquests són els “petits moments” que et fan estimar una feina com la nostra.

Lídia Solés i Poch

Biblioteca Víctor Català
L’Escala

Motius de celebració

90 ANYS DE BIBLIOTECA A SANTA COLOMA DE FARNERS

[Aportació de Francina Sanmartín, directora de la Biblioteca Joan Vinyoli. Publicada al butlletí de la Festa Major 2013]

Aquest any a Santa Coloma de Farners rememorem el naixement d’un equipament cultural que ha perdurat al llarg de 90 anys al servei de tots els colomencs: la biblioteca pública.

La inauguració d’aquesta institució es remunta efectivament a l’any 1923 quan una feliç conjunció de circumstàncies va permetre l’establiment al nostre municipi de la primera biblioteca pública que creà la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears. Un acord de l’Ajuntament per a crear una escola en uns terrenys adquirits l’any 1918 ( on s’ubicaria després l’escola de Sant Salvador d’Horta) portà el consistori a contactar amb el llavors director central de la Caixa i un dels fundadors de l’entitat, Francesc Moragas i Barret, per tal de demanar-li el finançament necessari per al projecte així com també l’obertura d’una oficina a Santa Coloma. El resultat de la reunió fou molt positiu ja que escola, sucursal bancària i biblioteca es van fer realitat poc temps després (1919-1923). D’aquesta manera ensenyament i estalvi es posaven a l’abast de la població i alhora hi apareixia per primera vegada el servei de lectura pública i de divulgació cultural propi de les biblioteques. Sens dubte l’amistat personal entre mossèn Ricard Aragó i Francesc Moragas va facilitar molt la instal·lació de la biblioteca a Santa Coloma i la seva ubicació en un marc ideal: el magnífic parc de la casa Bofill anomenat Parc del Bon Mot en honor de la Lliga del mateix nom fundada per l’esmentat mossèn i al bell mig l’antiga casa dels guardes de la finca, un bellíssim xalet perfecte per a encabir-hi una institució cultural.

La biblioteca en el moment en què fou inaugurada constava d’uns 2.000 volums i arribà a acollir l’any 1931 un curs de català amb l’assistència d’un jove Joan Vinyoli i la cloenda amb Pompeu Fabra com a convidat especial. Aquell preciós edifici d’estil modernista va desaparèixer juntament amb el parc el 1959-60 però no així l’esperit bibliotecari que poc o molt continuà present al llarg dels anys en una nova biblioteca d’acord amb les possibilitats que oferien les circumstàncies i amb una sèrie de reformes successives a fi d’ habilitar nous espais per a exposicions i per a la lectura infantil.

L’any 2000 l’Ajuntament n’obtingué la titularitat i dos anys després la Biblioteca Municipal estrenava el nom que la identifica des de llavors: Biblioteca Joan Vinyoli en honor del poeta que gaudí de llargues estades infantil i juvenils a la nostra població. Finalment l’any 2006 s’iniciaren les obres de reforma i ampliació de la biblioteca en el mateix lloc tot ampliant la superfície fins a 1.065 metres quadrats i donant pas dos anys més tard a una nova etapa amb canvis significatius i reptes apassionants.

La paraula Biblioteca va més enllà de” Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir al públic”. Per a nosaltres és un espai cultural, social, dinàmic, intens, flexible, adaptable, divers, útil, imaginatiu, creatiu, confortable, crític, participatiu, ...

En aquest sentit la resposta dels colomencs i colomenques ha estat fonamental i per això us en donem les gràcies i esperem que us sentiu sempre pròxims a aquest equipament especial per al nostre poble.

Esperem que les biblioteques perdurin, creixin i s’adaptin amb el temps i que les persones continuïn trobant motius per entrar i gaudir de la Biblioteca Joan Vinyoli:

  • Perquè mai no et sents tot sol, a dins
  • perquè a fora hi plou
  • perquè es veuen els terrats de les cases veïnes
  • perquè és un dels pocs llocs on encara ens sentim rics
  • perquè mai no estem segurs, però allà dintre ens ho sembla
  • perquè tothom s'ha enamorat alguna vegada
  • perquè tots som iguals, darrera d'aquella porta
  • per escapar-se de tot
  • per trobar tresors en forma de llibres
  • per embriagar-se de cultura
  • per escoltar conferències que ens remouen per dins
  • per conèixer sense presses
  • per llegir sense mirar el rellotge
  • per relaxar-se
  • per fer volar la imaginació
  • per fer plans de futur
  • per crear complicitats
  • per veure el somriure d’un infant quan ha trobat el llibre que volia
  • perquè mentre a fora fa calor, a dins s’està fresquet
  • perquè pots connectar-te amb el món
  • perquè pots estar en família llegint
  • per compartir lectures a les trobades dels clubs de lectura
  • per enamorar-te escoltant un recital
  • per sortir ben alegre després d’un tast de vins
  • per ser un espai intergeneracional
  • per venir a fer deures però també per fer amics
  • per passar per sota un àngel cada vegada que entres a la Biblioteca
  • per estar informat del que passa al món i al poble
  • per trobar-te amb un pou on l’aigua no para de bellugar-se
  • per despertar la teva creativitat
  • per seguir-te formant
  • perquè volem que coneguis i parlis amb el teu escriptor preferit
  • perquè hi ha infants “nascuts per llegir”
  • perquè ens agrada que t’emocionis
  • perquè ens agrada que surtis amb un somriure
  • per riure i somriure escoltant contes per adults intensos i intencionats
  • perquè és un dels pocs territoris neutrals de cada poble
  • perquè és la mida exacta de la felicitat
  • perquè no hi cap espai on et sentis més lliure
  • ...



Bona Festa Major!
L’equip de la Biblioteca

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/