Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Sarrià de Ter"

Josep Maria Fonalleras respon a "7 de saber"

Josep Maria Fonalleras ha assistit als clubs de lectura de les biblioteques de Sarrià de Ter, Roses, Vilobí d'Onyar, St. Gregori, Tossa de Mar i Sant Pere Pescador per parlar amb els lectors de Climent.

1. - Faig aquesta feina ... no sé gaire per què. Ningú no espera que jo escrigui, excepte jo mateix, que m'hi trobo i vaig fent. Com que no és imprescindible, acaba essent necessari.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

Això pla és difícil. Un sol adjectiu? Formal. En el sentit de subjecció a la forma com a categoria fins i tot moral. En tot cas, vull dir, preocupat per la forma, per l'estil. Qualsevol història, qualsevol pensament, ens arriben a través de la manera com ens arriben.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és de petit, amb el meu pare, a la Biblioteca de la Casa de Cultura de Girona. Hi remenava tintins i ell remenava diaris i llibres sobre medicina i sobre filosofia. Sobre la mort, per ser exacte, des de la filosofia i la medicina.

4.- Penso que les biblioteques són un calaix, un armari, una calaixera, una còmoda. Un recinte i un receptacle. Un tàlem on es consuma l'amor i on es practica la poligàmia (sempre literariament, és clar)

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment el vaig llegir quan estudiava batxillerat i ara encara hi penso, tot i que no sé on és. Era la traducció castellana de Retrat de l'artista com a cadell, un recull de narracions del poeta Dylan Thomas.

6.- Llegir és recomanable per respirar.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és quin llibre estàs escrivint ara? Tampoc no l'hauria contestat, que consti.

Alta definició

Si ens demanessin definir i resumir en poques paraules un club de lectura, podria ser molt senzill o molt complicat alhora, depenent de la visió particular de cada persona.
Hi hauria qui ho resumiria amb una frase potser minsa, però correcta:

Llegir una obra literària, i després posar en comú l’opinió de cadascú.

I és cert. Ningú no ho pot negar. Una visió del tot encertada, bàsicament és això.

Intentem però, tenir una visió més oberta, més amplia, de l’activitat. No ens quedem amb la primera impressió, aprofundim una mica i obtinguem una visió global.

Participar en un club de lectura significa un enriquiment personal.

D’entrada representarà portar a terme una activitat solitària, introspectiva. Tindrem el primer contacte amb l’obra, potser amb l’autor. Ens endinsarem en la lectura que ens oferirà la possibilitat de viatjar en una època, en un temps i per uns indrets. Representarà ampliar els nostres coneixements vers el camp de la literatura, accedir de forma amena i senzilla a unes obres que segurament, per iniciativa pròpia, no ens hauríem plantejat triar.

En segon lloc, compartir. Compartir amb tota l’amplitud del seu significat, sense defugir cap vessant.
Participar en una activitat socialitzadora, lúdica, distesa, una tertúlia on destacarà el respecte cap als altres integrants, i que ens ampliarà la nostra particular lectura, fent-nos adonar de detalls subtils, engrescadors, que potser ens havien passat per alt. Posar a debat opinions controvertides, sense oblidar les oportunitats de compartir amb el mateix autor-a la seva obra, conèixer la seva personalitat, el seu tarannà, les raons que l’han portat a escriure, i escoltar la resposta als nostres interrogants.

En darrer terme, participar en altres activitats relacionades amb les lectures escollides (visites guiades, rutes literàries), per adonar-te de la interrelació que existeix entre els diferents camps de l’art, la pintura, l’escultura, l’arquitectura... Veure l’escriptura com a part d’un tot, ubicar-la dins un context social, econòmic, històric, cultural i entendre el seu perquè.

En definitiva i resumint amb una sola paraula: GAUDIR

PERQUÈ LLEGIR ÉS UN PLAER.



Dibuix i text de: Rosa Dachs i Peitiví
Conductora del club de lectura de la Biblioteca Emilia Xargay de Sarrià de Ter

Companys de lectura

Parlar de llibres, literatura, lectors, clubs de lectura m’ha portat a pensar i a reflexionar sobre la relació que he tingut jo amb el món de les lletres. 

A casa no es compraven massa llibres, no crec que hi hagués prou diners per fer-ho. Les biblioteques personals de llavors res tenien a veure amb les d’ara, i els únics que compràvem eren els que la meva germana i jo necessitàvem pels estudis.

