[Foto: Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola]

A nivell urbanístic, el jardí vertical més destacat a les biblioteques catalanes actuals és el de la Carles Rahola - Biblioteca Pública de Girona, com podeu apreciar a la fotografia que he robat de la seva imatge de portada del Facebook.

A nivell literari, el jardí vertical més espectacular que he trobat mai ens el descriu Boris Vian a l'"Arrencacors" (1953), accessible en català gràcies a una traducció absolutament admirable de Joan-Lluís Lluís per al Club Editor (2018).

Llegiu i jutgeu:

"Un tros de jardí s'aferrava al penya-segat i tot de plantes variades hi creixien a les parts més abruptes, d'accés difícil i gairebé sempre deixades a l'estat natural. Hi havia calaiosos, el fullatge dels quals, blau-lila per sota, és verd tendre i nervat de blanc per fora; ormades salvatges de tiges filiformes, bonyegudes dels nusos monstruosos que feien esclatar les seves flors seques com merengues sangonoses; mates de somioles llustrades de gris perlat, llargs raïms de garílies cremoses enganxades a les branques baixes de les araucàries, sirtes, maianges blaves, espècies diverses de becabungues amb granotes petites i llampants aixoplugades dins el gruixut tapís verd, bardisses de cormarí, de canaís, de sensiaires; mil flors petulants o modestes escampades a recer dels caires vius de la roca formaven cortines tot al llarg de les parets del jardí, reptaven com si fossin algues, emergien d'arreu o s'esmunyien amb discreció entre els barrots metàl·lics de les reixes".

Primera part, capítol IX, pàgina 26

El llibre està sempre a l'abast  a la teva biblioteca més propera i el jardí real, més o meys florit segons l'estació de l'any, al carrer Emili Grahit en horari d'obertura.