La creativitat, com la majoria de les virtuts humanes, no és un botó que es pugui posar en mode ON i OFF quan ens fa falta. 

No és un regal que ens porten les fades al bressol amb la vareta màgica. 

No és una hormona de cap glàndula misteriosa que alguns tenen i altres no. 

La creativitat és un roc a la faixa. És un muscle que s'entrena. És un fong que surt als boscos si hi ha hagut espores, terra, llum suficient, humitat, dolor i alegria. També a la ciutat, és clar. 

En el món bibliotecari, seleccionant personal, és un requisit menor. Dona molts menys punts que un màster o un certificat oficial. Fins i tot hi ha prejudicis que els creatius, ja se sap, són gent un xic més dispersa. Però en moments de crisi, quan falten diners o idees o algun tipus de recurs, van buscats com una tòfona. Hi ha d'haver moments per tot. Així és la vida, Carlota. 

Aquest any que patirem un Sant Jordi "diferent" (ja estem farts de la paraula "confinats") ens feia falta una activitat potent. I l'hem trobada.

Hem contractat un bon escriptor. Un dels millors. Un visionari. Un atrevit. Polivalent. En Jordi Lara.

El tindrem en una taula darrere l'ordinador. Li entraran vídeotrucades de lectors desconeguts, i després d'entrevistar-los, els redactarà el retrat. Retrats de tinta. Efímers i personals. En la distància però ben a prop, gràcies a la conjunció astral d'una pandèmia, tecnologia, administracions que hi creuen, biblioteques entusiastes i "savoir faire" a pilons. I lectores i lectors, evidentment. Ells seran protagonistes i es deixaran retratar. 

Seguirem informant. Lluitarem per Sant Jordi. Tombarem aquest drac. Salut i força!