La Núria Esponellà és una treballadora infatigable.

Pel 2011 ja té confirmades una vintena de trobades a les biblioteques de la província de Girona, de punta a punta, i està a punt de traslladar el seu èxit a la resta del país.

En declaracions exclusives per a "Llibres i Companyia" encara ha tingut temps de compartir en línia alguns dels seus secrets:
Núria, com valores la teva experiència als clubs de lectura de les biblioteques?

Després d’un any de la publicació de  Rere els murs, encara no hi ha dia que no rebi nous ímputs de lectors que s’han llegit la novel.la.
Per a mi, que porto més d’una dècada dedicada intensament a l’escriptura, aquest llibre ha significat una experiència increïble, un desafiament a la vida efímera dels llibres que habitualment publiquem els autors.

Portem quatre reedicions, una traducció al castellà i al norueg i s’estan enllestint una nova edició de butxaca en castellà i una altra en català (La butxaca, d’edicions 62)

L’experiència de visitar biblioteques és molt enriquidora.

Acostumo a parlar del procès de creació de la novel.la. De vegades també abordo temàtiques que solen girar a l’entorn de la lectura com a font de recreació i als elements amb què treballem quan escrivim ( bàsicament, el temps i la memòria). Explico les motivacions que m’impulsen a escriure i el treball de documentació que ha suposat per a mi Rere els murs, les fases de creació de l’obra i el temps d’escriptura. Els assistents sempre participen activament, amb comentaris i preguntes i se sol produir un intercanvi d’opinions que crec que és molt útil per a ambdues parts.

Què ha representat  Rere els murs en la teva carrera literària?

Aquesta obra va suposar per a mi un embaràs de gairebé quatre anys a temps complet, un gran esforç de documentació i un any continuat d’escriptura. Durant tot el procés de documentació m’he hagut d’enfrontar a les incògnites que envolten la història del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, un dels més antics i desconeguts, sobre el qual no existia fins ara cap obra de ficció. He perseguit mestres escultors que m’expliquessin les tècniques de l’ofici, he passat hores en arxius i biblioteques i he muntat a cavall.

Per tal d’aprofundir en el tema m’he submergit completament en el lloc (vaig dormir i cantar durant la nit en el monestir per impregnar-me de les sensacions que podia haver tingut el protagonista principal de la història, un jove orfe que descobreix l’amor i vol alliberar-se de la servitud a l’abat, però que abans haurà d’enfrontar-se als fantasmes del seu passat).

Amb aquesta obra també he volgut parlar de la capacitat de transformació que suposa l’amor i de la recerca de la llibertat, no tant com una lluita contra els condicionaments socials (els murs del monestir) sinó una conquesta interior per alliberar-se dels prejudicis, autolimitacions i fantasmes que tots arrosseguem (els murs interiors) i que, en aquest cas, ha de vèncer el protagonista principal. Però la novel.la és també la història d’un amor innocent enmig d’un món hostil en el qual el vent, la tramuntana, simbolitza l’anar i venir de les emocions que ens impulsen a tots.
Escriure aquesta història m’ha permès retrobar-me amb les novel.les d’aventures de Dumas i Verne que vaig llegir a la infantesa. Crec que finalment, n’ha resultat una novel.la d’aventures ben documentada i, per damunt de tot, he intentat fer un relat molt visual i precís perquè el lector se l’imagini al detall.

Gràcies per tot, Núria, i que no perdis mai l'entusiasme.