Ara bé: sí que tinc, però, el record de la meva mare llegint i devorant tot el que li queia a les mans. Dic tot el que li queia a les mans perquè la recordo llegint els llibres que nosaltres havíem de llegir a l’escola. Suposo que davant la impossibilitat de comprar-se llibres per ella –tinc una d’aquelles mares que tot i tothom passava i passa per davant seu- i davant la seva ànsia i necessitat lectora llegia els únics llibres que tenia a l’abast fàcilment, els nostres.

Així és com, juntes, hem compartit moltes lectures des de les obligatòries i clàssiques d’institut fins a les recomanacions que m’havien anat fent o suggerint ja en la meva etapa com a bibliotecària. D’aquesta manera hem compartit els grans interrogants que es plantejava Milan Kundera a La insostenible lleugeresa del ser; hem disfrutat amb totes i cada una de les obres de Paul Auster; hem après com es construïen catedrals estrangeres però també pròpies; ens hem endinsat en els autors llatinoamericans com Vargas Llosa o Gabriel García Márquez; hem plorat, hem patit i hem disfrutat amb moltes de les grans novel·les que parlen de temps passats però també de temps presents.

I puc dir que sempre he tingut una gran companya de viatge amb qui fer-ho i compartir-ho. Sense saber-ho, segurament la meva mare i jo formàvem ja un mini-club de lectura particular i familiar. En aquest camí també hi ha hagut moltes discrepàncies i punts de vista diferents de la manera d’entendre i de comprendre l’obra i d’agradar-nos o no el que estàvem llegint. Suposo que la diferència d’edat té la seva raó de ser també en la lectura.

Aquesta complicitat amb la meva mare m’ha ajudat a ser lectora. No una gran lectora -perquè no ho sóc-, però si una lectora que no pot parar de llegir quan ha entrat de ple dins el llibre; una lectora que plora, que riu, que pateix i que gaudeix amb les històries dels protagonistes; una lectora que a vegades necessita un temps de repòs, de calma després d’un llibre molt intens perquè pensa que no podrà trobar mai més res millor que el que ha acabat de llegir. Per sort, això encara no m’ha passat mai.

Ara que sóc mare i tinc un fill que està aprenent a llegir em pregunto com ho puc fer per convertir-lo en lector, per atreure-li el gust per la lectura, per apropar-lo a aquest món dels llibres que a mi m’ha fet disfrutar i m’ha omplert tant.

Diuen els experts que els nens aprenen del que veuen a casa: si et veuen llegir llegeixen; que no cal forçar-los a llegir, que només cal encomanar-los el gust per la lectura... però: com es fa això en un món en què tantes coses els atrauen molt més que els llibres? Com es fa en un moment en què no tenim el temps suficient per dedicar-nos a acompanyar-los en aquest camí?

Jo he estat molt ben acompanyada en el viatge i em pregunto si també sabré estar a prop dels meus fills en l'aventura que ara ells tot just inicien. Si algú té una recepta màgica que vulgui compartir, doncs aquí estic per escoltar-la o millor per llegir-la.

Il·lustració de Cosei Kawa

Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, el alma olvidada
las cosas que pasaron.
Leer, leer, leer, ¿seré lectura
mañana también yo?
¿Seré mi creador, mi criatura,
seré lo que pasó?
 
Miguel de Unamuno

 

[Llibres i Companyia agraeix aquesta aportació tan emotiva de l'Anna Sala Xargay, directora de la Biblioteca de Sarrià de Ter]

D'estrena

Estrenem l'any 2011 del calendari gregorià.

Sarrià de Ter estrena biblioteca. De fet, la van inaugurar el 12 del 12, segurament a les 12...

La biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter  estrena club de lectura. La conductora serà la Rosa Dachs Peitiví, autora del llibre Eclipsi: una manera de viure el càncer. Girona : Curbet, 2010

La directora, Anna Sala, en declaracions en exclusiva per a "Llibres i Companyia", informa que:

La presentació va anar molt bé, la veritat. Contant així a grosso modo erem unes 25 persones. Es va fer el dimecres 22 de desembre: Últim dimecres de mes igual que les sessions del club. Tenim previstes un total de 9 sessions i aquest any per començar hem decidit dedicar-la a la literatura catalana. Ja tenim tot el llistat de llibres que llegirem. El primer és el 26 de gener a les 19h amb Pedra de tartera de la Maria Barbal.

Des d'aquí desitgem a tothom, i a Sarrià especialment, bona sort i molta força per als nous projectes i bona entrada d'any !

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/